Sodoma i Gomorra
Marcel Proust
Amb Sodoma i Gomorra, arriba el quart volum d'A la recerca del temps perdut en la traducció de Valèria Gaillard.Hi ha poques lectures tan transformadores com la d' A la recerca del temps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, a Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a El temps recobrat; un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació d'escriptor. El temps, l'amor, la gelosia, l'art, l'individu enfront de la societat, la mort... És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara …
Amb Sodoma i Gomorra, arriba el quart volum d'A la recerca del temps perdut en la traducció de Valèria Gaillard.Hi ha poques lectures tan transformadores com la d'
A la recerca del temps perdut. Al llarg dels seus set volums seguim el Narrador des de la seva infància, a
Pel cantó de Swann, fins a la maduresa, a
El temps recobrat; un camí de descoberta i creixement vers la realització de la vocació d'escriptor. El temps, l'amor, la gelosia, l'art, l'individu enfront de la societat, la mort... És una obra total que conté en ella mateixa una filosofia i encara avui ens interpel·la amb tota la seva força creativa, ara en la traducció —acurada i respectuosa amb l'estil sinuós de l'autor— de Valèria Gaillard.El quart volum,
Sodoma i Gomorra, transcorre en gran part a Balbec, a la costa Normanda, on el protagonista torna a anar d'estiueig després de la mort de l'àvia, i se centra en les figures del baró de Charlus, que dona peu a reflexions sobre l'homosexualitat, i d'Albertine, el segon amor del narrador.Sobre la traducció de Valèria Gaillard"Un català fresc i clàssic alhora, la Gaillard, amb una feina de brodaria finíssima, encisada per la complexitat i la bellesa de la frase proustiana ha sabut traslladar-la amb tota la seva sinuositat i aquest ressò de l'oralitat que el narrador posseeix mentre recorda" [...]"Se n'ha sortit filant un estil que conserva aquella música especial que constitueix una de les fites proustianes i que se sol perdre en les traduccions. Caça al vol la sonoritat de la frase que restitueix tota la potència d'un instant passat, la capacitat memorística d'una olor, la força del record d'un tint, la singularitat d'un moment de gràcia: ens dona la veritat de la literatura". [...]"Hi ha molt de treball d'escriptura en la traducció gaillardiana. El detall més petit és enfocat. El vellut de la carn, el color de la llum, els sons vibrants, la textura de la matèria, tot un present eternitzat per la força de la lletra"Biel Mesquida,
Diari de Mallorca
Leer másLeer menos
