«Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.»

Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar.

Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils.

Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles.

Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès.

Ressenyes:
«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»
Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània

«No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»
Pere Gimferrer

«Un antídot contra el verí de la manipulació.»
Sergi Pàmies

Continua la saga «L'amiga genial», una història que ressegueix els anys més importants del segle XX a través de l'amistat entre dues dones.

L'Elena i la Lila, les dues amigues que els lectors van començar a conèixer amb L'amiga genial i Història del nou cognom, ja són dones. S'han fet grans molt de pressa: la Lila es va casar als setze anys, té un fill petit, va deixar el marit i les comoditats i ara treballa en una fàbrica en unes condicions molt dures; l'Elena se'n va anar del barri, va estudiar a Pisa i ha publicat una novel·la que té molt d'èxit i que li ha obert les portes d'un món benestant i culte.

Totes dues han intentat trencar les barreres que les volien tancar en un destí de misèria, ignorància i submissió.

Ara les dues amigues naveguen, amb el ritme apassionant a què ens ha acostumat Elena Ferrante, en el gran mar obert de finals dels seixanta i principis dels setanta, un escenari d'esperances i incerteses, de tensions i desafiaments fins aleshores impensables, sempre unides per un vincle fortíssim, ambivalent, que pot quedar soterrat o ressorgir en esclats violents o en trobades que obren perspectives sorprenents.

La crítica ha dit...
«Elena Ferrante és potser la millor escriptora contemporània.»
The Economist

«Tothom hauria de llegir qualsevol cosa que porti la firma d'Elena Ferrante.»
The Boston Globe

«Els personatges femenins d'Elena Ferrante són veritables obres d'art.»
El País

La divertida comedia del embarazo, el parto y lo que viene después.

Un libro para vivir la paternidad de buen humor.

El argumento de esta historia es único y universal a la vez: ella y él lo meditan, ella y él lo hacen, ella y él esperan, ella y él desesperan, ella tiene el Bebé (él mira) y el Bebé cambia por completo las vidas de ella y de él.

Además de los protagonistas, el escritor hace entrar en escena a algunos actores secundarios dibujados con un humor espléndido: «Artistas veteranos, como los padres y los suegros, invitados a bordar el papel de abuelos. Extras de lujo, como el ginecólogo o el pediatra. Y figurantes, como los vecinos, el farmacéutico, los otros papás y mamás o los amigos-sin-hijos-ni-ganas, que completan la compañía artística liderada por el Bebé».

En estas páginas, el reconocido periodista Carles Capdevila acredita no únicamente una penetrante y divertida capacidad de observación, sino también una admirable aptitud para convertir una serie de situaciones vividas -de cerca o de lejos- por prácticamente todo el mundo en una creación literaria de sugerente calidad.

MÉS EXTREMA ENCARA

Torna Carmen Mola: l'últim fenomen de la novel.la negra espanyola i l'autora més audaç, amb més de 600.000 lectors

«Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»
Juan Carlos Galindo, El País

Un dia tòrrid d'estiu la inspectora Elena Blanco, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos, entra a casa d'una família de classe mitjana i arriba fins a l'habitació del fill adolescent. A la pantalla del seu ordinador es confirma el que temien: el noi està veient en directe com dos encaputxats torturen una jove. Impotent, presencia el sàdic espectacle fins a la mort de la víctima. Quantes dones deuen haver caigut en mans de la Xarxa Porpra abans que ella? La BAC ha estat investigant durant mesos aquesta organització que trafica amb vídeos de violència extrema a la Deep Web. I, al llarg de tot aquest temps, l'Elena ha mantingut en secret, fins i tot per al seu company, el sotsinspector Zárate, el seu temor més gran: que la desaparició del seu fill, quan era tan sols un nen, pugui estar relacionada amb aquesta trama macabra. On és el Lucas? Qui és ara? I quins són els límits que ella està disposada a transgredir?

Ressenyes:
«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín Rodrigo, ABC

«Em té enganxada. Novel·la negra en estat pur, i la seva protagonista, la inspectora Elena Blanco, fa que tinguis envers ella sentiments contradictoris. [...] Intriga, mort, violència... tot narrat de manera increïble. És un thriller de primera!»
Alicia Gil, Woman

«Mola torna a escriure una novel·la que no pots deixar reposar gaire temps, t'atrapa des del primer capítol; [...] aquest segon lliurament no decep. Un thriller molt negre.»
Dolors Altarriba, El 9 nou

«El que crida més l'atenció pel que fa a l'elusiva Carmen Mola és que a (gairebé) ningú li importa gens ni mica qui s'amaga darrere d'aquest pseudònim; l'única cosa que de veritat compta és que continuï publicant novel·les. [...] Ara la senyora (o no) Mola torna amb La xarxa porpra, un altre thriller negríssim que [...] guanya en intriga, reflexió i proximitat emocional. [...] Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»
Manuel Rodríguez Rivero, El País (Babelia)

«Prepara't per patir.»
Elena Méndez, La Voz de Galicia

El secret de les grans històries: un llibre indispensable per gaudir encara més de les lectures, les pel·lícules i les sèries.

