Un homenatge a les llibreries, als llibres i a tots els qui en gaudeixen

Una lectura per recrear-se i per assaborir-la amb un bon te japonès

Una de les novel·les japoneses traduïdes a més llengües dels darrers anys

Best seller del Times al Regne Unit

El llibre preferit de les llibreries independents dels Estats Units

L'epopeia de Rintaro, el jove hereu d'una entranyable llibreria de vell, i de Tora, un gat tigrat savi i enginyós, s'ha convertit en un fulgurant èxit internacional. La seva missió emocionant consisteix ni més ni menys que a salvar els llibres que estan en perill i difondre així l'amor per aquests objectes, bells i inigualables, que són part imprescindible de la nostra vida.

Del sempre fascinant Japó ens arriba aquesta bella història, carregada de saviesa, de màgia i de passió per la lectura, que ja ha conquerit els lectors de tot el món.

«Una faula màgica sobre l'immens poder de la lectura.»

Corriere di Bologna

«Cada vegada més gent compra llibres en línia i els llegeix en un eReader (o escolta audiollibres mentre fa altres tasques), El gat que estimava els llibres dona als lectors l'oportunitat de veure reflectida la seva relació amb la paraula impresa. Aquesta commovedora i original novel·la ens convida a recordar que meravellós que és arraulir-se amb un llibre i assaborir el plaer sensorial de passar les pàgines quan ens submergim en una bona història.» Japan Times

La increïble vida de l'Alexandre Alekhine, conegut com «el sàdic dels escacs», «més immoral que Richard Wagner i Jack l'Esbudellador», consagrat pel tsar, perseguit per Stalin i esbirro de Goebbels.

«Un gran llibre, entre el thriller iniciàtic i la reconstrucció històrica [...]. Diabòlic Alekhin, malèvol Larrue. Una novel·la que no t'has de perdre!»
Gilles Pudlowski, Service Littéraire

«Compto el nombre d’imperis que he vist com s’ensorraven al llarg de la meva vida. Hi ha hagut l’imperi tsarista, l’imperi austrohongarès, l’imperi otomà i l’imperi nazi. Hi queda el meu, l’imperi de les seixanta-quatre caselles».

A l'edat de quaranta-set anys, el campió del món d'escacs Alexandre Aleksàndrovitx Alekhine, rus de naixement i nacionalitzat francès, fa partides de la mateixa manera que fa anar la seva vida: de victòria en victòria i de continent a continent.

Som a setembre del 1939 quan embarca des de Buenos Aires cap a Europa, amb la seva dona i el gerro de porcellana del qual no se separa des del moment que el tsar Nicolau II li va lliurar com a trofeu. Alekhine no té més preocupació que continuar negant la revenja a què sospira des de fa dotze anys el seu etern rival, el cubà Capablanca. Però quan arriba a París l'espera una carta que el crida a files i el Reich, per la seva banda, l'insta a sumar-se a la seva causa creant una escola d'escacs per a les generacions futures alemanyes. En un moment en què tot encara es pot resoldre en el tauler, el geni dels escacs pren una decisió que el convertirà en ostatge dels nous amos d'Europa i en col·laborador de Hans Frank i Joseph Goebbels. De mica en mica, les peces de la seva jugada mestra —la seva esposa Grace i Spielmann, Rubinstein, Przepiórka: els grans mestres jueus perseguits, que havien estat els millors rivals— aniran caient l'una rere l'altra.

La crítica n'ha dit:

«Una novel·la apassionant. [...] Una ploma brillant de vegades afuada com una fulla d’afaitar».
Europe Échecs

«Hàbil narrador, Arthur Larrue va canviant de ritme i de registre al llarg dels capítols, i manté el suspens durant tota aquesta implacable crònica d'una mort anunciada. Impressionant, La diagonal Alekhin és un nou èxit d'aquest escriptor únic que seria una llàstima perdre-se'l.»
Alexandre Fillon, Les Échos

«Una barreja entre un thriller subtil i una novel·la històrica.»
Lisa Vignoli, Marie Claire

«Esglaiadora.»
Le Parisien

Després de l'èxit mundial de Les vuit muntanyes, l'autor dels Alps italians torna als escenaris de sempre amb una nova novel·la en què l'amor, la naturalesa i l'amistat es barregen.

