La molt esperada continuació del gran fenomen editorial L'església del mar d'Ildefonso Falcones.

Fa deu anys milions de lectors es van rendir a l'Arnau Estanyol, el bastaix que va ajudar a construir l'església de Santa Maria del mar. Ara la història continua amb aquesta impressionant recreació de la Barcelona medieval, una esplèndida i emocionant novel·la de lleialtat, venjança, amor i somnis per complir.

Barcelona, 1387. Les campanes de l'església de Santa Maria de la Mar continuen repicant per a tots els habitants del barri de la Ribera, però n'hi ha un que les escolta amb una especial atenció... L'Hug Llor, orfe de pare mariner, té dotze anys i treballa a les drassanes gràcies a la generositat d'un dels prohoms més apreciats de la ciutat: l'Arnau Estanyol.

Però els somnis de joventut de ser un dia constructor de vaixells toparan de ple contra una realitat dura i despietada quan la família Puig, enemiga acèrrima del seu mentor, aprofiti la posició que obté amb el nou rei per executar una venjança que fa anys que anhela.

A partir d'aquest moment, la vida de l'Hug oscil·la entre guardar lleialtat a en Bernat, amic i únic fill de l'Arnau, o mirar de sobreviure en una ciutat injusta amb els pobres.

Obligat a abandonar el barri de la Ribera, busca feina al costat d'en Mahir, un jueu que li ensenya els secrets del món del vi. Amb ell, entre vinyes, bótes i alambins, el noi descobreix la passió per la terra i coneix la Dolça, la bonica neboda del jueu que es convertirà el seu primer amor. Però aquest sentiment, prohibit pels costums i la religió, li aportarà els moments més dolços i amargs de la seva joventut.

Deu anys després de L'església del mar, Ildefonso Falcones torna a aquest món que coneix tan bé, la Barcelona medieval. I ho fa amb l'ofici i l'amenitat de totes les seves obres, recreant un cop més a la perfecció l'efervescència d'una societat feudal, presonera d'una noblesa voluble i corrupta, i la lluita d'un home per sortir-se'n sense haver de sacrificar la seva dignitat.

Ressenya:
«Kipling deia que l'artesania és sempre la base de tot gran art. Aquesta apreciació ens ha ballat pel cap mentre llegíem la imponent (i molt treballada) segona part de L'església del mar. [...] Una bona novel·la històrica que aconsegueix submergir el lector en atmosferes del passat. [...] Una seqüela a l'altura de la seva obra matriu.»
Carles Barba, Cultura/s, La Vanguardia

Un cant a l'esperança, a la companyonia i a la força que ens donen els ideals en el marc repressiu de la postguerra espanyola.

Quan Jeroni es deplaça fins a la Vila Joiosa per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l'empeny a estirar el fil del seu avantpassat. La història ens trasllada aleshores al present del Tomàs, un republicà que va conèixer Capa al camp de batalla i que, després de la desfeta republicana, va ser empresonat a la presó d'Alacant, on va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. La narració acaba d'encaixar, com un caleidoscopi, gràcies a la veu de la Roser, filla del Tomàs, que parla d'aquella situació de repressió des de la infantesa i ens anuncia el desenllaç.

Torna l'autora de La trena amb una inoblidable i reparadora trobada entre dues dones i una nena en una Índia agitada.

Després del drama que ha dinamitat la seva existència, Léna decideix deixar-ho tot i emprèn un viatge al golf de Bengala. Perseguida pels fantasmes del passat, no troba una mica de pau fins que, a l'alba, s'acosta a nedar a les aigües de l'Índic, on una nena juga amb un estel tots els matins.

Un dia, a punt d'ofegar-se arrossegada pel corrent, Léna sobreviu miraculosament gràcies a l'avís de la petita i la intervenció de la Xarxa Brigade, un grup femení d'autodefensa que s'entrenava pels voltants. Agraïda, es posa en contacte amb la nena i descobreix que treballa sense descans en un restaurant. Mai ha anat a escola i s'ha tancat en un mutisme absolut.

Què amaga el seu silenci? Quina és la seva història?

Des de la mort d'una noia escanyada a la platja, una maledicció terrible cau sobre el Poblenou. Quin monstre pot haver comès un crim tan cruel?

