La primera biografia autoritzada de Carmen Balcells, l'agent literària que va revolucionar el panorama literari en llengua espanyola.

Carmen Balcells va ser molt més que una agent, va ser un mite. Una combinació afortunada de talent, intel·ligència i ambició la va convertir en un referent internacional de la literatura en llengua espanyola.

A l'hora d'escriure'n la biografia, Carme Riera, la qual va tractar amb ella durant gairebé quaranta anys, ha tingut accés a l'arxiu de l'Agència i ha entrevistat familiars, amics, autors, editors i agents. El resultat és el retrat esplèndid d'una figura estimada i temuda, poderosa i polèmica, que va reunir un catàleg insòlit d'autors i ocupa un lloc essencial en la cultura hispànica dels últims setanta anys.

Ressenyes:
«Carmen Balcells és un emperador romà.»
Gonzalo Suárez

«Tenir a Balcells era viatjar sempre en primera classe.»
Eduardo Mendoza

«Amb Balcells hi va guanyar sempre la literatura.»
Miquel de Palol

«El llegat de Balcells no és menys important que el que deixa un gran escriptor, pintor o músic.»
Mario Vargas Llosa

SAYONARA MAGIC. EL MANGA QUE NO ES LLEGEIX, ES DEVORA.

Descobreix la sèrie de primeres lectures dels trigèmins Tanaka, uns mags que enganxaran a nens i nenes a la lectura. Embolics, màgia i diversió assegurada!

¿HAS DESITJAT MAI TORNAR ENRERE?

L'Akira ha decebut la Maru, la seva millor amiga. Faria qualsevol cosa per arreglar-ho, però aquesta vegada no n'hi ha prou amb demanar perdó. L'única solució és fer... UN CONJUR PER VIATJAR EN EL TEMPS.

Semblava un pla perfecte, però alguna cosa ha fallat quan han fet l'encanteri... i l'Akira, el Hiro i el Naoko s'han transportat fins l'any 1966! Podran tornar al present sense embolicar-ho tot encara més?

_________________

Quina és la màgia que farà que nens i nenes no puguin parar de llegir SAYONARA MAGIC?

- Històries amb il·lustracions manga a totes les pàgines.
- Aventures màgiques plenes de valors.
- Un text perfecte per a nens i nenes que ja llegeixen sols.
- Cada llibre inclou un pòster original!

Comença a llegir i descobreix el poder de l'encanteri!

«Una novel·la que ret homenatge a l'art de la literatura.»
La Stampa

És de nit a Roma, tothom dorm, però de sobte, sona el telèfon. Una veu que arriba de lluny convida Gemma a viatjar a Sarajevo, la ciutat on van néixer i on van morir les emocions més intenses de la seva vida.

Allà, fa setze anys, entre les explosions d'una guerra cruel i inútil, va néixer en Pietro, un nen que ara l'anomena mare i és tan bell, sa i egoista, com qualsevol altre adolescent. En Pietro no coneix el seu origen i no sap que en els carrers estrets d'aquella ciutat assetjada Gemma va viure una història d'amor d'aquelles que se t'enganxen als ossos, que et canvien inevitablement i per sempre.

Ara, de retorn a aquelles terres, mare i fill hauran d'enfrontar-se a un passat que amaga secrets, a uns cossos que encara conserven les petges d'un dolor llunyà, però en aquest viatge també aprendran noves paraules, aquelles paraules que ens serveixen per donar sentit als nostres errors i continuar apostant per un nou inici.

Trenta anys després de publicar El nom de la rosa, Umberto Eco torna per mostrar-nos que, en la literatura i en la vida, res no és el que sembla i ningú és qui realment diu que és.

París, 1897. Un home de seixanta-set anys escriu assegut a una taula, en una habitació abarrotada de mobles: és el capità Simonini, un piemontès establert a la capital francesa, que des de molt jove es dedica al noble art de crear documents falsos.

Home de poques paraules, misogin i golafre impenitent, el capità s'inspira en els fulletons de Dumas i Sue per donar fe de complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, Simonini treballa al servei del millor postor: si primer fou el govern italià qui va pagar per les seves impostures, després van arribar els encàrrecs de França i Prússia, i fins i tot Hitler acabarà aprofitant-se dels seus malvats oficis.

