Un homenatge a les llibreries, als llibres i a tots els qui en gaudeixen

Una lectura per recrear-se i per assaborir-la amb un bon te japonès

Una de les novel·les japoneses traduïdes a més llengües dels darrers anys

Best seller del Times al Regne Unit

El llibre preferit de les llibreries independents dels Estats Units

L'epopeia de Rintaro, el jove hereu d'una entranyable llibreria de vell, i de Tora, un gat tigrat savi i enginyós, s'ha convertit en un fulgurant èxit internacional. La seva missió emocionant consisteix ni més ni menys que a salvar els llibres que estan en perill i difondre així l'amor per aquests objectes, bells i inigualables, que són part imprescindible de la nostra vida.

Del sempre fascinant Japó ens arriba aquesta bella història, carregada de saviesa, de màgia i de passió per la lectura, que ja ha conquerit els lectors de tot el món.

«Una faula màgica sobre l'immens poder de la lectura.»

Corriere di Bologna

«Cada vegada més gent compra llibres en línia i els llegeix en un eReader (o escolta audiollibres mentre fa altres tasques), El gat que estimava els llibres dona als lectors l'oportunitat de veure reflectida la seva relació amb la paraula impresa. Aquesta commovedora i original novel·la ens convida a recordar que meravellós que és arraulir-se amb un llibre i assaborir el plaer sensorial de passar les pàgines quan ens submergim en una bona història.» Japan Times

El retrobament de dos homes (i una germana) que han convertit la seva vida en una mentida, i que son amics des de la infància.

L'Àngel i en Pol són dos amics d'infantesa que als dotze anys van viure un esdeveniment que els va marcar les vides. Ara fa uns anys que no es veuen -des que en Pol se'n va anar a viure a Nova York, després de descobrir un secret familiar relacionat amb aquell episodi de la infància-, tot i que s'han anat comunicant per correu electrònic.

Però un dia l'Àngel rep un missatge d'en Pol en què l'informa que ha de venir uns dies a Barcelona, i li demana si es pot estar al seu pis, que ja havien compartit de joves. El retrobament posarà de manifest que el dia a dia dels dos amics no és tan perfecte com s'havien explicat des de la distància. Per molt que s'esforcin a dissimular, el castell de mentides en què han convertit les seves vides s'esfondrarà i, quan hagin caigut totes les màscares, s'adonaran que el secret per encarar el futur cal buscar-lo en el passat: encara poden ser ells.

Tota una vida és una història simple i dolça. Un llibre serè i commovedor que demostra que una vida plena no depèn ni dels diners ni de l'estatus, sinó de les experiències i les persones que ens van enriquint al llarg de la nostra trajectòria vital.

Quan l'Andreas arriba a la vall on passarà tota la vida té uns quatre anys, tot i que ningú no en sap l'edat exacta. De jove, convertit ja en un mosso molt complidor, entra a formar part de la colla de treballadors que construeix un dels primers telefèrics a la vall i que hi porta l'electricitat i la llum, però també el soroll.

Llavors arriba el dia en què l'Andreas veu per primera vegada la Marie, l'amor de la seva vida, que tanmateix acabarà perdent. No la tornarà a veure fins molts anys després, quan enfili l'últim tram del camí i contempli amb admiració els anys que ha deixat enrere, el temps que s'ha anat escolant.

Ressenyes:
«M'ha encantat aquesta novel·la breu però preciosa.»
Margaret Atwood

«Bastida amb minuciosa precisió per no deixar-nos anar fins més enllà del desenllaç.»
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«Una meravellosa contemplació d'una vida solitària en una vall remota.»
Ian MacEwan

Després de l'èxit mundial de Les vuit muntanyes, l'autor dels Alps italians torna als escenaris de sempre amb una nova novel·la en què l'amor, la naturalesa i l'amistat es barregen.

Quan arriba la tardor, Faust decideix deixar enrere un matrimoni frustrat i la vida descontrolada dels darrers anys a Milà per instal·lar-se indefinidament a la zona on havia passat els estius d'infantesa, Fontana Freda, un lloc envoltat de muntanyes imponents, ideal per començar de zero.

Allà intenta trobar una nova veu per a la seva escriptuta, i entretant treballa de cuiner al restaurant de la Babette i trava amistat amb uns quants dels habitants del lloc: un guarda forestal retirat amb una flaca pels afers humans i una jove cambrera que hi està de pas.

La tardor dona pas a l'hivern, les pastures i els grangers s'abalteixen sota la neu i els llops hi tornen de nou per recórrer les profunditats de les valls en copanyiadel vent.

