«Antoni Batista ha fet una feina d'explorador incansable. Un dossier revelador de tot allò que ignorem sobre la diversitat i la complexitat del món basc.» (Josep Maria Espinàs, El Periódico).

«En aquestes pàgines hi ha un Arnaldo Otegi tal com jo honestament el veig a partir del meu tracte amb ell i amb la gent que li és propera, complementat amb el seguiment periodístic que vaig fer durant vint-i-cinc anys en la meva corresponsalia política al País Basc.

»El meu punt de vista, català i per tant ni basc ni espanyol, m'ha permès sempre observar el conflicte des d'una distància crítica.

»He tractat molt Arnaldo Otegi. Conservo innombrables notes de les meves trobades amb ell i deu hores de converses enregistrades. He comptat que, sumant els vuit llibres sobre el País Basc que he escrit, hi té 156 referències; i que, entre el 1998 i el 2004, surt 2.926 vegades a les meves cròniques i entrevistes.

»No és perquè sí: Arnaldo Otegi és la força de la pau.»
Antoni Batista

Què n'han dit:
«Rara avis excepcional, les cròniques honrades d'en Batista sobre el conflicte basc, enmig d'una guerra i en moments duríssims, eren aire net no contaminat, anaven sempre contra corrent. Ajudaven a comprendre un conflicte gravíssim, et feien qüestionar el teu parer i la teva mirada i fitaven lluny, sempre molt més lluny, per albirar un altre demà resolutiu. Tota una generació estem amb deute amb Batista per haver-nos ajudat a pensar.»
David Fernàndez (autor del pròleg)

«Documentadíssim, revelador, imprescindible i colpidor.»
Xavier Antich, La Vanguardia

«Un periodista honest que ens ha explicat tota la complexitat del conflicte des de la imprescindible distància crítica. Un llibre essencial.»
Jordi Creus, El Punt Avui

Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d'una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

500.000 exemplars venuts a Alemanya.

Premi dels Llibreters de Madrid al millor llibre de l'any.

« La meva mare era tan complicada com un trencaclosques de mil peces, i jo en vaig haver de reunir tots els fragments i fer-los encaixar.»
Angelika Schrobsdorff

_________________________

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l'Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.

Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l'ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l'adolescent que reviuen els records d'aquella mare tan poderosa.

Ressenyes:
«Fascinante, abrumador, único.»
Andrés Trapiello, El País

«Una novel·la enormement important, necessària i significativa.»
I. Simmel, Frankfurter Allgemeine Zeitung

El secret de les grans històries: un llibre indispensable per gaudir encara més de les lectures, les pel·lícules i les sèries.

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada —que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència—, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos —dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres—, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

Xavier Baladia ha fet reviure un món que ja no existeix, però que mostra una manera genuïna i europea de ser català.

L'avi Ninus no és una ficció, però és un testimoni que es llegeix com una novel·la.

¿Qui era la besàvia de l'autor? La Ben Plantada, el mite literari d'Eugeni D'Ors. I la tia besàvia? Isabel Llorach, la protagonista de la Vida privada de Sagarra. Però els vincles d'aquesta família amb personatges crucials de la nostra història no s'aturen aquí: el pintor de la família era el mateix Casas; els arquitectes, Gaudí i Puig i Cadafalch; el cosí, Pompeu Fabra; i el professor de violoncel, Pau Casals.

El protagonista d'aquesta història és el Ninus, l'avi de l'autor i encara una criatura quan la seva mare va fugir de casa a cavall per reunir-se amb el seu amant. El Ninus, meticulós i cerimoniós, es va convertir amb el temps en un model dela seva condició de gran senyor de Barcelona. Un testimoni excepcional dels grans canvis del segle XX.

Del palauet a Mataró a l'«apartament» a la Casa Milà. Dels estius a Camprodon als primers xalets de la Molina. Del frac als texans. De la llotja del Liceu al Centre Excursionista. L'avi Ninus és al mateix temps tradició i impuls innovador.

Ressenyes:
«Una obra literària profunda de gran valor històric i documental. Una aportació biogràfica en base a dades econòmiques amb gran atractiu novel·lesc. Una exquisidesa literària.»
Jordi Capdevila, El Punt Avui

«Homenatge al llegat d'uns ancestres abans no es venguessin l'ànima al diable del poder.»
Pau Vidal, Vilaweb

«M'ha quedat la recança que sempre queda quan tastes un bon vi, o quan estàs amb aquells amics entranyables que et fan desaparèixer el temps. Un llibre amè i molt recomanable.»
El Barrinaire

«Aquest llibre deliciós fa exactament el contrari: tornar els ulls benvolents a un món tan esvaït com irrepetible. Una certa nostàlgia plana sobre aquestes pàgines, que acaba amarant el lector com si fos una oportunitat perduda.»
Patricia Gabancho, Ara

«Llegir les històries de l'avi Ninus és llegir el retrat d'una època marcada per la burgesia catalana.»
L'illa dels llibres

«Un llibre carregat d'estimació i d'elegància que ens retrata un home que va estimar, que va ser estimat i que va fer de l'elegància norma de vida. Clarivident i savi, l'avi Ninus...»
Joan Josep Isern, Vilaweb

«És una delícia. Explica detalls fabulosos.»
Julià Guillamon, La Vanguardia

«Los ideales de mis antepasados persisten.»

Aquesta no és una història real, però quasi, perquè la mena de persones que protagonitzen la gran aventura que és La vida promesa van existir realment a tot Europa. Encara avui, en queden rastres al mig de la selva.

Un noi universitari implicat en el Procés d'independència troba, en morir el seu avi, el dietari que el seu besavi va escriure quan tot just era un nen i després un jove. Som als anys vint a la Barcelona llibertària. Un matrimoni d'obrers, tan idealista com utòpic, decideix comprar un tros de selva al Brasil amb la il·lusió de construir-hi de cap i de nou un país perfecte. Una Catalunya nova. El fill té tot just vuit anys quan comença aquella gran aventura de la qual ell anirà deixant constància al dietari. Amb una simplicitat i una tendresa que corprenen, el lector estimarà les il·lusions tan esforçades com utòpiques d'aquells perdedors.

És el moment històric en què els carrers es batejaven amb noms com Llibertat, Univers, Fraternitat, Igualtat..., el gran moment dels ideals anàrquics i universalistes. Obrers que parlaven l'esperanto, que eren vegetarians, animalistes... i que creien que amb esforç i dedicació la humanitat podria ser perfecta.

Enric Larreula ens diu que d'acord, la gent que vol canviar el món són sempre uns grans ingenus, uns tossuts, però també són sempre els més generosos. I ho perden tot menys l'esperança. Els seus ideals sempre tornen.

Potser en aquesta dramàtica història els vells ideals reneixen a través del besnet, que descobreix astorat com les seves lluites ja eren les dels seus avantpassats?