Ressenyes:
«La seva millor novel·la des de El nom de la rosa.»
Justo Navarro, Babelia, El País

«Més irònic que mai i molt divertit.»
Matías Néspolo, Tendencias, El Mundo

«Eco ha gestat una vertadera obra mestra.»
La Vanguardia

Vet aquí una furiosa història d'amor i desamor, d'impostures i violència, de lleialtats i traïcions, d'enigmes sense resoldre i venjances inesperades.

Vet aquí una furiosa història d'amor i desamor, d'impostures i violència, de lleialtats i traïcions, d'enigmes sense resoldre i venjances inesperades.

A l'estiu de 1978, quan Espanya encara no ha sortit del franquisme i no comença a entrar encara a la democràcia, i les fronteres socials i morals semblen més poroses que mai, un adolescent anomenat Ignacio Cañas coneix per casualitat el Zarco i la Tere, dos delinqüents de la seva mateixa edat, i aquesta trobada canviarà per sempre la seva vida. Trenta anys després, un escriptor rep l'encàrrec d'escriure un llibre sobre el Zarco, convertit en un mite de la delinqüència juvenil de la Transició, però el que l'escriptor acaba trobant no és la veritat concreta del Zarco, sinó una veritat imprevista i universal, que ens incumbeix a tots.

Així, a través d'un relat que no dóna cap instant de treva i que amaga una complexitat extraordinària sota una superfície transparent, la novel·la esdevé una apassionada indagació sobre els límits de la nostra llibertat, sobre les motivacions inescrutables dels nostres actes i sobre la naturalesa inaprehensible de la veritat. També confirma Javier Cercas com una de les figures indispensables de la narrativa europea contemporània.

Ressenyes:
«Una obra mestra de la narrativa.»
Alberto Manguel, La Repubblica

«Dir que aquesta novel·la tracta sobre delinqüents juvenils és com dir que Guerra i pau tracta sobre Rússia. Es beu com si fos aigua, però la digestió és lenta.»
Enric González, Jot Down

«Una novel·la nítida i complexa, trepidant i melancòlica.»
José Carlos Mainer, El País

«Una novel·la excel·lent.»
J.M. Pozuelo Yvancos, ABC

Dispara, jo ja sóc mort és una història d'històries, una gran novel·la que amaga moltes novel·les i que, des de l'enigmàtic títol, fins a l'inesperat final, proporciona més d'un sorpresa i emocions a flor de pell.

Hi ha moments a la vida en què l'única manera de salvar-te és morint o matant.

A finals del segle XIX, durant la darrera etapa tsarista, els Zucker, perseguits per la seva condició de jueus, han d'abandonar Rússia fugint de l'horror i la desraó. Quan arriben a la Terra Promesa, en Samuel Zucker compra les terres dels Ziad, una família àrab encapçalada per l'Ahmed. Entre els dos homes es crea un vincle tan fort, una amistat tan sòlida, que es manté generació rere generació, per damunt de les diferències religioses.

Amb les amenaces, la set de venjança i el xoc de passions com a teló de fons, les vides encreuades dels Zucker i els Ziad conformen un mosaic de traïcions i dolor, d'amors possibles i impossibles, i la gran aventura de viure i conviure en un territori marcat per la intolerància.

Crònica intensa i commovedora de dues sagues familiars, aquesta novel·la de Julia Navarro ens endinsa en la vida de persones amb noms i cognoms, que lluiten per assolir els seus somnis i són responsables del seu destí.

«Els personatges d'aquesta novel·la viuen amb mi, m'han ensenyat moltes coses, ja formen part de la meva història personal.»
Julia Navarro

La crítica ha dit...
«La novel·la més complexa de Julia Navarro. Casi mil pàgines que entrellacen història i suspens, drama i política. Una obra decimonònica en ple segle XXI.»
J. M. Pozuelo Yvancos, ABC Cultural

«Una novel·la de personatges, unes criatures presoneres de la seva època i dels vaivens històrics d'aquesta. Un relat ambiciós que comença a finals del segle XIX i arriba fins 1948 a través d'alguns dels esdeveniments més importants de la nostra història contemporània.»
AreaLibros

«Una intensa i emocionada crònica d'una saga familiar que aprofundeix en el vertigen de la condició humana alhora que proposa una commovedora reivindicació de que per sobre de les pàtries hi són les persones.»
La Región

La Jeanie es torna a enamorar amb 60 anys. Però, valdrà la pena abandonar al seu marit i una vida còmoda per un home que conèix tan poc?

La Jeanie té seixanta anys, una casa bonica, un negoci propi, una filla casada i una néta de dos anys molt bufona. Encara que no es pot negar que viu de manera còmoda i tranquil·la, la veritat és que la vida que fa amb en George, el seu marit, és força avorrida i del tot previsible.

