«La crisi catalana és una crisi europea, i no només espanyola. Posa la Unió Europea a prova i l'obliga a demostrar si està disposada a situar els interessos dels ciutadans per damunt dels d'alguns estats membres.»
Carles Puigdemont

La idea d'aquest llibre va sorgir d'una editora belga que va veure la necessitat d'explicar el cas català a Europa. Durant les seves llargues converses amb el periodista polític Olivier Mouton, Carles Puigdemont explica al ciutadà europeu les motivacions dels catalans. No, el president Puigdemont no renuncia al somni d'independència del poble català. Al contrari, n'explica l'abast real i espera aconseguir que es reconegui aquest dret al poble català. Però, per damunt de tot, vol demostrar que el que impulsa aquest projecte és sobretot un desig de democràcia radical, feta a mida del ciutadà, i al mateix temps explicar per què pot ser una oportunitat per a Europa.

Aquest relat de la crisi catalana, descrita sense tabús per un dels seus principals protagonistes, invita els ciutadans europeus a veure la cara oculta d'un fet històric importantíssim i a forjar-se ells mateixos la seva opinió. El lector d'aquí hi trobarà la veu serena d'un Carles Puigdemont que ha sabut trobar el moment d'explicar-se pausadament amb Olivier Mouton en mig d'aquesta època convulsa que està vivint el nostre país.

«És clar que encara teníem un lligam sentimental. Per l'amor de Déu, ¿segons vostè és possible haver viscut tota la vida junts i no tenir, com diu vostè, cap lligam sentimental?»

Una novel·la que és com una tragèdia clàssica: un gran misteri, impecable i cronometrat.

Primer acte: Roma. Una família infeliç. La Carla, en Vito i tres fills. Dos adolescents i una nena petita. El pare, en Vito, que fa vint anys que maltracta la dona, el troben mort en un abocador. La principal sospitosa és la Carla, la dona. I se l'enduen detinguda a la presó, en espera del judici. Ella al·lega que l'ha matat en defensa pròpia.

Segon acte: un gran judici mediàtic. La fiscal construeix un relat en què la Carla ha planejat el crim amb molts mesos d'antelació i a sang freda. La premsa destrossa la Carla, l'anomenen la Mantis religiosa. Ningú se la creu, només la defensen les seves companyes de la presó. «Sabem que tot és culpa del teu exmarit, estem amb tu, Carla.»

Tercer acte: ¿la Carla és una criminal? ¿La Carla és una santa? Arriben les revelacions. I aquí no hi ha ni dos ni tres girs. N'hi ha, com a mínim, cinc. I tots encaixen. Els fills, els parents i els amants. Tots hi juguen el seu paper.

A través d'una novel·la d'intriga, addictiva per la història que explica i per l'ambigüitat de tots els personatges, Una història negra va més enllà i ens parla de la culpabilització de les dones com d'un estigma social que encara les tenalla.

Crítiques:
«Un ritme vertiginós rematat per una acció i uns diàlegs de primera.»
La Reppublica

«Una novel·la negra gens convencional.»
Paolo di Paolo, La Stampa

«Una història fosca i criminal, amb el ritme dels grans mestres del gènere.»
Francesco Piccolo, Corriere della Sera

Després de la Veritat, la Desaparició.

NOMÉS DICKER PODIA SUPERAR-SE A SÍ MATEIX.

Més de 9.000.000 de lectors l'estaven esperant.

Pel guanyador del Premi Goncourt del Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l'estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l'alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l'assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seussuperiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d'estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d'una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. Què li ha passat a la Stephanie Mailer? Què ha descobert? I, sobretot: què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?