Després de Les vuit muntanyes, la prosa cristal·lina i pausada de Paolo Cognetti ens porta una novel·la purificant que té la capacitat de fer més grans els pulmons i d'ampliar l'horitzó. La felicitat del llop evoca el poder de la natura, de l'alta muntanya, amb els cims, els boscos, els refugis i els animals que l'habiten, per apregonar, com si res, en la llibertat i en els somnis.

Amb el suport del Departament de Cultura.

La crítica n'ha dit:
«La felictat només és real quan la comparteixes. Amb aquest llibre, Paolo Cognetti ha trobat la manera de compartir la felicitat amb moltes persones.»
Süddeutsche Zeitung

«Paolo Cognetti és un escriptor de debò, sap el que vol i el que fa.»
Internazionale

«Paolo Cognetti no fa romanticisme de res, però, tot i així, escriu una història romàntica d'amor.»
Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung

«La felicitat del llop està ben viva i és ben vibrant.»
Daria Bignardi, Vanity Fair

«Un llibre de somnis de paisatges i de paisatges com somnis.»
La Repubblica

«La felicitat de Cognetti és com una alba a gran altura.»
Il Messaggero

De Les vuit muntanyes es va dir:
«Una bona amistat és un refugi».
Ara

«Amb l'empenta d'un clàssic, un meteorit vingut d'un altre temps.»
La Repubblica

«Una joia. Excavant en el silenci, fa que la paternitat i l'amistat masculina siguin alhora obertes i salvatges.»
La Stampa

«Una ploma sòbria i elegant i precisa. Traça un deixant literari que provoca les ganes de continuar.»
La Vie

«Una obra mestra. No sorprèn que se l'esmenti al costat d'Ernest Hemingway, Jack London i Mark Twain.»
Die Zeit

Aquesta primera novel·la de joventut de Joël Dicker va guanyar el Premi d'Escriptors Ginebrins del 2010, dos anys abans queel serventes La veritat sobre el cas Harry Quebert, traduït a quaranta-dos idiomes, el convertís en un fenomen literari global.

Amb Els últims dies dels nostres pares, la seva primera novel·la, Joël Dicker ens descobreix la desconeguda història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics creada l'any 1940 que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los després a organitzar les xarxes de la resistència i a realitzar accions de sabotatge i d'espionatge des de l'altra banda de les línies enemigues.

Després de ser reclutats a través de la resistència francesa i de superar un duríssim període d'entrenament per diferents punts d'Anglaterra, nou joves francesos s'infiltren a la França ocupada i aprenen a conviure amb la por, l'enyorança i la mort en una novel·la que parla també de l'amistat, la força del «nosaltres» i el vincle sagrat amb els pares.

Amb un rigorós treball de documentació, Dicker és dels primers d'abordar la història d'una organització que durant molts anys va ser un secret i que va contribuir a les importants operacions que van posar fi a la Segona Guerra Mundial.

Què n'han dit:
«Dicker no només demostra conèixer a fons el tema sinó que es compromet amb els personatges, es torna líric. Transmet amb força el poder reconfortant d'aquest "nosaltres" que sorgeix en les hores crítiques de la història.»
Emmanuel Gehrig, Le Temps

Després de la Veritat, la Desaparició.

NOMÉS DICKER PODIA SUPERAR-SE A SÍ MATEIX.

Més de 9.000.000 de lectors l'estaven esperant.

Pel guanyador del Premi Goncourt del Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l'estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l'alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l'assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seussuperiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d'estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d'una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. Què li ha passat a la Stephanie Mailer? Què ha descobert? I, sobretot: què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?

Què n'han dit:
«Va i ve en el temps com si res. Un narrador extraordinari. Endimoniada lectura que, com bé adverteix l'autor, s'ha de fer gairebé d'una tirada. Dicker no escriu paràgrafs en els quals aturar-se i meditar. El vertigen creixent en què es desenvolupa aquesta trama és una gran maniobra que requereix entregada atenció. La lleugeresa, la ferocitat; i també l'alegre frivolitat i impunitat del jove Dicker per deixar anar a l'arena narrativa aquestes bèsties negres, hauria deixat bocabadat el jove Hamlet.»
Lilian Neuman, La Vanguardia

«Ben travada i, sobretot, molt real. Dicker és sinònim d'una bona estona de literatura que permet al mateix temps evasió i desconnexió sense deixar en el fons d'estar pensant en la realitat que ens envolta.»
Martí Gironell, L'Illa dels Llibres

Joël Dicker rescata a El llibre dels Baltimore a Marcus Goldman, protagonista de la seva gran novel·la La veritat sobre el cas Harry Quebert.