Quan arriba la tardor, Faust decideix deixar enrere un matrimoni frustrat i la vida descontrolada dels darrers anys a Milà per instal·lar-se indefinidament a la zona on havia passat els estius d'infantesa, Fontana Freda, un lloc envoltat de muntanyes imponents, ideal per començar de zero.

Allà intenta trobar una nova veu per a la seva escriptuta, i entretant treballa de cuiner al restaurant de la Babette i trava amistat amb uns quants dels habitants del lloc: un guarda forestal retirat amb una flaca pels afers humans i una jove cambrera que hi està de pas.

La tardor dona pas a l'hivern, les pastures i els grangers s'abalteixen sota la neu i els llops hi tornen de nou per recórrer les profunditats de les valls en copanyiadel vent.

Després de Les vuit muntanyes, la prosa cristal·lina i pausada de Paolo Cognetti ens porta una novel·la purificant que té la capacitat de fer més grans els pulmons i d'ampliar l'horitzó. La felicitat del llop evoca el poder de la natura, de l'alta muntanya, amb els cims, els boscos, els refugis i els animals que l'habiten, per apregonar, com si res, en la llibertat i en els somnis.

Amb el suport del Departament de Cultura.

La crítica n'ha dit:
«La felictat només és real quan la comparteixes. Amb aquest llibre, Paolo Cognetti ha trobat la manera de compartir la felicitat amb moltes persones.»
Süddeutsche Zeitung

«Paolo Cognetti és un escriptor de debò, sap el que vol i el que fa.»
Internazionale

«Paolo Cognetti no fa romanticisme de res, però, tot i així, escriu una història romàntica d'amor.»
Frankfurter Allgemeine Sonntagszeitung

«La felicitat del llop està ben viva i és ben vibrant.»
Daria Bignardi, Vanity Fair

«Un llibre de somnis de paisatges i de paisatges com somnis.»
La Repubblica

«La felicitat de Cognetti és com una alba a gran altura.»
Il Messaggero

De Les vuit muntanyes es va dir:
«Una bona amistat és un refugi».
Ara

«Amb l'empenta d'un clàssic, un meteorit vingut d'un altre temps.»
La Repubblica

«Una joia. Excavant en el silenci, fa que la paternitat i l'amistat masculina siguin alhora obertes i salvatges.»
La Stampa

«Una ploma sòbria i elegant i precisa. Traça un deixant literari que provoca les ganes de continuar.»
La Vie

«Una obra mestra. No sorprèn que se l'esmenti al costat d'Ernest Hemingway, Jack London i Mark Twain.»
Die Zeit

Retrat hilarant d'una família disfuncional explicat des de la mirada viva i penetrant d'una adolescent.

Una divertidíssima història de família explicada amb un estil trepidant i amb una llengua punyent.

L'Esther ha tingut la mala sort de néixer en una família de bojos. Cadascun dels seus parents viu pendent de la pròpia dèria. La mare reivindica tothora el Maig del 68; el pare viu obsedit amb la idea d'un segon holocaust; els avis enyoren un passat gloriós i maten el temps jugant a la ruleta amb els cigrons del cuscús, i el germà petit... aquest no sap per on navega! Tot d'una, però, es gira la truita i sembla que s'imposa l'ordre.

Amb el suport del Departament de Cultura.

Ressenyes:
«Periodista, Ingrid Seyman publica la seva primera novel·la. La infantesa, l'absurd, els anys setanta es recullen en aquest llibre sobre la vida d'una nena de dretes que neix en una família d'esquerres.»
Ouest France

«Vas passant les pàgines, una rere l'altra, sense poder-te aturar i, quan arribes al final, tot és una altra cosa.»
L'Est Républicain

Un western català que esdevé un homenatge a la família, als lligams indestructibles que hi ha entre quatre germans i una mare.