Tanmateix, la Jeanie accepta la seva situació fins al dia que coneix en Ray. Cada dijous, quan acompanya la seva néta al parc, es troba amb aquest avi tan atractiu que juga amb el seu nét. Comencen parlant de la canalla i acaben explicant-se la vida. Les xerrades dels dijous al parc són cada vegada més importants per a tots dos, i en Ray i la Jeanie s'adonen que, de mica en mica, s'han enamorat.

Ara bé, té dret la Jeanie a abandonar la que ha estat la seva vida durant trenta anys i fer mal al seu marit?És una bogeria arriscar-ho tot i perseguir un nou amor a la seva edat?

Ressenyes:
«La vida (i el sexe) més allà dels seixanta. Hilary Boyd ha declarat que allò que la va empènyer a escriure aquest llibre és que ningú parla de l'amor entre la gent gran. Tots els retrats que fa la literatura popular o culta són de parelles que es toleren o bé es suporten a partir de certa edat. Ella segura que ha volgut construir un discurs més sexy i agosarat.»
Màrius Carol, La Vanguardia

«Una història d'amor tendra i fascinant. Hilary Boyd escriu de forma realista sobre la vida familiar.»
Daily Mail

«Un retrat simpàtic i ben escrit de l'amor en la maduresa.»
Daily Telegraph

Delicioses i originals receptes per a cuines petites. Plats que es preparen amb pocs ingredients, de forma fàcil i sense embrutar massa. Preparacions bàsiques i cuina de recursos per els que tenen poc temps. Receptes per un, dos i quatre comensals.

Tenir una cuina petita no vol dir que haguem de cuinar poc ni de menjar malament. És innegable, però, que hi ha receptes més adequades que d'altres: convé que preparem els plats amb pocs ingredients, de manera senzilla i sense embrutar gaires estris.

En aquest llibre trobareu una bona colla de receptes d'aquesta mena. També hi trobareu algun plat un xic més laboriós, perquè tenir una cuina petita no ha d'estar renyit amb allò que en diem fer un "extra" de tant en tant, si el plat s'ho val i disposem de temps i ganes.

Quan no tenim massa espai, l'organització és fonamental. Per això Marta Carnicero proposa un ampli apartat dedicat a recursos per assortir la cuina i us ofereix un seguit de receptes de preparacions bàsiques i versàtils, moltes de les quals es poden elaborar amb antelació i conservar al frigorífic o al congelador. Algunes de les receptes que presenta estan pensades per a una persona; d'altres, per a dues, i d'altres (les més festives, o més adequades per compartir o convidar) per a quatre comensals.

Delicioses receptes per menjar bé, de manera variada i sense complicacions.

LES MENTIDES DEL PP és un breu compendi de les declaracions més sonades d'alguns membres o simpatitzants del Partit Popular. Exageracions, barbaritats o directament mentides sobre Irak, el Prestige, els papers de Salamanca i, és clar, la treva, l'Estatut i els catalans. José María Aznar: "El otro día, en Canadá [durant la cimera del G-8], estaba con el presidente Bush cuando éste puso los pies encima de la mesa y me preguntó: ´¿Sigues haciendo deporte?´. Yo le dije que sí y él comentó: ´Hago cuatro kilómetros en 6m. 24s.´. Yo puse los pies encima de la mesa y le respondí: ´Yo hago 10 kilómetros en 5m 20s. Es la primera vez que superamos a EE UU en algo´." (Nota de Agencias, 5/07/2002)FAES: "Tenía razón Vidal-Quadras cuando, en una conferencia multitudinaria en Barcelona, advirtió hace dos meses de que lo del Estatuto no es sólo un problema político sino, esencialmente, psiquiátrico. El Estatuto entraría en el catálogo de las anomalías constitucionales de la historia europea. Triste honor el que los catalanes nos apuntamos". (Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales, 2006)Mariano Rajoy: "Es evidente que si usted y yo hablamos castellano nadie nos va a perseguir, sería el colmo, como es natural, pero es evidente que se está haciendo con el castellano lo que en época de Franco se hizo con el catalán". (Conferencia de Prensa, 14/2/2006)Eduardo Zaplana: "Deje de defender torticeramente el derecho de reunión de los terroristas, de comprender los ataques a los islamistas y empleen su tiempo en defender la libertad de los ciudadanos vivan donde vivan" (Tele 5, 08/02/2006)