Si us voleu conformar, si voleu seguir callant, no obriu aquest llibre.
Si voleu indignar-vos, si voleu implicar-vos, seguiu llegint.
En el cim de la seva maduresa, Jaume Barberà demostra en aquest llibre perquè s'ha convertit en un referent inexorable enmig de la pitjor crisi que hem viscut mai.
Al llarg d'aquestes pàgines, reafirma aquí la seva mirada honesta i independent -producte d'una trajectòria periodística de més de vint-i-nou anys- per tal d'analitzar els problemes i conflictes existents en el marc de la societat actual.
Jaume Barberà ens convida a l'acció i es revela com un dels …
Si us voleu conformar, si voleu seguir callant, no obriu aquest llibre.
Si voleu indignar-vos, si voleu implicar-vos, seguiu llegint.
En el cim de la seva maduresa, Jaume Barberà demostra en aquest llibre perquè s'ha convertit en un referent inexorable enmig de la pitjor crisi que hem viscut mai.
Al llarg d'aquestes pàgines, reafirma aquí la seva mirada honesta i independent -producte d'una trajectòria periodística de més de vint-i-nou anys- per tal d'analitzar els problemes i conflictes existents en el marc de la societat actual.
Jaume Barberà ens convida a l'acció i es revela com un dels periodistes amb més personalitat del nostre país.
«Els neoliberals sembla que pateixen una patologia que els psiquiatres tenen molt identificada. Es denomina síndrome de negligència: tenen afectat l'hemisferi dret del cervell. Les persones amb aquest trastorn no coneixen res que hi hagi a l'esquerra. Si els ensenyes la seva pròpia mà esquerra no la reconeixen. Als neoliberals els repugna la societat. Creuen que el que no treballa és perquè és un gandul. I tot allò públic un malbaratament. Estan malalts. La seva síndrome de negligència fa que no ens vegin, i nosaltres som responsables de fer un pas endavant i dir ben alt: Ep, som aquí! Som persones. Existim.»
