Des de la mort d'una noia escanyada a la platja, una maledicció terrible cau sobre el Poblenou. Quin monstre pot haver comès un crim tan cruel?

En ple segle XIX, la formidable i misteriosa Mamà Asya obre les portes del seu luxós prostíbul al Poblenou i atrau clients de tota la ciutat però ignora que acaba de posar la primera pedra d'un llinatge familiar que serà perseguit per una maledicció terrible fins als nostres dies. Tot comença quan la bellíssima prostituta Kàtia Soloviov, criada al bordell per la imponent i despòtica madame, apareix morta a la platja amb una expressió d'horror a la mirada i la marca d'una corda al voltant del coll. Qui és el monstre que pot haver comès un crim tan cruel?

Poc abans de celebrar-se el seu funeral, els veïns descobreixen que el cadàver de la jove no mostra cap senyal de descomposició i surten meravellats al carrer a predicar el miracle. Mentre el mossèn demana consell a l'arquebisbe de Barcelona, el cos de la Kàtia és dipositat a l'altar de l'església de Sant Bernat Calbó, on, sense pansir-se, rep a diari les visites de devots de tot el país. Fins que una nit d'hivern del 1885 en Serafí Carcosa, un pertorbat obsessionat amb aquesta pobra noia, entra d'amagat a l'església per jeure finalment al seu costat...

Amb un extraordinari pols narratiu i una intriga trepidant, la Crònica fabulosa de Mamà Asya i la seva descendència ens endinsa en un univers màgic i dibuixa, al llarg de cinc generacions estrambòtiques i tragicòmiques, un retrat del Poblenou evocador d'un món fascinador sepultat sota una ciutat que no deixa de créixer. Aquesta novel·la n'és la porta d'entrada. Només cal obrir les seves pàgines i començar a llegir.

El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui.

Una novel·la hilarant, sorprenent i enginyosa.

El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d'Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual.

La Rosie és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar.

El Projecte Dona per Tota la Vida li ensenya al Don unes quantes coses que no s'esperava. Per què la llargada del lòbul de l'orella no serveix com a indicador de l'atracció sexual. Per què a Nova York els gelats tenen un altre gust. Per què no ha aconseguit mai tenir una segona cita amb ningú. I per què, per molts esforços científics que facis, no trobes mai l'amor. És l'amor qui et troba a tu.

La crítica ha dit...
«Per moltes riallades que provoqui aquesta meravellosa novel·la, El Projecte Rosie és una seriosa reflexió sobre la necessitat que tenim de trobar companyia i una identitat pròpia.»
John Boyne, autor d'El noi del pijama de ratlles

«Un dels més atractius, simpàtics i fascinants personatges literaris que he trobat en molt de temps.»
The Times

«Antoni Batista ha fet una feina d'explorador incansable. Un dossier revelador de tot allò que ignorem sobre la diversitat i la complexitat del món basc.» (Josep Maria Espinàs, El Periódico).

«En aquestes pàgines hi ha un Arnaldo Otegi tal com jo honestament el veig a partir del meu tracte amb ell i amb la gent que li és propera, complementat amb el seguiment periodístic que vaig fer durant vint-i-cinc anys en la meva corresponsalia política al País Basc.

»El meu punt de vista, català i per tant ni basc ni espanyol, m'ha permès sempre observar el conflicte des d'una distància crítica.

»He tractat molt Arnaldo Otegi. Conservo innombrables notes de les meves trobades amb ell i deu hores de converses enregistrades. He comptat que, sumant els vuit llibres sobre el País Basc que he escrit, hi té 156 referències; i que, entre el 1998 i el 2004, surt 2.926 vegades a les meves cròniques i entrevistes.

»No és perquè sí: Arnaldo Otegi és la força de la pau.»
Antoni Batista

Què n'han dit:
«Rara avis excepcional, les cròniques honrades d'en Batista sobre el conflicte basc, enmig d'una guerra i en moments duríssims, eren aire net no contaminat, anaven sempre contra corrent. Ajudaven a comprendre un conflicte gravíssim, et feien qüestionar el teu parer i la teva mirada i fitaven lluny, sempre molt més lluny, per albirar un altre demà resolutiu. Tota una generació estem amb deute amb Batista per haver-nos ajudat a pensar.»
David Fernàndez (autor del pròleg)

«Documentadíssim, revelador, imprescindible i colpidor.»
Xavier Antich, La Vanguardia

«Un periodista honest que ens ha explicat tota la complexitat del conflicte des de la imprescindible distància crítica. Un llibre essencial.»
Jordi Creus, El Punt Avui

Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d'una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

500.000 exemplars venuts a Alemanya.

Premi dels Llibreters de Madrid al millor llibre de l'any.

« La meva mare era tan complicada com un trencaclosques de mil peces, i jo en vaig haver de reunir tots els fragments i fer-los encaixar.»
Angelika Schrobsdorff

_________________________

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l'Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.

Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l'ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l'adolescent que reviuen els records d'aquella mare tan poderosa.

Ressenyes:
«Fascinante, abrumador, único.»
Andrés Trapiello, El País

«Una novel·la enormement important, necessària i significativa.»
I. Simmel, Frankfurter Allgemeine Zeitung

Carles Porta reconstrueix el periple que va viure la farmacèutica d'Olot. Un relat rigorós que mostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana.

"El 20 de novembre de 1992 va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d'un armari. Va compartir captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat."

Així comença la història real però increïble d'un dels casos més impactants de la crònica negra del nostre país: la investigació del segrest de la farmacèutica, que es va transformar en un drama humà, va estar plena d'errors policials i judicials, i tampoc no hi van faltar diversos exemples vergonyosos de periodisme escombraria.

Per si no fos prou, els segrestadors de la Maria Àngels eren uns ineptes absoluts. L'única cosa que van aconseguir va ser eternitzar el suplici d'una dona que, miraculosament, va sobreviure a unes circumstàncies infrahumanes. La seva fortalesa psíquica i la seva determinació la converteixen en una heroïna.

Després de revisar a fons la informació generada pel cas, Carles Porta ha reconstruït la història de dalt a baix en un sol fil narratiu que, com sempre, combina magistralment la vivacitat, el drama i la ironia, fent evident la grandesa i, alhora, la misèria humana. Carles Porta aconsegueix, com en tots els seus llibres, que llegeixis àvidament, amb l'ànima en suspens i alhora et fa riure de tanta ineptitud dels uns i dels altres. Sens dubte, amb aquesta crònica, Porta es consagra com el mestre del periodisme narratiu.