El llibre de La Marató d'enguany, esta dedicat a recudar fons pel a la recerca de la Covid-19.

Sobren les paraules, o no les sabem trobar. S'han amagat darrere les nostres mirades i els nostres sentiments. La Covid-19 se'ns ha ficat entre els plecs del dia a dia a tots, i tots hem sigut actors i espectadors d'una situació que no podíem imaginar ni en el pitjor dels malsons.

La majoria hem restat a casa, con nats molt temps. Però n'hi ha que han plantat cara al virus, que l'han buscat pels racons i l'han perpetuat en una imatge.

Són els fotògrafs i els fotoperiodistes: ells han entomat el repte de mirar als ulls els qui han patit, els qui hem patit aquesta ofensa a la nostra salut, a la nostra convivència, a molts dels nostres somnis. Anna Surinyach, Cristina García Rodero, Donna Ferrato, Chema Madoz, Emilio Morenatti, Gervasio Sánchez, Isabel Muñoz Vilallonga, Jordi Borràs Abelló, Lua Ribeira, Noemí Elias, Ofelia de Pablo i Javier Zurita, Oriol Alamany Sesé, Ricard García-Vilanova, Samuel Aranda, Susana Vera, Tomeu Coll i Xavier Bertral omplen aquest llibre de tot allò que no poden expressar les paraules: l'omplen de la cruesa, la tendresa i la solidaritat que envolta aquesta inesperada situació, quereclama de tots nosaltres un cop de mà (o de colze), perquè ens necessitem, els uns als altres, més que mai.

No els calen paraules, tot i que els les hem demanat. Com també els les hem demanat a dos experts que han treballat per guarir els nostres cossos i les nostres ments: el doctor epidemiòleg Antoni Trilla i la doctora en psicología Jenny Moix ens expliquen la seva feina i la seva vida durant la pandèmia.

La Marató, aquest any més que mai, és al costat de tots, i, potser més que mai, tots haurem d'estar al costat de La Marató.

Es pot avançar cap a un futur prometedor sense mirar enrere?

Cinc moments de la història ens mostren

com a cada desafiament provocat per una gran epidèmia

li segueix una resposta imaginativa i esperançadora.

El coronavirus ha desvetllat el presagi que el món podria ser diferent de com ens l'havíem imaginat, i ens preguntem amb insistència com serà aquesta nova realitat. José Enrique Ruiz-Domènec, amb el rigor propi de l'historiador, ens convida a examinar el passat per trobar les respostes.

Després de la plaga que va assolar l'Imperi bizantí a l'època de Justinià i Teodora, va venir el primer esplendor de l'islam i el naixement d'Europa. De la terrible pesta negra del segle XIV va sorgir el Renaixement. Els contagis provocats per l'arribada del espanyols al continent americà el 1492, i la verola que va acabar amb l'Imperi asteca, van impulsar les matrius econòmiques i polítiques d'Amèrica Llatina. Més tard, en ple segle XVII, les pestilències van posar Europa a la vora del col·lapse, però l'esperit revolucionari va donar a llum un nou món il·lustrat. I, finalment, l'anomenada "grip espanyola", que va desafiar el segle xx, va exigir una resposta decidida guiada pel coneixement científic, artístic i literari.

En tots aquests episodis, que van generar una angoixa que avui ens és familiar, les societats van saber oferir respostes a l'altura de les circumstàncies. Sabrem ara afrontar de manera positiva les dificultats i vèncer, de nou, una gran epidèmia?

¿Se puede avanzar hacia un futuro prometedor sin mirar hacia atrás?

Cinco momentos de la historia nos convencen de cómo al desafío provocado por una gran epidemia puede seguir una respuesta imaginativa y esperanzadora.

El coronavirus ha despertado el presagio de que el mundo podría ser distinto, y hoy nos preguntamos con insistencia cómo será esa nueva realidad. José Enrique Ruiz-Domènec, un historiador clave, nos invita a mirar al pasado para encontrar las respuestas.

A la plaga que asoló el Imperio bizantino en tiempos de Justiniano y Teodora siguieron el primer esplendor del islam y el nacimiento de Europa. De la terrible peste negra del siglo XIV surgió el Renacimiento. Los contagios provocados por la llegada de los españoles a América en 1492, y la viruela que acabó con el Imperio azteca, propiciaron la creación de las bases de la construcción de una identidad latinoamericana reconocible todavía hoy. Más adelante, en pleno siglo XVII, las pestilencias llevaron a Europa al borde del colapso, pero el espíritu revolucionario impulsó un mundo nuevo, ilustrado. Y finalmente la mal llamada "gripe española", que desafió al confiado siglo XX, exigió una acción guiada por el conocimiento científico, artístico y literario.

Estos episodios generaron un nivel de angustia que hoy nos es familiar, pero, aunque hubo aciertos y desatinos, las sociedades supieron tomar decisiones a la altura. ¿Seremos capaces de afrontar de forma positiva las dificultades, tomando estos modelos históricos, y de vencer, una vez más, a una gran epidemia?