Què n'han dit:
«Va i ve en el temps com si res. Un narrador extraordinari. Endimoniada lectura que, com bé adverteix l'autor, s'ha de fer gairebé d'una tirada. Dicker no escriu paràgrafs en els quals aturar-se i meditar. El vertigen creixent en què es desenvolupa aquesta trama és una gran maniobra que requereix entregada atenció. La lleugeresa, la ferocitat; i també l'alegre frivolitat i impunitat del jove Dicker per deixar anar a l'arena narrativa aquestes bèsties negres, hauria deixat bocabadat el jove Hamlet.»
Lilian Neuman, La Vanguardia

«Ben travada i, sobretot, molt real. Dicker és sinònim d'una bona estona de literatura que permet al mateix temps evasió i desconnexió sense deixar en el fons d'estar pensant en la realitat que ens envolta.»
Martí Gironell, L'Illa dels Llibres

De novel·les familiars n'hi ha moltes.

Però de famílies com els Telemacus, cap.

El Teddy és un artista de la prestidigitació que es guanya la vida fent trampes amb les cartes. Un bon dia veu un anunci d'un professor universitari que busca persones amb poders mentals per participar en un estudi sobre parapsicologia que resultarà que compta amb el suport de la CIA. S'hi presenta i allà coneix la Mo, una vident autèntica. Després d'un curt festeig es casen i tenen tres fills prodigiosos: la Irene, que detecta les mentides; el Frankie, que pot bellugar coses amb la ment, i el Buddy, el més petit, que veu el futur. En plena dècada dels setanta L'Extraordinària Família Telemacus triomfa mostrant les seves habilitats pels escenaris de tot el país, fins que un dia s'estrenen a la televisió i passa una cosa imprevista que estroncarà per sempre la seva carrera al món de l'espectacle.

Vint anys més tard, els Telemacus ja no són tan extraordinaris. La mare és morta i els tres fills malden per sobreviure malgrat uns poders que els fan més nosa que servei. Llavors la CIA, encaparrada amb la guerra paranormal, torna a treure el nas per veure si a cals Telemacus queda encara una mica de màgia. I resulta que sí que en queda; més de la que la mateixa família es pensa. El Matty, el fill de la Irene, acaba de descobrir «accidentalment» que pot sortir del seu cos. Però, com que les condicions que necessita per poder fer un viatge astral són una mica inconfessables, de moment manté els seus poders en secret.

Què n'han dit:
«Una novel·la màgica escrita amb un humor i una gràcia inigualables.»
The New York Times

«Una novel·la hilarant i que desborda humanitat.»
Cynthia D'aprix Sweeny

Tota una vida és una història simple i dolça. Un llibre serè i commovedor que demostra que una vida plena no depèn ni dels diners ni de l'estatus, sinó de les experiències i les persones que ens van enriquint al llarg de la nostra trajectòria vital.

Quan l'Andreas arriba a la vall on passarà tota la vida té uns quatre anys, tot i que ningú no en sap l'edat exacta. De jove, convertit ja en un mosso molt complidor, entra a formar part de la colla de treballadors que construeix un dels primers telefèrics a la vall i que hi porta l'electricitat i la llum, però també el soroll.

Llavors arriba el dia en què l'Andreas veu per primera vegada la Marie, l'amor de la seva vida, que tanmateix acabarà perdent. No la tornarà a veure fins molts anys després, quan enfili l'últim tram del camí i contempli amb admiració els anys que ha deixat enrere, el temps que s'ha anat escolant.

Ressenyes:
«M'ha encantat aquesta novel·la breu però preciosa.»
Margaret Atwood

«Bastida amb minuciosa precisió per no deixar-nos anar fins més enllà del desenllaç.»
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«Una meravellosa contemplació d'una vida solitària en una vall remota.»
Ian MacEwan

Un nou thriller psicològic que et tindrà amb l'ai al cor fins al final.

Imagina't que un dia veus la teva pròpia foto a la secció de Contactes del diari.

Quan arribes a casa, la teva família hi treu importància -diuen que tots tenim un doble-, però en el fons tu saps que ets la dona de la foto i que no podràs respirar tranquil·la fins que no descobreixis per què surts entre els anuncis de Contactes.

Sents que t'observen... Que hi ha algú que ho sap tot de tu...

