«Antoni Batista ha fet una feina d'explorador incansable. Un dossier revelador de tot allò que ignorem sobre la diversitat i la complexitat del món basc.» (Josep Maria Espinàs, El Periódico).

«En aquestes pàgines hi ha un Arnaldo Otegi tal com jo honestament el veig a partir del meu tracte amb ell i amb la gent que li és propera, complementat amb el seguiment periodístic que vaig fer durant vint-i-cinc anys en la meva corresponsalia política al País Basc.

»El meu punt de vista, català i per tant ni basc ni espanyol, m'ha permès sempre observar el conflicte des d'una distància crítica.

»He tractat molt Arnaldo Otegi. Conservo innombrables notes de les meves trobades amb ell i deu hores de converses enregistrades. He comptat que, sumant els vuit llibres sobre el País Basc que he escrit, hi té 156 referències; i que, entre el 1998 i el 2004, surt 2.926 vegades a les meves cròniques i entrevistes.

»No és perquè sí: Arnaldo Otegi és la força de la pau.»
Antoni Batista

Què n'han dit:
«Rara avis excepcional, les cròniques honrades d'en Batista sobre el conflicte basc, enmig d'una guerra i en moments duríssims, eren aire net no contaminat, anaven sempre contra corrent. Ajudaven a comprendre un conflicte gravíssim, et feien qüestionar el teu parer i la teva mirada i fitaven lluny, sempre molt més lluny, per albirar un altre demà resolutiu. Tota una generació estem amb deute amb Batista per haver-nos ajudat a pensar.»
David Fernàndez (autor del pròleg)

«Documentadíssim, revelador, imprescindible i colpidor.»
Xavier Antich, La Vanguardia

«Un periodista honest que ens ha explicat tota la complexitat del conflicte des de la imprescindible distància crítica. Un llibre essencial.»
Jordi Creus, El Punt Avui

«Los ideales de mis antepasados persisten.»

Aquesta no és una història real, però quasi, perquè la mena de persones que protagonitzen la gran aventura que és La vida promesa van existir realment a tot Europa. Encara avui, en queden rastres al mig de la selva.

Un noi universitari implicat en el Procés d'independència troba, en morir el seu avi, el dietari que el seu besavi va escriure quan tot just era un nen i després un jove. Som als anys vint a la Barcelona llibertària. Un matrimoni d'obrers, tan idealista com utòpic, decideix comprar un tros de selva al Brasil amb la il·lusió de construir-hi de cap i de nou un país perfecte. Una Catalunya nova. El fill té tot just vuit anys quan comença aquella gran aventura de la qual ell anirà deixant constància al dietari. Amb una simplicitat i una tendresa que corprenen, el lector estimarà les il·lusions tan esforçades com utòpiques d'aquells perdedors.

És el moment històric en què els carrers es batejaven amb noms com Llibertat, Univers, Fraternitat, Igualtat..., el gran moment dels ideals anàrquics i universalistes. Obrers que parlaven l'esperanto, que eren vegetarians, animalistes... i que creien que amb esforç i dedicació la humanitat podria ser perfecta.

Enric Larreula ens diu que d'acord, la gent que vol canviar el món són sempre uns grans ingenus, uns tossuts, però també són sempre els més generosos. I ho perden tot menys l'esperança. Els seus ideals sempre tornen.

Potser en aquesta dramàtica història els vells ideals reneixen a través del besnet, que descobreix astorat com les seves lluites ja eren les dels seus avantpassats?

El llibre de memòries íntim, poderós i inspirador de l'ex-primera dama dels Estats Units.

Protagonista d'una vida plena i d'èxit, Michelle Obama ha esdevingut una de les dones més icòniques i captivadores de la nostra era. Com a primera dama dels Estats Units d'Amèrica i primera afroamericana en realitzar aquesta funció, va contribuir a fer que la Casa Blanca assolís els índex d'obertura i pluralitat més grans de la història; es va erigir com a defensora destacada de les dones i les nenes als Estats Units i a la resta del món; va proposar canvis dràstics amb la finalitat de promoure uns hàbits saludables i actius en les famílies i va acompanyar el seu marit quan el país passava per alguns dels moments més terribles de la seva història. Durant aquesta trajectòria, ens va ensenyar passos de ball, va fer furor al programa Carpool Karaoke i va aconseguir criar dues filles que toquen de peus a terra tot i l'implacable escrutini dels mitjans de comunicació.

A les seves memòries, profundament reflexives i fascinants, Michelle Obama invita el lector a entrar dins el seu món tot narrant les experiències que han bastit el seu caràcter: des de la infantesa a la zona del sud de Chicago fins als anys que va viure a la residència més famosa del món, passant també per l'etapa de directiva empresarial, durant la qual va haver de compaginar la maternitat amb la vida professional. Fent gala d'una honestedat sense límits i d'un agut enginy, descriu els seus triomfs i les seves decepcions a l'esfera pública i també a la privada, i narra sense embuts la història de la seva vida amb veu pròpia. Càlid, lúcid i revelador, Becoming és un relat excepcionalment íntim d'una dona de gran moralitat i vàlua, que una vegada rere una altra ha superat les expectatives. La seva història ens inspira a seguir el seu exemple.