En ple segle XIX, la formidable i misteriosa Mamà Asya obre les portes del seu luxós prostíbul al Poblenou i atrau clients de tota la ciutat però ignora que acaba de posar la primera pedra d'un llinatge familiar que serà perseguit per una maledicció terrible fins als nostres dies. Tot comença quan la bellíssima prostituta Kàtia Soloviov, criada al bordell per la imponent i despòtica madame, apareix morta a la platja amb una expressió d'horror a la mirada i la marca d'una corda al voltant del coll. Qui és el monstre que pot haver comès un crim tan cruel?

Poc abans de celebrar-se el seu funeral, els veïns descobreixen que el cadàver de la jove no mostra cap senyal de descomposició i surten meravellats al carrer a predicar el miracle. Mentre el mossèn demana consell a l'arquebisbe de Barcelona, el cos de la Kàtia és dipositat a l'altar de l'església de Sant Bernat Calbó, on, sense pansir-se, rep a diari les visites de devots de tot el país. Fins que una nit d'hivern del 1885 en Serafí Carcosa, un pertorbat obsessionat amb aquesta pobra noia, entra d'amagat a l'església per jeure finalment al seu costat...

Amb un extraordinari pols narratiu i una intriga trepidant, la Crònica fabulosa de Mamà Asya i la seva descendència ens endinsa en un univers màgic i dibuixa, al llarg de cinc generacions estrambòtiques i tragicòmiques, un retrat del Poblenou evocador d'un món fascinador sepultat sota una ciutat que no deixa de créixer. Aquesta novel·la n'és la porta d'entrada. Només cal obrir les seves pàgines i començar a llegir.

Manolín ja és un home, és la història de qualsevol de nosaltres. Una vida normal per a qui, arribats els “quaranta i tants”, vullga realitzar un breu repàs als seus anys d’infància i adolescència en les dècades 60 i 70. Anys entranyables per a molts dels lectors, en els que les paraules compartir, lluitar o independència tenien un sentit especial. Època en què l’afecte, les coses senzilles i els jocs de carrer et feien aconseguir amics per a tota la vida, i la paraula “valors” encara tenia algun significat. Com bé expressa en el pròleg Manuela Ríos, no és una novel·la perquè no és ficció, és costumisme literari. Després d’un relat fresc i natural, l’escriptor ens inunda d’esdeveniments que a molts els recordarà a la seua pròpia infància. És una narrativa senzillament tendra i sense complicacions desmesurades que demostra que qualsevol història pot ser comptada. Una autobiografia relatada en tercera persona que transmet sentiments, sensibilitat i afecte per les persones volgudes. Manuel Morera expressa en aquesta obra amb increïble espontaneïtat una història que farà evadir-se al lector per uns moments de les tensions diàries.

El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui.

Una novel·la hilarant, sorprenent i enginyosa.

El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d'Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual.

La Rosie és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar.

El Projecte Dona per Tota la Vida li ensenya al Don unes quantes coses que no s'esperava. Per què la llargada del lòbul de l'orella no serveix com a indicador de l'atracció sexual. Per què a Nova York els gelats tenen un altre gust. Per què no ha aconseguit mai tenir una segona cita amb ningú. I per què, per molts esforços científics que facis, no trobes mai l'amor. És l'amor qui et troba a tu.

La crítica ha dit...
«Per moltes riallades que provoqui aquesta meravellosa novel·la, El Projecte Rosie és una seriosa reflexió sobre la necessitat que tenim de trobar companyia i una identitat pròpia.»
John Boyne, autor d'El noi del pijama de ratlles

«Un dels més atractius, simpàtics i fascinants personatges literaris que he trobat en molt de temps.»
The Times

Elles, les dones, són totes diferents: n’hi ha de joves i de no tan joves, de precioses i d’acomplexades, d’ambicioses i d’insegures, de glamuroses i de no tant… Però una cosa les uneix: són valentes i estan disposades a fer front als problemes de la vida.

Retrobarem alguns personatges de la primera trilogia (Joséphine i Hortense). Viatjarem per tot el món (de París a NY, de Borgonya a Londres o Miami) i coneixerem, és clar, nous personatges que ens captivaran.

Elles, les dones, són el centre d’aquesta història, dones que lluiten per la vida, que estimen, que inventen, que cauen però es tornen a aixecar… Elles són les heroïnes del nostre dia a dia.

A França, el primer volum ha venut més de 400.000 exemplars.