La crítica ha dicho:
«Ruiz-Domènec es uno de los grandes historiadores europeos.»
Guillermo Altares

«Uno de nuestros principales expertos en Europa y en la Edad Media.»
Ramón Lobo, El Diario

Un llibre que posa en valor la vocació de metge i el paper que han tingut els professionals sanitaris en aquesta crisi, a través del testimoni únic del director general del Departament de Salut. Marc Ramentol, com a gestor públic, analitza com va arribar el coronavirus a Catalunya i què hem après d'aquesta crisi sanitària, i, com a metge, explica la seva experiència quan decideix tornar, en ple pic de la pandèmia, al Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

El doctor Marc Ramentol, director general del Departament de Salut, decideix, en plena crisi pel coronavirus, reincorporar-se al Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, on falten mans per atendre l'allau de malalts per COVID-19 que hi arriben.

Estàvem preparats per fer front a una pandèmia d'aquesta magnitud? Com ha estat la desescalada? I els rebrots que han de venir? El doctor Ramentol ens ofereix el seu testimoni únic a primera línia de la crisi sanitària com a gestor públic i metge.

Sens dubte, els professionals sanitaris i els gestors públics de la pandèmia han estat els protagonistes d'aquesta crisi, que ha demostrat, més que mai, la vocació dels professionals sanitaris del nostre país.

En Plan B, Carina Morillo no solo nos ofrece un testimonio sincero del viaje personal luego de que su hijo fuera diagnosticado con autismo, sino también una guía práctica y esperanzadora para quienes quieran desarrollar la resiliencia y así enfrentar los desafíos que la vida nos presenta.

En 2002, Carina Morillo vivía en Luxemburgo junto a su familia. Al cumplir su hijo menor, Iván, los dos años y medio fue diagnosticado con autismo, y entonces decidieron volver a la Argentina.

Ese regreso se convirtió para ella en un camino de transformación. Fue darse cuenta de que su currículum de logros no le servía para nada frente a las dificultades que su hijo tenía que enfrentar, y que su única certeza era que quería la felicidad de Iván. Que su familia fuese feliz. Ser feliz ella misma. Por nada del mundo se iba a apartar de ese objetivo.

Descarnado e inspirador, Plan B trata sobre el poder del amor y el coraje frente a los obstáculos y las oportunidades que pueden surgir cuando nos despejamos de nuestros prejuicios y aprendemos a aprovechar nuestro verdadero potencial. Una invitación a mirar la realidad como un lugar de eternas posibilidades.

Una crònica trepidant de la Catalunya confinada.

Un virus ha sacsejat el món. A Catalunya, ha deixat milers de víctimes, infectats i morts. I l'estat d'alarma decretat per combatre'l ha capgirat la vida quotidiana de pobles i ciutats. Hem vist els carrers i les places desertes, els comerços i les fàbriques tancades. Als hospitals, el personal sanitari ha lluitat contra la malaltia sense descans i amb mitjans precaris. En altres sectors s'ha treballat també sense defallir per atendre les necessitats essencials. I quan els recursos oficials no arribaven, moltes persones anònimes han col·laborat a l'ombra, amb senzillesa, sense soroll.

Mentre gairebé tothom es veia obligat a quedar-se tancat a casa, Quico Sallés ha recorregut aquests mesos el país per explicar, en una crònica original i trepidant, plena d'històries humanes que conviden a la reflexió, els efectes devastadors de la crisi de la COVID-19 i el futur que tenim al davant.

EL LIBRO INTERNACIONAL DE REFERENCIA DURANTE LA CUARENTENA.

Desde hace años, para los expertos y cualquier persona informada, el estallido de la siguiente pandemia era una cuestión de tiempo, y su origen, evidente: un virus latente en animales que diera el salto al ser humano como el HIV que provocó el SIDA o el H1N1 que causó la gripe de 1918, el ébola, el SARS, el virus de Marburgo o el que produjo la gripe aviar. En esta obra de referencia internacional, David Quammen se sumerge en la historia reciente de esas enfermedades zoonóticas, y persigue su rastro en compañía de los mejores científicos del mundo en la selva centroafricana, las cuevas de China meridional o las azoteas de Bangladés, pero también en los sofisticados laboratorios cuyo personal investiga virus letales bajo las más altas medidas de seguridad. Aunque Contagio se lee como un thriller, repleto de incidentes, pistas e interrogantes, a la vista de la crisis desatada por la aparición del SARS-CoV-2, su lectura no solo resulta apasionante; es imprescindible.

Reseñas:
«Quammen es el mejor reportero del mundo natural.»
Parul Sehgal, The New York Times

«David Quammen es el mejor escritor de historia natural; sus libros impresionan por su precisión, su energía y su escritura brillante y evocativa.»
David Barash, The Wall Streer Journal

«El libro que me ayudó a entender la dinámica de lo que estaba pasando.»
Paolo Giordano

«Deslumbrante Quammen: desvela lo que nos hace vivir y lo que nos mata con pasión, humor y conocimiento.»
Daniel Arjona, El confidencial

«Un libro aterrador pero fundamental para entender la próxima pandemia global.»
Publishers' Weekly

«Que Quammen no haya ganado un premio Pulitzer es una auténtica vergüenza.»
Dwight Garner, The New York Times

«Una obra esencial.»
Booklist (Starred Review)