Vols descobrir qui s'amaga sota les ombres. Però el que no saps és que pot ser l'enigma oculta un perill molt més obscur...

La crítica ha dit...
«Ho sé tot de tu consolida a Clare Mackintosh com una de les reines del thriller psicològic comercial, aquesta línia amb noms com Paula Hawkins o John Verdon.»
Xavi Ayén, La Vanguardia

«Clare Mackintosh és una de les noves revelacions de la novel·la negra anglosaxona. Aquestadona, que va treballar de policia fins que l'any 2011 ho va deixar tot per dedicar-se a la literatura, acaba de publicar el seu segon llibre, Ho sé tot de tu, i arrenca amb un quart de milió d'exemplars venuts a Anglaterra i traduccions a trenta llengües.»
Sebastià Benassar, Vilaweb

«Ho sé tot de tu ha vingut a demostrar el talent de l'autora com a creadora d'històries de suspens, un thriller molt lligat a l'actualitat de les xarxes socials i el poder per no ocultar els nostres secrets.»
Víctor Fernández, La Razón

«Clare Mackintosh ha escrit un thriller impactat que se't quedarà gravat al cervell durant un temps. Especialment la pròxima vegada que agafis el metro.»
Víctor Blázquez, Crónicas Literarias

«Sorprenent, original... i terriblement proper a una possible realitat.»
The Times

«Esgarrifant. Un thriller profundament pertorbador.»
Heat

«Una novel·la que tracta temes tan interessants, propers i de rabiosa actualitat com el robatori d'identitats i la inseguretat a les xarxes socials, l'amistat, la gelosia, l'enveja, la por, l'ansietat o la manera en que les víctimes de certs delictes s'enfronten a allò que els hi ha succeït.»
Marina Córdoba, Mis Lecturas

Després d'haver captivat vint milions de lectors amb La noia del tren, Paula Hawkins torna amb una nova i captivant novel·la de suspens psicològic.

« Julia, sóc jo. Necessito que em truquis. Si us plau, Julia. És important.»

Dies abans de morir, la Nel Abbott va trucar a la seva germana.

La Jules no li va agafar el telèfon i va ignorar la seva demanda d'ajuda.

Ara la Nel és morta. Diuen que s'ha suïcidat. I la Jules ha hagut de tornar a un lloc d'on pensava que havia fugit per sempre i fer-se càrrec de la filla adolescent que la seva germana ha deixat òrfena.

Però la Jules té por. Molta por. Por dels records que ha tingut enterrats durant tot aquest temps, de la Casa del Molí i d'una certesa: la Nel no s'hauria llançat mai al buit.

I sobretot té por de l'aigua i d'un lloc que anomenen el gorg dels Ofegats.

Què n'han dit:
«Hawkins és molt, molt bona creant dones fortes, imperfectes, bruixes d'avui dia.»
Sunday Telegraph

«Hem de felicitar Hawkins, tant per haver-se atrevit a provar alguna cosa nova, com per haverho fet bé.»
The Daily Telegraph

Tretze veïns, amos d'una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s'enfronten. Interessos, contraban, l'orgull de la força. Estranys assassinats i sentències que fan créixer la crispació.

Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un «30 Minuts» per a TV3. I va quedar atrapat. Durant vuit anys ha tornat repetidament a Tor, per parlar llargament amb uns personatges difícils, plens d'odi, de por i de secrets.

Aquest és el llibre d'una arriscada aventura periodística convertida en narració literària -recordant el nord-americà Truman Capote. Les escenes més tenses i també les més grotesques, retrats de personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Els lectors devoraran aquestes pàgines amb la passió i l'avidesa que desperten les grans històries.

A Tor, tretze cases, tres morts, el misteri que continua. Com la ira del vell Palanca: «Me van robar, me van intentar matar, i encara sóc jo lo cabrón! Només em queda una solució: morir matant!»

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre.