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada —que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència—, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos —dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres—, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

Joël Dicker rescata a El llibre dels Baltimore a Marcus Goldman, protagonista de la seva gran novel·la La veritat sobre el cas Harry Quebert.

Fins al dia del Drama hi havia dues famílies Goldman: els Goldman de Baltimore i els Goldman de Montclair. Els Goldman de Montclair, on neix en Marcus, són una família de classe mitjana normal i corrent, però els de Baltimore són molt diferents: tot els somriu, són uns triomfadors, viuen en una casa impressionant en un barri ric de la ciutat i irradien magnetisme per tots costats. En Marcus passa sempre el Nadal i l'estiu a casa dels tiets, que per a ell són la viva imatge de la felicitat. Però un dia aquell món es fa miques per sempre més.

Vuit anys després del Drama, en Marcus Goldman, que ja és un escriptor famós, decideix explicar la història de la seva família. Mentre desgrana els seus records d'infantesa, en Marcus rememora la vida i el destí dels Goldman de Baltimore i la fascinació que sentia per ells.

Des del Drama, des que la brillantor dels Baltimore es va apagar, en Marcus no ha deixat de fer-se aquesta pregunta: ¿què els va passar, realment, als Goldman de Baltimore?

Què n'han dit?
«De cara endins i de cara a la galeria les coses no són les mateixes, però això ho anem descobrint pàgina a pàgina de manera progressiva, sense adonar-nos de que, en un moment donat, ens hem convertit en uns espectadors d'excepció i que l'escriptor ens està preparant per a l'escena culminant. No deixin de llegir-lo, és addictiu!!!»
Ramon Moreno, Directe!cat

«Jöel Dicker ha vuelto, sí, y lo ha hecho en plena forma. El Libro de los Baltimore es una novela titánica, nabokoviana, altamente recomendable.»
Laura Fernández, El Mundo

«Joël Dicker és un gran constructor d'històries on el lector queda atrapat. Un cop s'agafa no es pot deixar anar i es llegeix en un no res.»
Yolanda Aguilar, La Finestra Digital

«L'autor suís ha escrit una novel·la diferent al seu gran èxit anterior, però en conserva l'esperit: llenguatge precís, paraules que es fan entenedores sense navegar en tòpics, trames contagioses que creen una addicció. El llibre dels Baltimore té una narrativa que es fa gran a través dels personatges, de l'embolcall de la història, de la senzillesa de saber que conté una part del batec de la vida, amb una emoció que ens recorre, de principi a fi.»
Esteve Plantada, Nació Digital

«Dicker t'atrapa, encara que t'hi resisteixis. Continuaràs fins al final i quan acabis el llibre inevitablement enyoraràs els personatges.»
Assumpció Maresma, Vilaweb

«Els sorprendrà. Hauríem de llegir El llibre dels Baltimore com qui contempla un oli d'Eward Hopper i el seu traç elegant.»
Ramon Ventura, El Periódico

«A través de señas características de su escritura, como los continuos saltos enel tiempo, los bruscos e inesperados giros argumentales y el mantenimiento de una tensión narrativa más que palpable, Dicker monta una historia cuyo punto central (el Drama) desconocemos en importancia y contenido, pero sobre el que gravita todo el peso del relato, que se convierte en una búsqueda de la verdad de impresionante ritmo narrativo.»
Andrés Seoane, El Cultural de El Mundo

Una història on the road on la venjança i la redempció es barregen amb el crim i la tendra relació d'un pare i un fill.

Salvo de Benedittis mai podrà oblidar el dia en què, de vacances a la casa de la platja, uns homes van aparèixer i es van emportar el seu pare, a qui no ha tornat a veure més. Gairebé set anys després, a punt de complir els

dotze, quan ja ha aconseguit una vida feliç amb els seus oncles i el cosí en una altra ciutat i destaca a l'escola per la seva intel·ligència i passió per la lectura, el seu pare s'hi presenta per endur-se'l uns dies.

