Cal avançar en la difusió de la llengua amb realisme i audàciaTothom no para d'anunciar la desaparició imminent de la llengua catalana, en un clima desesperat i apocalíptic, sovint recolzat en xifres inexactes i mal interpretades. Tot plegat ha provocat un clima de desànim i amargor, fatalitat i sentiment d'indefensió que no contribueix a resoldre res. El català té reptes seriosos i greus —el català entre els joves, l'audiovisual, la justícia, etc.—, però s'han d'encarar amb estratègia, intel·ligència, pressupost i suport legal. No podem dependre exclusivament de les voluntats individuals de parlar en català a tot arreu. Cal desmuntar els …

Un manifest optimista a favor del català viu i creatiu.La llengua catalana ha evolucionat de manera saludable durant 900 anys sense l'Institut d'Estudis Catalans ni cap acadèmia, però en canvi avui l'actitud dels lingüistes respecte al català sovint és d'un proteccionisme excessivament rígid. Enric Gomà creu que cal deixar que la llengua es desenvolupi i creï. Per això proposa (amb arguments) l'acceptació de paraules i expressions vives i expressives com 'enganxina', 'guixeta', 'cumbaià', 'xiruca', 'xarrup' (per sorbet), 'peta' (per porro)... formes populars com 'àrbit', o expressions com 'al·lucinar mandonguilles', 'bon vespre' o 'estar com un tren', que generen reticències perquè …

Les «converses filològiques» de Joan Solà.Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes …

Les «converses filològiques» de Joan Solà.Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes …

La història de la convivència entre el castellà i el català a Catalunya.Arreu de Catalunya, ara mateix, milions de catalans parlen en castellà. Però ens sobta molt que un catalanoparlant no sàpiga castellà. Hem oblidat que el castellà era "la llengua del costat". De fet, de vegades sembla que hàgim oblidat que són dues llengües diferents. Com es va introduir el castellà a Catalunya? Com els nostres rebesavis el van aprendre quan no hi havia Tele5, COPE, ni les sèries de Netflix? Aquest llibre aborda de manera amena i divertida el paper del castellà dels segles XV a les portes …

Interès i diversió assegurats en un llibre a favor de les paraules i expressions naturals, de tota la vida, que hem substituït per calcs del castellà i disbarats de moda.Es diu que cada català té dins seu un home del temps, un entrenador del Barça i un lingüista. Així com s'han escrit llibres a l'estil de 50 paraules que cal salvar, Enric Gomà proposa ara "92 paraules que cal fumigar": calcs del castellà o de l'anglès, hipercorreccions, modes, deformacions o directament disbarats, molt sovint popularitzats pels mitjans de comunicació. La fitxa de cada un dels mots tindrà cites, equivalències, història, anècdotes, dibuixos de …

Del canvi climàtic al canvi idiomàtic, un crit d'alertaTrenta anys després que s'aprovés la Llei de Normalització Linggüística, Pau Vidal fa un diagnòstic: el bilingüisme no funciona. Amb només un 36% de parlants habituals i una 'mala salut filològica' que el deteriora cada dia més, el català està lluny de la normalitat. El bilingüisme mata és molt crític amb la creença que de llengua en pot parlar tothom i també amb les enquestes com a mètode d'aproximació a la realitat social. El llibre que teniu a les mans descriu detalladament el que la majoria de filòlegs saben però només Joan …

El 2010 va tenir lloc una jornada sobre el gènere en la llengua impulsada pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades. Aquest volum recull les ponències que s'hi van presentar (per part d'Eulàlia Lledó, Neus Nogué, Joan Martí, Margarida Sanjaume, Pilar Murtra, Marta Juncadella, Ismael E. Pitarch, Albert Pla Nualart, Pâu Vidal i Jordi Puntí), més dos treballs que hi estan directament relacionats (de Liliana Tolchinsky i Lluís de Yzaguirre) i, finalment, l'«Acord sobre l'ús no sexista de la llengua» elaborat pel grup de treball que es va constituir a partir de la jornada. Ho presenta Carme Junyent, lingüista de la …

A l´entorn dels prejudicis lingüístic"Mal de llengües és una defensa aferrisada de la llibertat lingüística i una denúncia dels prejudicis ( de la gent de lcarrer, d'alguns il· lustrats i sobretot, dels inductors de la confusió) que tendeixen a menstenir algunes llegües. Al llarg del llibre l'autor revista a dicotomies com ara llengües "fàcils" o "difícils"; "suaus" o "aspres"; amb "molts" o "pocs" parlants; llengües "de comunicació" i "de silenci"; "internacionals" o "regionals". Jesús Tuson es veu aquí forçat a criticar els intel·lectuals que promouen la mort d'algunes llengües o que mostren el seu neguit davant la normalització dels idiomes …