El fenomen editorial de l'any. Més de 50.000 exemplars venuts.

Aquest estoig conté els dos volums escrits pel 130è President de la Generalitat amb Xevi Xirgo, M'EXPLICO (2016-2017) i LA LLUITA A L'EXILI (2018-2019)

M’explico (2016-2017)

«El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.

»Finalment, aquestes pàgines que llegireu -si teniu la bondat de fer-ho- demanen una mica d'indulgència i generositat, perquè malgrat l'honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d'aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.»

Carles Puigdemont

_________________

La lluita a l’exili (2018-2019)

«Sento que he de protegir urgentment el que hem fet. En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés. Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d'èxit, i també punts baixos. Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.»

Carles Puigdemont

La continuació de M'EXPLICO: De la investidura a l'exili (2016-2017)

«Sento que he de protegir urgentment el que hem fet.

En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés.

Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts

molt alts, d'èxit, i també punts baixos.

Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.»

Carles Puigdemont

130è president de la Generalitat de Catalunya

«No és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. És un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.»

CARLES PUIGDEMONT

El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe.

Finalment, aquestes pàgines que llegireu -si teniu la bondat de fer-ho- demanen una mica d'indulgència i generositat, perquèmalgrat l'honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d'aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.

La continuació, aviat a les llibreries: La lluita a l'exili.

Egmont de Goethe adaptada per Joan Lluís Bozzo. Musicada per Beethoven (Egmont, Op. 84) I amb pròleg de Carles Puigdemont.

«Egmont no és l'escrit de cap català tocat pel vici de reescriure la història amb la voluntat de desencadenar una llegenda negra que estigmatitzi la dominació espanyola. És l'escrit d'algú que s'ho mira amb distància i que sap que no descriu cap fantasia, i que, sense saber-ho, ens va llegar un retrat prou precís perquè, 230 anys després, el puguem reconèixer sense dificultats. I és que hi ha una constant que recorre les diferents èpoques, règims i maneres d'exercir el poder: la dominació.»
Del pròleg de Carles Puigdemont

Les reflexions de Carles Puigdemont sobre la unitat política de l'independentisme.

«És el moment d'aïllar factors de desunió, de canviar actituds de confrontació i falta de respecte, de ser molt generosos amb el país i molt poc egoistes pel que fa al partir, i confederar els nostres esforços per continuar plantant cara a un estat que no ha variat ni un mil·límetre la seva posició d'ençà de l'inici de la repressió.»
Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya

«La crisi catalana és una crisi europea, i no només espanyola. Posa la Unió Europea a prova i l'obliga a demostrar si està disposada a situar els interessos dels ciutadans per damunt dels d'alguns estats membres.»
Carles Puigdemont

La idea d'aquest llibre va sorgir d'una editora belga que va veure la necessitat d'explicar el cas català a Europa. Durant les seves llargues converses amb el periodista polític Olivier Mouton, Carles Puigdemont explica al ciutadà europeu les motivacions dels catalans. No, el president Puigdemont no renuncia al somni d'independència del poble català. Al contrari, n'explica l'abast real i espera aconseguir que es reconegui aquest dret al poble català. Però, per damunt de tot, vol demostrar que el que impulsa aquest projecte és sobretot un desig de democràcia radical, feta a mida del ciutadà, i al mateix temps explicar per què pot ser una oportunitat per a Europa.

Aquest relat de la crisi catalana, descrita sense tabús per un dels seus principals protagonistes, invita els ciutadans europeus a veure la cara oculta d'un fet històric importantíssim i a forjar-se ells mateixos la seva opinió. El lector d'aquí hi trobarà la veu serena d'un Carles Puigdemont que ha sabut trobar el moment d'explicar-se pausadament amb Olivier Mouton en mig d'aquesta època convulsa que està vivint el nostre país.

El llibre escrit pel president i completat ara per Carles Ribera. Amb pròleg d'Artur Mas.

«Cata... què?» és l'expressió amb què, fins fa ben poc, els estrangers interrogaven els catalans que parlaven del seu país. «Catawhat?», «Cataquoi?». Volien dir «No sé de què em parles».

Carles Puigdemont, el 1994 ja va fer una investigació sense precedents: com havia tractat el fet català la premsa internacional, en el passat i fins als Jocs Olímpics de Barcelona. És curiós i significatiu descobrir el ressò i la interpretació que va tenir per als diaris d'arreu del món, i especialment d'Europa i els Estats Units, la realitat catalana.

Le Monde, Paris Match, Corriere della Sera, La Stampa, DerSpiegel, Frankfurter Allgemeine, The New York Times, The Washington Post, Tokyo Shimbun, Asahi... són alguns dels diversos diaris que l'autor va explorar quan la informàtica i la digitalització no existien i, per tant, eren necessàries l'empenta i la convicció d'un jove que sabia que, per canviar la realitat, el primer que has de fer és conèixer-la.

La visió que el món té de nosaltres està canviant. Així ho demostra l'apartat que ha escrit el periodista Carles Ribera per a aquesta nova edició i que recull el que s'ha dit de Catalunya a tot el món des del 1994 fins a aquest mateix 2016. Ara som notícia internacional. Aquell «Cata... què?» s'ha convertit sovint en un «Ah! Els catalans de la independència!...».

Ja ho deia Carles Puigdemont al 1994: el que queda per fer és a les nostres mans.