Ja no sent cap emoció envers ell, que li és pràcticament un desconegut, excepte el rancor pel sofriment que la seva absència va causar a la mare i que va posar fi a la seva vida. Obligat a compartir uns dies amb ell en contra de la seva voluntat, el Salvo tractarà de recompondre les peces del trencaclosques en què s'ha convertit la vida del pare i, a més, intentarà entendre el perquè del viatge que emprenen junts cap al sud d'Itàlia, que es converteix també en un viatge de descobriment mutu.

Després de la Veritat, la Desaparició.

NOMÉS DICKER PODIA SUPERAR-SE A SÍ MATEIX.

Més de 9.000.000 de lectors l'estaven esperant.

Pel guanyador del Premi Goncourt del Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l'estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l'alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l'assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seussuperiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d'estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d'una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. Què li ha passat a la Stephanie Mailer? Què ha descobert? I, sobretot: què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?

Què n'han dit:
«Va i ve en el temps com si res. Un narrador extraordinari. Endimoniada lectura que, com bé adverteix l'autor, s'ha de fer gairebé d'una tirada. Dicker no escriu paràgrafs en els quals aturar-se i meditar. El vertigen creixent en què es desenvolupa aquesta trama és una gran maniobra que requereix entregada atenció. La lleugeresa, la ferocitat; i també l'alegre frivolitat i impunitat del jove Dicker per deixar anar a l'arena narrativa aquestes bèsties negres, hauria deixat bocabadat el jove Hamlet.»
Lilian Neuman, La Vanguardia

«Ben travada i, sobretot, molt real. Dicker és sinònim d'una bona estona de literatura que permet al mateix temps evasió i desconnexió sense deixar en el fons d'estar pensant en la realitat que ens envolta.»
Martí Gironell, L'Illa dels Llibres

Aquesta primera novel·la de joventut de Joël Dicker va guanyar el Premi d'Escriptors Ginebrins del 2010, dos anys abans queel serventes La veritat sobre el cas Harry Quebert, traduït a quaranta-dos idiomes, el convertís en un fenomen literari global.

Amb Els últims dies dels nostres pares, la seva primera novel·la, Joël Dicker ens descobreix la desconeguda història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics creada l'any 1940 que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los després a organitzar les xarxes de la resistència i a realitzar accions de sabotatge i d'espionatge des de l'altra banda de les línies enemigues.

Després de ser reclutats a través de la resistència francesa i de superar un duríssim període d'entrenament per diferents punts d'Anglaterra, nou joves francesos s'infiltren a la França ocupada i aprenen a conviure amb la por, l'enyorança i la mort en una novel·la que parla també de l'amistat, la força del «nosaltres» i el vincle sagrat amb els pares.

Amb un rigorós treball de documentació, Dicker és dels primers d'abordar la història d'una organització que durant molts anys va ser un secret i que va contribuir a les importants operacions que van posar fi a la Segona Guerra Mundial.

Què n'han dit:
«Dicker no només demostra conèixer a fons el tema sinó que es compromet amb els personatges, es torna líric. Transmet amb força el poder reconfortant d'aquest "nosaltres" que sorgeix en les hores crítiques de la història.»
Emmanuel Gehrig, Le Temps

La divertida comèdia de l'embaràs, el part i el que ve després.

Un llibre per viure la paternitat de bon humor.

L'argument d'aquesta història és únic i universal alhora: ella i ell s'ho pensen, ella i ell ho fan, ella i ell esperen, ella i ell es desesperen, ella té la Criatura (ell s'ho mira) i la Criatura capgira la vida d'ella i d'ell.

A més dels protagonistes, l'escriptor fa entrar en escena uns actors secundaris dibuixats amb un humor esplèndid: «Actors veterans com els pares i sogres, convidats a lluir-se en el paper d'avis. Extres de luxe com el ginecòleg o el pediatre. I figurants com els veïns, el farmacèutic, els altres pares o els amics-sense-fills-ni-ganes, que completen la companyia artística liderada per la Criatura».

En aquestes pàgines, el reconegut periodista Carles Capdevila acredita no tan sols una penetrant i divertida capacitat d'observació, sinó també una admirable aptitud per convertir una sèrie de situacions viscudes -de prop o de lluny- per pràcticament tothom en una creació literària de suggestiva qualitat.

L'autora de la saga «L'amiga genial» torna per recordar-nos per què fascina a 30.000.000 de lectors en 42 països i per què és l'enigma més gran de la literatura actual.

