La millor literatura testimonial d'Àlex Susanna.El bo i millor de l'obra d'Àlex Susanna s'ha de buscar en els dietaris. Des del primer — Quadern venecià (premi Josep Pla, 1989)— fins a l'últim — Paisatge amb figures (premi Crítica Serra d'Or, 2020)— Susanna ha buscat i trobat una manera de compartir la seva experiència vital i intel·lectual en un to de conversa amena i estimulant que apel·la directament al lector. En les notes d' El món en suspens hi trobem els seus grans temes: les arts plàstiques, la literatura, el paisatge i els amics. Però els fets que van trastornar l'any …

Un dels dels llibres més estimats per Josep Maria Espinàs.Si haguéssim de triar els millors llibres de Josep Maria Espinàs, hi comptaríem sens dubte Els nostres objectes de cada dia, que publiquem en una versió que el mateix Espinàs va deixar llesta el 2011, trenta anys després de la primera edició —quan llibres tan lliures eren una autèntica novetat—. Els protagonistes d'aquestes pàgines són els objectes quotidians, els de cada dia, que l'autor contempla amb una mirada d'admiració i humor i els descobreix de nou gràcies a l'enginy i la sensibilitat. El resultat és un llibre deliciós que, d'una banda, …

El retrat d'un temps i d'un país. De l'home que ha construït la banda sonora de diverses generacions.A propòsit de Joan Manuel Serrat no és només un llibre sobre ell. És la biografia d'un temps i d'un país, des que va néixer el 27 de desembre de 1943 fins a l'últim concert que ha fet, el 23 de desembre de 2022 a Barcelona, vista pels ulls d'un periodista i escriptor que l'ha seguit des que era petit, quan el va sentir per primera vegada i va demanar a familiars emigrats a Barcelona que li portessin els seus primers discos gravats …

Una autobiografia generacional. Del primer home a la Lluna a Pulp Fiction, un viatge personal i col·lectiu. Amb dibuixos de Miguel Bustos.Memòria vintage és un viatge personal i col·lectiu que parteix de l'arribada de l'home a la Lluna l'any 1969 i s'acaba amb la projecció de Pulp Fiction o la primera Play Station l'any 1994. Vicenç Pagès Jordà recull quatre-cents noms, paraules i conceptes que van tenir la seva època de glòria i que avui viuen sobretot en la memòria dels que hi eren, és a dir de la generació del baby boom. L'autor recrea amb humor i intel·ligència els …

Un llibre sobre el fet que ser infermera implica un amor incondicional cap als altres.Christie Watson va ser infermera durant vint anys, un ofici del qual va aprendre una lliçó fonamental: no es pot tenir cura dels altres sense estimar incondicionalment. A tots ens han cuidat al llarg de la nostra vida i tots nosaltres hem tingut cura d'algú. Tots som infermers perquè tots estimem. Al llarg del llibre serem al costat de la Christie Watson en la primera nit d'un nadó prematur, l'observarem mentre sosté la mà d'un trasplantat de cor i pulmó i reprimirem les llàgrimes mentre renta …

Feminisme i memòries familiars van de bracet en aquest brillant recull d'assajos de Siri Hustvedt, "la Virginia Woolf del segle XXI".Siri Hustvedt reprèn els temes que han marcat la seva trajectòria —la misogínia, la influència de l'entorn, la crítica al biologisme, la maternitat, les relacions i els abusos de poder, el silenciament de les dones, el poder de l'art—. Però aquest cop, recorre a la memòria personal i familiar i a la seva pròpia experiència com a escriptora.Intel·ligent i expansiva, Hustvedt transita amb comoditat entre les històries de la seva mare —també de l'àvia i la filla—, i les de les …

Per l'autor d'El silenci en temps de soroll, un llibre de pensament sobre per què és important caminar."Després d'haver-me calçat les sabates i d'haver deixat vagar els pensaments, estic segur d'una cosa: posar un peu davant de l'altre és una de les coses més importants que fem. Caminem, doncs." "Caminar, fer un pas darrere l'altre, consisteix a contemplar-se un mateix, a estimar la terra i a deixar que el cos vagi a la mateixa velocitat que l'ànima." En aquest assaig narratiu, il·lustrat amb fotografies i dibuixos de diversos artistes l'autor es planteja la pregunta "Per què caminem?". Més enllà d'una …

Uns consells útils i contrastats per superar la natural desorientació i fixar un nord compartit entre el malalt i els seus familiars i amics La doctora Laura Vidal, responsable de la divisió d'oncologia ginecològica de l'Hospital Clínic de Barcelona, condensa de manera pràctica i amena la seva experiència d'atenció a l'entorn social dels pacients de càncer en una guia que segueix les possibles fases de la malaltia des del seu diagnòstic, amb aspectes tan delicats com la por de la recidiva o la incurabilitat. "Per què a mi?", "Què podem esperar?", "Tornaré a ser el d'abans?", "Estic fora de perill?"... Les preguntes …

La biografia definitiva de Josep Benet, el més tenaç dels antifranquistes del catalanisme.La vida de Josep Benet (1920-2008) és la història d'un país que lluitava per reconstruir la seva identitat després de la derrota de la Guerra Civil. Si algun activista va tenir la fortalesa i la tenacitat per recórrer tota la paràbola de l'antifranquisme democràtic va ser ell. En relació amb els principals homes de lletres del seu temps –de Josep Pla a Joan Sales o de Joan Fuster a Josep Maria de Sagarra– i col·laborant amb els nous líders del nacionalisme de postguerra –de Fèlix Millet a Jordi …

L'exercici físic és un extraordinari passaport per viure millor.Teniu a les mans un compendi de relats escrits per qui ha fet de la seva afició a córrer —accentuada després de la jubilació— una forma de vida. Hi trobareu recomanacions, vivències, consells per mantenir-se en forma, reflexions sobre com afrontar el pas dels anys, records de gestes mítiques, consideracions sobre l'avenç de les dones en el món de l'esport, aspectes de les maratons i altres curses... I, sobretot, el desig de transmetre que a qualsevol edat, molt especialment a la madura, l'exercici físic és un passaport extraordinari per viure millor.L'exercici físic …

El mirador privilegiat d'un director de diari en temps convulsos (2013-2020)El camarot del capità és el relat apassionant del període en què Màrius Carol va dirigir La Vanguardia, del desembre del 2013 al febrer del 2020. Convençut que un diari és una peça decisiva en una societat democràtica i que no es pot limitar a explicar les coses que passen sinó que ha d'aclarir per què passen, ha tingut accés, des del mirador privilegiat de la direcció del diari, als fets i als protagonistes que han sacsejat la nostra història recent.Testimoni d'un temps políticament convuls i periodísticament voraç, Màrius Carol revela la …