La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l'any 1856, quan un monjo concep la possible existència d'una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l'evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l'eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d'elecció i el lliure arbitri. Per sobre de tot, però, aquesta història és filla de l'enginy humà i d'uns esperits obsessius com Charles Darwin, Gregor Mendel, Francis Crick, James Watson o Rosalind Franklin, i de milers de científics que continuen investigant per comprendre el codi més important de tots els codis.

Aquest relat espectacular i emotiu sobre un supòsit científic que acaba cobrant vida és obra de l'autor de The Emperor of All Maladies, un dels grans llibres divulgatius que s'han escrit sobre el càncer. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants.

El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l'herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Què n'han dit:
«Excepcional. Segurament un dels llibres de ciència més captivadors, potents i elegants que es pugui llegir.»
The Times

«Segurament es tracta de la història de detectius més important de tots els temps: una recerca de milers d'anys feta per una infinitat d'exploradors, des d'Aristòtil a Collins passant per Mendel, per mirar de descobrir els interrogants que hi ha al cor de totes les cèl·lules. El gen és un llibre prodigiós, de gran envergadura, absolutament cabdal. Tothom qui estigui interessat a saber què significa -i que significarà en el futur- ser humà, necessita llegir aquest llibre.»
Anthony Doerr, Premi Pulitzer 2015

La divertida comèdia de l'embaràs, el part i el que ve després.

Un llibre per viure la paternitat de bon humor.

L'argument d'aquesta història és únic i universal alhora: ella i ell s'ho pensen, ella i ell ho fan, ella i ell esperen, ella i ell es desesperen, ella té la Criatura (ell s'ho mira) i la Criatura capgira la vida d'ella i d'ell.

A més dels protagonistes, l'escriptor fa entrar en escena uns actors secundaris dibuixats amb un humor esplèndid: «Actors veterans com els pares i sogres, convidats a lluir-se en el paper d'avis. Extres de luxe com el ginecòleg o el pediatre. I figurants com els veïns, el farmacèutic, els altres pares o els amics-sense-fills-ni-ganes, que completen la companyia artística liderada per la Criatura».

En aquestes pàgines, el reconegut periodista Carles Capdevila acredita no tan sols una penetrant i divertida capacitat d'observació, sinó també una admirable aptitud per convertir una sèrie de situacions viscudes -de prop o de lluny- per pràcticament tothom en una creació literària de suggestiva qualitat.

La divertida comedia del embarazo, el parto y lo que viene después.

Un libro para vivir la paternidad de buen humor.

El argumento de esta historia es único y universal a la vez: ella y él lo meditan, ella y él lo hacen, ella y él esperan, ella y él desesperan, ella tiene el Bebé (él mira) y el Bebé cambia por completo las vidas de ella y de él.

Además de los protagonistas, el escritor hace entrar en escena a algunos actores secundarios dibujados con un humor espléndido: «Artistas veteranos, como los padres y los suegros, invitados a bordar el papel de abuelos. Extras de lujo, como el ginecólogo o el pediatra. Y figurantes, como los vecinos, el farmacéutico, los otros papás y mamás o los amigos-sin-hijos-ni-ganas, que completan la compañía artística liderada por el Bebé».

En estas páginas, el reconocido periodista Carles Capdevila acredita no únicamente una penetrante y divertida capacidad de observación, sino también una admirable aptitud para convertir una serie de situaciones vividas -de cerca o de lejos- por prácticamente todo el mundo en una creación literaria de sugerente calidad.

Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d'una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

500.000 exemplars venuts a Alemanya.

Premi dels Llibreters de Madrid al millor llibre de l'any.

« La meva mare era tan complicada com un trencaclosques de mil peces, i jo en vaig haver de reunir tots els fragments i fer-los encaixar.»
Angelika Schrobsdorff

_________________________

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l'Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.

Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l'ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l'adolescent que reviuen els records d'aquella mare tan poderosa.

Ressenyes:
«Fascinante, abrumador, único.»
Andrés Trapiello, El País

«Una novel·la enormement important, necessària i significativa.»
I. Simmel, Frankfurter Allgemeine Zeitung