«Dos anys abans de marxar de casa, el meu pare va dir a la meva mare que jo era molt lletja.» Així comença aquesta novel·la extraordinària sobre el descobriment de la mentida, de l'amor i del sexe, narrada per la inoblidable Giovanna, una jove que s'entesta a conèixer la seva tieta Vittoria, incomprensiblement desapareguda de les converses i dels àlbums de fotografies familiars. Amb això desencadenarà, sense saber-ho, l'enfonsament de la seva família intel·lectual i burgesa, perfecta només en aparença.

Mestra absoluta de la intriga, Ferrante nodreix la trama de sorpreses i lliga prodigiosament la misteriosa història familiar i amorosa a un braçalet que passa de mà en mà. No hi ha ningú com l'autora per descriure la complexitat de les passions humanes i totes les intermitències del pensament i del cor.

Ressenyes:
«La veu de Ferrante ens guia, ens sacseja, ens arrossega [...] i ens fa estimar i odiar cadascun dels seus personatges. La Giovanna no pot deixar de mirar. Nosaltres tampoc: volem, hem de saber, costi el que costi.»
Antonella Lattanzi, La Stampa

«La revelació més transcendent de la narrativa europea durant l'últim quart de segle.»
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«A la meva tauleta de nit hi tinc els diaris de Virginia Woolf, els relats de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante.»
Leïla Slimani

«Una força evocadora, despietada i inèdita fins avui.»
Titti Marrone, Il Mattino

«Aquesta vegada Ferrante va directa a guanyar el Premi Strega. [...] Una nova saga imprescindible.»
Davide Turrini, Il Fatto Quotidiano

«La seva veu narrativa té un timbre inequívoc i personalíssim: és capaç de [...] crear un jo que inunda la pàgina fins a tornar-se de carn i ossos davant dels nostres ulls.»
Laura Fortini, Il Manifesto

«La protagonista està tan ben dibuixada i el seu patiment és tan palpable que ens fa desitjar la redempció, o almenys una mica de pau per a aquesta ànima amiga, pròxima, familiar, germana. Una gran novel·la, densa i complexa, per llegir subratllant cada pàgina, amb una profunditat que provoca vertigen.»
Critica Letteraria

«Les novel·les d'Elena Ferrante m'han lligat a la butaca, llegint i celebrant.»
Juan Marsé

«Res del que llegim sobre Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les.»
The New York Times

«Soc fan de les seves novel·les.»
Zadie Smith

«Els seus personatges femenins són veritables obres d'art.»
El País

La novel·la policíaca més revulsiva de la literatura espanyola.

«Poderosa, original i addictiva. Una nova veu amb un increïble potencial, que recorda Dolores Redondo, Pierre Lemaitre i Lucca D'Andrea.»
SANDER KNOL, editor de Xanders (Països Baixos)

Susana Macaya, una jove gitana educada com a paia, desapareix després del seu comiat de soltera. Troben el seu cadàver dos dies després: la víctima ha estat brutalment torturada seguint un ritual insòlit i atroç. La seva germana Lara va patir una sort idèntica set anys enrere, a la vigília de les seves noces, però l'assassí compleix condemna a la presó: algú ha imitat els seus terribles mètodes o hi ha un innocent empresonat?

La inspectora Elena Blanco, una policia veterana, amant del karaoke, dels cotxes de col·leccionista, de les relacions sexuals en totterrenys i de la grappa -en la qual intenta ofegar el seu dolorós passat-, haurà d'aixecar els vels un a un per descobrir qui ha pogut venjar-se amb tanta crueltat de totes dues núvies gitanes. En el camí, s'enfrontarà als seus pitjors fantasmes.

Ressenyes:
«La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola és l'escriptora mutant. El pitjor d'ella: que no la pots convidar a un Festival.»
Carlos Zanón

«Qui és Carmen Mola? Que importa, potser? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que ens trobem ja a l'última pàgina.»
Jordi Llobregat, director del Festival Valencia Negra

«Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, dins i fora del gènere negre, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»
Lorenzo Silva

«L'Elena Ferrante espanyola? [...] Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al mateix temps trenca diversos convencionalismes.»
Juan Carlos Galindo, El País

«Tots cauen rendits (perquè qui l'agafa ja no para) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín, ABC

«Crua, arriscada, actual: Mola se surt dels esquemes establerts.»
Gorka Rojo, Zenda Libros

Els editors estrangers han dit:
«Absorbent. Dels thrillers més fascinants i més ben escrits que s'hagin vist a Espanya en els últims anys.»
Britta Claus, editora de Penguin Verlag (Alemanya)

«Un debut impressionant. La vaig devorar de la primera a l'última pàgina.»
Siren Maroy, editora de Gyldendal Norsk Forlag (Noruega)