Un llibre que inspira a través de l'exemple i la reflexió.

«Ningú ha dit mai que sigui fàcil complir els teus somnis. Però si tens una passió vertadera i hi poses les teves esperances, l'esforç per assolir-los sempre et compensarà», afirma Pau Gasol que, a Sota la cistella comparteix amb els lectors els valors que l'han ajudat a arribar al cim de la seva carrera esportiva i la seva trajectòria personal.

No hi ha res més bonic que fer créixer el nostre talent, i poder fer-ho, a més, amb passió. A partir de la seva experiència al llarg d'una carrera esportiva enlluernadora, en què ha assolit títols però també ha perdut finals, ha conegut victòries i derrotes, i ha viscut moments amb una forma física excepcional i també ha descobert la frustració de les lesions, Pau Gasol comparteix a Sota la cistella els principis i valors que l'han convertit en un model a seguir.

En aquest text, molt personal, que inspira a través de l'exemple i la reflexió, Gasol aborda com poden aplicar-se al lideratge i a l'emprenedoria esportiva o empresarial, però també al nostre dia a dia, el talent, l'esforç, l'equilibri o la necessitat de reinventar-te permanentment.

«Ara, igual que de petit, la passió per jugar i guanyar segueix sent el meu motor. Cada dia valoro més la fortuna de tenir el privilegi d'estimar el que faig i alhora poder inspirar altres persones», afirma Pau Gasol, i comparteix així la seva visió amb una empatia i una generositat extraordinàries.

Ressenyes:
«Respecto moltíssim Pau Gasol, sobretot perquè ha remuntat lesions greus amb estoïcisme i ha tornat amb més entusiasme que mai per demostrar que el millor d'ell mateix encara havia d'arribar. I admiro la seva qualitat humana, noblesa, integritat i bondat, virtuts encara més grans que ell, que ja és molt!»
Plácido Domingo

«Talent, esforç, compromís i, sobretot, molta passió i lideratge són els valors que Pau Gasol comparteix a Sota la cistella. La seva capacitat per inspirar i servir de model als joves és digna d'elogi, perquè l'esport és la porta d'entrada a la salut. I la salut dels nens i de les nenes és garantia d'una societat futura millor.»
Valentí Fuster

«Pau Gasol és un exemple per a tots els esportistes espanyols. Va ser un pioner i ha triomfat en un país tan competitiu com els Estats Units. I els valors que representa són els que cal transmetre dins i fora de les pistes de tenis o de bàsquet.»
Rafa Nadal

Benvingut al món de la Infermera Saturada. Un món on el deliri es barreja amb l'humor, de vegades negre i sempre molt fi, però on el dia a dia de l'hospital sempre supera la ficció.

Un fenomen editorial més addictiu que el Lorazepam.

Si no tens clar si una infermera que punxa en el torn de nit, és una DJ. Si estàs convençut que que l'inventor de la mida de les pastilles no és bona persona. Si creus fermament que dir-ne pijama, a la roba de feina, no és seriós. Si no suportes a les senyores que et diuen en quina vena has de punxar o alguna vegada t'has quedat mirant fixament les venes d'algú al metro, aquest és el teu llibre.

La Infermera Saturada pertany a una generació de dones que ha après abans a cosir ferides que botons, és possible que per això sigui capaç de reposar-se més fàcilment d'un amor complicat que d'una cremallera trencada en aquests texans de temporada d'Amancio que tant li ha costat trobar. Es defineix com una infermera que busca el seu lloc a la sanitat. Els torns els comença a planta, baixa a l'UCI, puja a prematurs i acaba a urgències. Aquesta infermera es mou a la perfecció per les xarxes socials des d'on, cada dia, desenes de milers de persones veuen com repassa, amb bon humor i desvergonyiment, l'actualitat del seu hospital, de qualsevol hospital d'Espanya.

El decàleg de l'Infermera Saturada:
1. La vena bona sempre és a l'altre braç.
2. T'adonaràs que et falta el tap quan ja tinguis la via canalitzada.
3. Un timbre de nit no sona mai sol: si en sona un, se n'hi sumarà un altre.
4. El pacient que més protesta és el que està millor.
5. L'apòsit de la mida adequada no existeix.
6. Hi ha dues menes d'esparadrap: el que no s'enganxa i el que no es pot desenganxar.
7. Si només portes un tub d'analítica, serà el que ha perdut el buit.
8. No et creguis mai el que el pacient diu que li ha dit el metge.
9. El pastiller amb la medicació del pacient de l'última habitació sempre està malament.
10. Ningú que truqui al timbre no ho fa per res urgent.

Troba a la Infermera Saturada a:
Facebook: EnfermeraSaturada
Twitter: @EnfrmraSaturada
Instagram: Enfermera_Saturada
Web: enfermerasaturada.es

Ressenyes:
«La infermera escriptora que vacuna contra l'avorriment.»
El Mundo

«Després de triomfar a les xarxes socials, una enginyosa infermera es converteix en escriptora supervendes.»
Amazon.es