La Míriam Cabot, que per a la gent del poble sempre ha estat una forastera, es queda vídua amb quatre fills. Són temps d'una gran sequera al sud de Catalunya. La dona, però, lluitarà per les seves terres i per mantenir unida la família. El seu llegat serà una pregària, una promesa: «Passi el que passi, estigueu sempre junts i cuideu els uns dels altres».

Una desgràcia farà que el Jacob, el fill gran, hagi d'assumir la voluntat de la mare fins a les últimes conseqüències, obligant-lo a allunyar-se dels germans. Dotze anys més tard, il·lusionat, anirà a retrobar el Dylan, el Jona i el Samuel. Però el que es trobarà en tornar a casa no serà, ni per casualitat, el que havia esperat.

Amb moments plens de tendresa i d'altres d'hilarants, Els germans Cabot és un homenatge a la família, als lligams indestructibles entre quatre germans i una mare. A la lluita de tots els suds del món.

Una història rocambolesca que destapa la cara més corrupta i salvatge del món de l'art, escrita per l'autor de L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

Una divertidíssima trama d'embolics que barreja de manera sorprenent la realitat de les tribus massais, l'obra de la pintora Irma Stern, la figura d'Adolf Hitler, el paper de l'art i, sobretot, la set de venjança d'un jove que no té res a perdre.

En Victor Alderheim, un noi ambiciós i sense escrúpols, es casa amb la filla d'un multimilionari galerista. Quan l'home mor, el jove enganya la seva dona i aconsegueix apropiar-se del negoci i veure satisfetes, per fi, les seves ànsies de diners i poder. Però l'aparició en escena d'un fill bastard posa en perill els seus plans, i no està disposat a permetre-ho.

SENSE LÍMITS

Torna Carmen Mola, l'últim fenomen de la novel·la negra espanyola (600.000 lectors) i la seva autora més audaç amb una entrega encara més revulsiva, violenta i sorprenent.

«Ningú torna indemne de l'infern.»

És la nit del cap d'any xinès, comença l'any del porc. La Chesca, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos des de fa un any, ha quedat amb l'Ángel Zárate, però a l'últim moment aquest no s'hi presenta. Tot i així, ella surt a divertir-se, coneix un home i passa la nit amb ell. L'endemà al matí, tres individus se li planten al voltant del llit i una olor repulsiva de porc impregna el dormitori. Després d'un dia sencer sense tenir notícies de la seva companya, els membres de la BAC comencen a buscar-la. Compten per a la recerca amb una ajuda inestimable: la de l'Elena Blanco, que va deixar la policia després del daltabaix que va suposar el cas de la Xarxa Porpra, però és incapaç de donar l'esquena a una amiga, encara que la gelosia pot jugar-li una mala passada. Molt aviat la brigada anirà entrellucant l'horror, físic i moral, del qual la Chesca no és l'única víctima.

«A cada cas perdem un tros d'ànima», diu l'Elena al Zárate. A mesura que avancem en la lectura, fins i tot nosaltres podríem sentir el mateix.

La crítica ha dit:
«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiva d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín Rodrigo, ABC

«L'Elena Ferrante espanyola? Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»
Juan Carlos Galindo, El País

«Qui és Carmen Mola? Potser importa? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l'última pàgina.»
Jordi Llobregat, director de València Negra

«La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola, l'escriptora mutant. El pitjor d'ella, que no la pots convidar a un festival.»
Carlos Zanón, director de BCNegra

«Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»
M. Rodríguez Rivero, «Babelia» (El País)

«Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d'aquest, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»
Lorenzo Silva, director de Getafe Negre

«On estava amagada aquesta narradora?»
Ángel Del Carrer, director de Gijón Negro

MÉS EXTREMA ENCARA

Torna Carmen Mola: l'últim fenomen de la novel.la negra espanyola i l'autora més audaç, amb més de 600.000 lectors

«Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»
Juan Carlos Galindo, El País