Fins al dia del Drama hi havia dues famílies Goldman: els Goldman de Baltimore i els Goldman de Montclair. Els Goldman de Montclair, on neix en Marcus, són una família de classe mitjana normal i corrent, però els de Baltimore són molt diferents: tot els somriu, són uns triomfadors, viuen en una casa impressionant en un barri ric de la ciutat i irradien magnetisme per tots costats. En Marcus passa sempre el Nadal i l'estiu a casa dels tiets, que per a ell són la viva imatge de la felicitat. Però un dia aquell món es fa miques per sempre més.

Vuit anys després del Drama, en Marcus Goldman, que ja és un escriptor famós, decideix explicar la història de la seva família. Mentre desgrana els seus records d'infantesa, en Marcus rememora la vida i el destí dels Goldman de Baltimore i la fascinació que sentia per ells.

Des del Drama, des que la brillantor dels Baltimore es va apagar, en Marcus no ha deixat de fer-se aquesta pregunta: ¿què els va passar, realment, als Goldman de Baltimore?

Què n'han dit?
«De cara endins i de cara a la galeria les coses no són les mateixes, però això ho anem descobrint pàgina a pàgina de manera progressiva, sense adonar-nos de que, en un moment donat, ens hem convertit en uns espectadors d'excepció i que l'escriptor ens està preparant per a l'escena culminant. No deixin de llegir-lo, és addictiu!!!»
Ramon Moreno, Directe!cat

«Jöel Dicker ha vuelto, sí, y lo ha hecho en plena forma. El Libro de los Baltimore es una novela titánica, nabokoviana, altamente recomendable.»
Laura Fernández, El Mundo

«Joël Dicker és un gran constructor d'històries on el lector queda atrapat. Un cop s'agafa no es pot deixar anar i es llegeix en un no res.»
Yolanda Aguilar, La Finestra Digital

«L'autor suís ha escrit una novel·la diferent al seu gran èxit anterior, però en conserva l'esperit: llenguatge precís, paraules que es fan entenedores sense navegar en tòpics, trames contagioses que creen una addicció. El llibre dels Baltimore té una narrativa que es fa gran a través dels personatges, de l'embolcall de la història, de la senzillesa de saber que conté una part del batec de la vida, amb una emoció que ens recorre, de principi a fi.»
Esteve Plantada, Nació Digital

«Dicker t'atrapa, encara que t'hi resisteixis. Continuaràs fins al final i quan acabis el llibre inevitablement enyoraràs els personatges.»
Assumpció Maresma, Vilaweb

«Els sorprendrà. Hauríem de llegir El llibre dels Baltimore com qui contempla un oli d'Eward Hopper i el seu traç elegant.»
Ramon Ventura, El Periódico

«A través de señas características de su escritura, como los continuos saltos enel tiempo, los bruscos e inesperados giros argumentales y el mantenimiento de una tensión narrativa más que palpable, Dicker monta una historia cuyo punto central (el Drama) desconocemos en importancia y contenido, pero sobre el que gravita todo el peso del relato, que se convierte en una búsqueda de la verdad de impresionante ritmo narrativo.»
Andrés Seoane, El Cultural de El Mundo

Una història rocambolesca que destapa la cara més corrupta i salvatge del món de l'art, escrita per l'autor de L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Una divertidíssima trama d'embolics que barreja de manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l'obra de la pintora Irma Stern, la figura d'Adolf Hitler, el paper de l'art i, sobretot, la set de venjança d'un jove que no té res a perdre.

En Victor Alderheim, un noi ambiciós i sense escrúpols, es casa amb la filla d'un multimilionari galerista. Quan l'home mor, el jove enganya la seva dona i aconsegueix apropiar-se del negoci i veure satisfetes, per fi, les seves ànsies de diners i poder. Però l'aparició en escena d'un fill bastard posa en perill els seus plans, i no està disposat a permetre-ho.

Retrat hilarant d'una família disfuncional explicat des de la mirada viva i penetrant d'una adolescent.

Una divertidíssima història de família explicada amb un estil trepidant i amb una llengua punyent.

