Un relat divertit i entretingut sobre els orígens de la nostra llengua.El català hauria pogut desaparèixer, o ser residual, o acabar com un dialecte desprestigiat. Gràcies a un grapat de trobadors lletraferits, la llengua va evitar la sort de tantes altres llengües veïnes. Aquesta apassionant crònica novel·lada retrata el camí que va permetre la creació d'un idioma literari, i també d'una llengua estàndard que en garantís l'oficialitat i l'ús en diaris, escoles i oficines.El relat és un homenatge a la gent que va salvar el nostre idioma, sempre immersos en batalles furioses entre ells. Una aventura i uns enfrontaments que …

El llibre de creació poètica de Rupi Kaurrupi Kaur ens introdueix en el seu món de l'escriptura i la creativitat a través de la seva quarta obra, Curar-se amb paraules, i explica com l'acte d'escriure ha estat una experiència catàrtica que l'ha ajudat a parlar: una autoexploració conscient i alliberadora a través de l'escriptura.Aquesta col·lecció dissenyada per l'autora d'exercicis poètics guiats, exemples de la seva poesia i reflexions convida a explorar temes com el trauma, la pèrdua, l'angoixa, l'amor i la curació. No cal ser escriptora per emprendre aquest camí, només començar a escriure.

Cal avançar en la difusió de la llengua amb realisme i audàciaTothom no para d'anunciar la desaparició imminent de la llengua catalana, en un clima desesperat i apocalíptic, sovint recolzat en xifres inexactes i mal interpretades. Tot plegat ha provocat un clima de desànim i amargor, fatalitat i sentiment d'indefensió que no contribueix a resoldre res. El català té reptes seriosos i greus —el català entre els joves, l'audiovisual, la justícia, etc.—, però s'han d'encarar amb estratègia, intel·ligència, pressupost i suport legal. No podem dependre exclusivament de les voluntats individuals de parlar en català a tot arreu. Cal desmuntar els …

Del català esporuguit al parlant empoderat El lingüista i comunicador Pau Vidal es dirigeix a tota aquella gent que té dubtes constants sobre el seu català. Als que sempre tenen por de dir una cosa mal dita,  pronunciar  un castellanisme o fer servir una  expressió massa d'estar per casa. Molt sovint aquest català insegur parla millor que no es pensa i s'esforça a eliminar els dialectalismes, els  col·loquialismes  lèxics, fonètics i sintàctics que enriqueixen la parla, perquè tota llengua s'alimenta de les mil formes i manifestacions genuïnes que pren l'expressivitat popular. Aquest llibre breu vol ajudar el parlant a viure el fet lingüístic amb goig i sense …

Jordi Badia recull dos-cents mots que estan en perill d'extinció i que, entre tots, cal que salvem i reivindiquem

A cal dentista, hi aneu quan teniu una "dent corcada" o una "càries"? Per assistir a una celebració, "us arregleu", hi aneu "mudats" o ben "empolainats"? Trobeu que l'alemany és un idioma "enrevessat" o "complicat"? La llengua ens ofereix expressions sinònimes per parlar del nostre entorn o de les accions que fem cada dia, però d'alguns d'aquests mots n'abusem i, sense voler, fem que uns altres vagin caient en desús. I quan un mot o una locució perden pistonada, tenen …

El manual i assaig de referència sobre l'escriptura més divertit i provocador.Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que després d'anys d'ensenyament, molta gent és incapaç d'escriure una carta o un informe? Aquesta incapacitat, ¿té alguna relació amb el menyspreu que part del personal docent manifesta per la literatura? ¿És possible que algú millori la qualitat del que escriu sense que millori la qualitat del que llegeix? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix l'escriptura al talent, el text es manté …

Un manifest optimista a favor del català viu i creatiu.La llengua catalana ha evolucionat de manera saludable durant 900 anys sense l'Institut d'Estudis Catalans ni cap acadèmia, però en canvi avui l'actitud dels lingüistes respecte al català sovint és d'un proteccionisme excessivament rígid. Enric Gomà creu que cal deixar que la llengua es desenvolupi i creï. Per això proposa (amb arguments) l'acceptació de paraules i expressions vives i expressives com 'enganxina', 'guixeta', 'cumbaià', 'xiruca', 'xarrup' (per sorbet), 'peta' (per porro)... formes populars com 'àrbit', o expressions com 'al·lucinar mandonguilles', 'bon vespre' o 'estar com un tren', que generen reticències perquè …

Un llibre pensat per ajudar els parlants a resoldre els dubtes lingüístics de la vida quotidiana.

On comprem les entrades al teatre: a la «taquilla» o a la «guixeta»? Quina diferència hi ha entre «compte», «comte» i «conte»? Tenim un nivell d'anglès «intermedi» o «intermig»? L'Optimot, a través d'aquest llibre, resol tots aquests dubtes de llengua i molts altres de manera pràctica i divulgativa, amb exemples il·lustratius i una bona dosi d'humor.

Amb aquests textos, elaborats a partir de les fitxes de l'Optimot, els parlants podran resoldre dubtes amb què es troben a l'hora de parlar i d'escriure en …

Una proposta per evitar que la llengua catalana desaparegui.

El següent diàleg segurament us és familiar:

-Què et costa parlar en castellà?

-Ben mirat, no em costa gens. Tinc la sort de saber-ne; per tant, no compliquem les coses.

Carme Junyent és especialista en l'estudi de llengües amenaçades arreu del món. Coneix profundament els tics, les autotrampes i, en definitiva, els símptomes d'un camí sense retorn. Per això ens alerta i ens explica de manera clara i diàfana el com i el per què el català està malalt. Sí, el català corre perill. Però encara no és massa tard! …

Les «converses filològiques» de Joan Solà.Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes …

Les «converses filològiques» de Joan Solà.Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes …

La història de la convivència entre el castellà i el català a Catalunya.Arreu de Catalunya, ara mateix, milions de catalans parlen en castellà. Però ens sobta molt que un catalanoparlant no sàpiga castellà. Hem oblidat que el castellà era "la llengua del costat". De fet, de vegades sembla que hàgim oblidat que són dues llengües diferents. Com es va introduir el castellà a Catalunya? Com els nostres rebesavis el van aprendre quan no hi havia Tele5, COPE, ni les sèries de Netflix? Aquest llibre aborda de manera amena i divertida el paper del castellà dels segles XV a les portes …