Un dia tòrrid d'estiu la inspectora Elena Blanco, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos, entra a casa d'una família de classe mitjana i arriba fins a l'habitació del fill adolescent. A la pantalla del seu ordinador es confirma el que temien: el noi està veient en directe com dos encaputxats torturen una jove. Impotent, presencia el sàdic espectacle fins a la mort de la víctima. Quantes dones deuen haver caigut en mans de la Xarxa Porpra abans que ella? La BAC ha estat investigant durant mesos aquesta organització que trafica amb vídeos de violència extrema a la Deep Web. I, al llarg de tot aquest temps, l'Elena ha mantingut en secret, fins i tot per al seu company, el sotsinspector Zárate, el seu temor més gran: que la desaparició del seu fill, quan era tan sols un nen, pugui estar relacionada amb aquesta trama macabra. On és el Lucas? Qui és ara? I quins són els límits que ella està disposada a transgredir?

Ressenyes:
«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín Rodrigo, ABC

«Em té enganxada. Novel·la negra en estat pur, i la seva protagonista, la inspectora Elena Blanco, fa que tinguis envers ella sentiments contradictoris. [...] Intriga, mort, violència... tot narrat de manera increïble. És un thriller de primera!»
Alicia Gil, Woman

«Mola torna a escriure una novel·la que no pots deixar reposar gaire temps, t'atrapa des del primer capítol; [...] aquest segon lliurament no decep. Un thriller molt negre.»
Dolors Altarriba, El 9 nou

«El que crida més l'atenció pel que fa a l'elusiva Carmen Mola és que a (gairebé) ningú li importa gens ni mica qui s'amaga darrere d'aquest pseudònim; l'única cosa que de veritat compta és que continuï publicant novel·les. [...] Ara la senyora (o no) Mola torna amb La xarxa porpra, un altre thriller negríssim que [...] guanya en intriga, reflexió i proximitat emocional. [...] Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»
Manuel Rodríguez Rivero, El País (Babelia)

«Prepara't per patir.»
Elena Méndez, La Voz de Galicia

La novel·la policíaca més revulsiva de la literatura espanyola.

«Poderosa, original i addictiva. Una nova veu amb un increïble potencial, que recorda Dolores Redondo, Pierre Lemaitre i Lucca D'Andrea.»
SANDER KNOL, editor de Xanders (Països Baixos)

Susana Macaya, una jove gitana educada com a paia, desapareix després del seu comiat de soltera. Troben el seu cadàver dos dies després: la víctima ha estat brutalment torturada seguint un ritual insòlit i atroç. La seva germana Lara va patir una sort idèntica set anys enrere, a la vigília de les seves noces, però l'assassí compleix condemna a la presó: algú ha imitat els seus terribles mètodes o hi ha un innocent empresonat?

La inspectora Elena Blanco, una policia veterana, amant del karaoke, dels cotxes de col·leccionista, de les relacions sexuals en totterrenys i de la grappa -en la qual intenta ofegar el seu dolorós passat-, haurà d'aixecar els vels un a un per descobrir qui ha pogut venjar-se amb tanta crueltat de totes dues núvies gitanes. En el camí, s'enfrontarà als seus pitjors fantasmes.

Ressenyes:
«La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola és l'escriptora mutant. El pitjor d'ella: que no la pots convidar a un Festival.»
Carlos Zanón

«Qui és Carmen Mola? Que importa, potser? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que ens trobem ja a l'última pàgina.»
Jordi Llobregat, director del Festival Valencia Negra

«Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, dins i fora del gènere negre, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»
Lorenzo Silva

«L'Elena Ferrante espanyola? [...] Una estructura sòlida i un argument portat com un clàssic policial però que al mateix temps trenca diversos convencionalismes.»
Juan Carlos Galindo, El País

«Tots cauen rendits (perquè qui l'agafa ja no para) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiu d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín, ABC

«Crua, arriscada, actual: Mola se surt dels esquemes establerts.»
Gorka Rojo, Zenda Libros

Els editors estrangers han dit:
«Absorbent. Dels thrillers més fascinants i més ben escrits que s'hagin vist a Espanya en els últims anys.»
Britta Claus, editora de Penguin Verlag (Alemanya)

«Un debut impressionant. La vaig devorar de la primera a l'última pàgina.»
Siren Maroy, editora de Gyldendal Norsk Forlag (Noruega)