L'Esther ha tingut la mala sort de néixer en una família de bojos. Cadascun dels seus parents viu pendent de la pròpia dèria. La mare reivindica tothora el Maig del 68; el pare viu obsedit amb la idea d'un segon holocaust; els avis enyoren un passat gloriós i maten el temps jugant a la ruleta amb els cigrons del cuscús, i el germà petit... aquest no sap per on navega! Tot d'una, però, es gira la truita i sembla que s'imposa l'ordre.

Amb el suport del Departament de Cultura.

Ressenyes:
«Periodista, Ingrid Seyman publica la seva primera novel·la. La infantesa, l'absurd, els anys setanta es recullen en aquest llibre sobre la vida d'una nena de dretes que neix en una família d'esquerres.»
Ouest France

«Vas passant les pàgines, una rere l'altra, sense poder-te aturar i, quan arribes al final, tot és una altra cosa.»
L'Est Républicain

Una història on the road on la venjança i la redempció es barregen amb el crim i la tendra relació d'un pare i un fill.

Salvo de Benedittis mai podrà oblidar el dia en què, de vacances a la casa de la platja, uns homes van aparèixer i es van emportar el seu pare, a qui no ha tornat a veure més. Gairebé set anys després, a punt de complir els

dotze, quan ja ha aconseguit una vida feliç amb els seus oncles i el cosí en una altra ciutat i destaca a l'escola per la seva intel·ligència i passió per la lectura, el seu pare s'hi presenta per endur-se'l uns dies.

Ja no sent cap emoció envers ell, que li és pràcticament un desconegut, excepte el rancor pel sofriment que la seva absència va causar a la mare i que va posar fi a la seva vida. Obligat a compartir uns dies amb ell en contra de la seva voluntat, el Salvo tractarà de recompondre les peces del trencaclosques en què s'ha convertit la vida del pare i, a més, intentarà entendre el perquè del viatge que emprenen junts cap al sud d'Itàlia, que es converteix també en un viatge de descobriment mutu.

El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui.

Una novel·la hilarant, sorprenent i enginyosa.

El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d'Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual.

La Rosie és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar.

El Projecte Dona per Tota la Vida li ensenya al Don unes quantes coses que no s'esperava. Per què la llargada del lòbul de l'orella no serveix com a indicador de l'atracció sexual. Per què a Nova York els gelats tenen un altre gust. Per què no ha aconseguit mai tenir una segona cita amb ningú. I per què, per molts esforços científics que facis, no trobes mai l'amor. És l'amor qui et troba a tu.

La crítica ha dit...
«Per moltes riallades que provoqui aquesta meravellosa novel·la, El Projecte Rosie és una seriosa reflexió sobre la necessitat que tenim de trobar companyia i una identitat pròpia.»
John Boyne, autor d'El noi del pijama de ratlles

«Un dels més atractius, simpàtics i fascinants personatges literaris que he trobat en molt de temps.»
The Times

Des de la mort d'una noia escanyada a la platja, una maledicció terrible cau sobre el Poblenou. Quin monstre pot haver comès un crim tan cruel?

En ple segle XIX, la formidable i misteriosa Mamà Asya obre les portes del seu luxós prostíbul al Poblenou i atrau clients de tota la ciutat però ignora que acaba de posar la primera pedra d'un llinatge familiar que serà perseguit per una maledicció terrible fins als nostres dies. Tot comença quan la bellíssima prostituta Kàtia Soloviov, criada al bordell per la imponent i despòtica madame, apareix morta a la platja amb una expressió d'horror a la mirada i la marca d'una corda al voltant del coll. Qui és el monstre que pot haver comès un crim tan cruel?

Poc abans de celebrar-se el seu funeral, els veïns descobreixen que el cadàver de la jove no mostra cap senyal de descomposició i surten meravellats al carrer a predicar el miracle. Mentre el mossèn demana consell a l'arquebisbe de Barcelona, el cos de la Kàtia és dipositat a l'altar de l'església de Sant Bernat Calbó, on, sense pansir-se, rep a diari les visites de devots de tot el país. Fins que una nit d'hivern del 1885 en Serafí Carcosa, un pertorbat obsessionat amb aquesta pobra noia, entra d'amagat a l'església per jeure finalment al seu costat...

Amb un extraordinari pols narratiu i una intriga trepidant, la Crònica fabulosa de Mamà Asya i la seva descendència ens endinsa en un univers màgic i dibuixa, al llarg de cinc generacions estrambòtiques i tragicòmiques, un retrat del Poblenou evocador d'un món fascinador sepultat sota una ciutat que no deixa de créixer. Aquesta novel·la n'és la porta d'entrada. Només cal obrir les seves pàgines i començar a llegir.