Un llibre de poemes que és l'autobiografia personal, col·lectiva i moral de Joan MargaritSigui quina sigui la familiaritat del lector amb la poesia, un llibre de Joan Margarit sempre té una primera lectura emocionant, plena de vida i de veritat. Es perd el senyal és un llibre singular en la carrera de Margarit. El llibre arrenca amb una citació de Josep Pla segons la qual les autobiografies haurien d'estar escrites en vers. Es perd el senyal és un llibre autobiogràfic, de vivències personals, però és també un llibre d'autobiografia col·lectiva, de sentiment cívic i compromís social, i finalment és, com sempre en …
El poeta català més popular de l'actualitat amb el seu recull més depurat.Un nou llibre de poemes del Margarit més madur, més depurat i més exacte. En aquest darrer poemari, Joan Margarit arriba al límit del que és pot dir d'una manera intel·ligible per il·luminar alguna veritat, convençut que la veritat ordena i, per tant, tranquil·litza. A No era lluny ni difícil tenim poemes amb títols tan expressius i tant propis del nostre poeta com "L'amor tindrà l'última paraula", "La part més fosca del camí", "Joves en la nit", "Lírica dels setanta anys" o "Meditació de Vil·la Joana". Es tracta …
Què és i què suposa la condició de poetaPer escriure un poema no hi ha unes condicions millors que d'altres: s'imposa la necessitat de buscar, trobar, escriure, reescriure, treballar-lo fins al final. Si un poema pot esperar, és que no ha trobat ningú que l'escrigui. Més encara: si qui té la pretensió de ser poeta no sap convertir qualsevol situació personal -per difícil que sigui- en una situació on la seva obra continuï, és que s'està equivocant. Si a la poesia un no pot donar-li tot -i tot vol dir tota la veritat que hi hagi a la seva vida- …
Potser la poesia serveix de poc, però molt pitjor seria la vida sense l'empara dels versosLes Cases de Misericòrdia van ser unes institucions molt presents en la quotidianitat de la postguerra, durant la infantesa de Joan Margarit. Tenien la missió d'acollir la gent més necessitada, especialment els orfes... Eren institucions d'una gran duresa, però cal no oblidar que la intempèrie era encara molt més espantosa. Potser la poesia serveix de poc, però molt pitjor seria la vida sense l'empara dels versos. La poesia, conclou Margarit, és com una Casa de Misericòrdia.
Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar su experiencia y nuestros servicios analizando su navegación en nuestra web y cómo interactúa con nosotros y poder mostrarle publicidad en función de sus hábitos de navegación. Para consentir su utilización, pulse el botón “Acepto”. Puede obtener más información consultando nuestra Política de Cookies.