Ada Castells té el do de no caure en el sentimentalisme i sap convertir l'honest i divertit retrat de la seva mare en un cant irònic i tendre a la vida i a la comprensió. Per això fa riure i per això commou.

«La mare semblava una boia en banyador, però ella es veia com l'Esther Williams.»

Mentre la Sara espera que li passin a recollir els últims mobles de la mare, li cau a les mans una llibreta daurada amb un títol que la desconcerta: Confeccions Vidal. Són les memòries que ha escrit l'excèntrica de la seva mare els dos últims anys de vida. La Sara hi comprova allò que ja sap, que la Raquel s'hauria passat l'existència anant a festes, comprant-se joies i ballant la conga, però tenia un problema que no podia esquivar: tres filles.

Mare es la confrontació entre els records de dues dones. Quan la Sara topa amb els aires de grandesa de la Raquel, li agafen unes ganes boges de deixar-la verda, però, a mesura que va retrobant-se amb la vida de la mare, el primer impuls de venjança es converteix en una reconciliació.