Babi i Step no poden ser més diferents: les seves famílies, la seva extracció social, els seus hàbits els allunyen. Pertanyen a dos mons separats, però s'enamoren.No els resulta fàcil, perquè cap dels dos sap cedir, tot i això l'amor els transforma. Babi es torna irreconeixible davant d'uns pares traumatitzats, Step demostra que sota l'espessa crosta de noi dur que s'ha construït s'hi amaga un passat irresolt. A tres metres sobre el cel va ser refusada per totes les editorials on la va enviar, per la qual cosa Moccia va decidir publicar-la pel seu compte. Va tenir un èxit tan espectacular que aviat va ser contractada per una gran editorial, que va apostar per l'autor i el va catapultar a la fama. Moccia és l'autor de Tre metri sopra il cielo, Ho voglia di te i Perdona si et dic amor. De totes tres, se n'ha fet la versió cinematogràfica a Itàlia.A tres metres sobre el cel està considerada com una obra de referència, i no només pels joves. 

Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d'un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el "regal" sorpresa que li vol oferir l'ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls. Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada.

Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s'encreuaran les seves vides?

"Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d'una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar."



Amb la col.laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Aquest és un llibre per a totes aquelles persones que aspiren a ser més felices, que creuen en les persones i aposten per unes relacions més càlides i properes, que es reconeixen plenament humanes i estan disposades a fer-se càrrec de tots els seus sentiments, que desitgen fer alguna cosa positiva amb les seves vides.A totes elles, se les convida a des-educar-se... Perquè créixer com a persones no consisteix només en adquirir nous coneixements o experiències. Hi ha ocasions en què el que fa falta és abocar-ho tot damunt la taula i veure què serveix i què no. Deseducar-se és interrogar-se un mateix, efectuar una lectura completament nova del nostre bagatge cultural, incorporar perspectives mai contemplades, desmuntar nombrosos tòpics... Significa qüestionar-nos formes de vida i de relació que hem anat instaurant i que no faciliten la trobada entre les persones ni l`entesa entre els pobles. Deseducar-se representa, en darrer terme, una crida a la sensibilitat i a la creativitat, a buscar noves maneres més personals, joioses i solidàries de viure i actuar.Després de l'excel·lent acollida de Sedueix-te per seduïr, Eva Bach i Pere Darder ens ofereixen una nova proposta per continuar aprofundint en la manera de viure i educar les nostres emocions.Eva Bach Cobacho (Manresa, 1963) Llicenciada en Ciències de l`Educació per la Universitat de Barcelona (1986). Mestra, formadora de formadors i escriptora. Especialista en intel·ligència emocional ì desenvolupament personal, i vinculada a grups d`estudi sobre aquesta temàtica. Membre del DPE (Desenvolupament Personal i Educació) de la UAB. Es dedica a la formació permanent de professorat, és assessora pedagògica en nombroses institucions i organismes públics i privats, professora de postgraus universitaris, conferenciant en congressos i jornades, així com en associacions de pares, centres cívics i socials, escoles d`adults, biblioteques populars, etc. Imparteix tallers i cursos a pares, parelles, adolescents i alguns per a empreses. Pere Darder Vidal (Barcelona, 1933). Llicenciat en Filosofia i doctor en Ciències de l`Educació. Professor de la UAB. La seva reflexió, activitats i publicacions es mouen a l`entorn de la formació inicial i permanent del professorat, de l`organització i avaluació dels centres educatius i del grup-classe, de la renovació pedagògica i de la funció de les emocions en el desenvolupament personal i social.Darrerament ha impulsat la creació del grup d`estudi i recerca sobre les emocions, Desenvolupament personal i educació (DPE), format per professionals de diferents àmbits educatius.Actualment és President del Consell Escolar de Catalunya.

La Victoria té por. Té por del contacte físic. Te por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d'estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totes les seves pors s'esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. Es gràcies al llenguatge d'aquestes flors que la Victoria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes.I és que la Victòria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada en nàixer, va passar tota la infantesa entre una família adoptiva i una altra. Fins que va trobar l'Elizabeth, l'única mare de veritat que ha tingut mai, la dona que li ha ensenyat el llenguatge secret de les flors.I és gràcies a aquest do que ara que acaba de fer divuit anys, la Victòria ha aconseguit prendre el timó de la seva vida i treballa com a florista. Les seves flors són les més sol·licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l'ànima. Però la Victòria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l'únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les velles espines del cor immadur de la Victòria... Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió. «L'esdeveniment més esperat de l'any.» The Bookseller«Un retrat commovedor elegantment escrit sobre la fragilitat -i la resistència- de l'esperit humà.» Sunday Telegraph«Lúcida i encantadora. Vanessa Diffenbaugh ha trobat una manera vibrant d'explicar una història familiar d'esquerdes i de reconciliacions.» The Wall Street Journal«Una novel·la captivadora i cruel, plena de bellesa i d'ira. Vanessa Diffenbaugh és una narradora fascinant.» The Washington Post