La mort de la persona estimada, amb qui hem edificat i compartit un espai únic al llarg de la nostra convivència, és un sotrac que sentim com una mutilació. La seva mort ens causa un dolor immens, ens canvia la vida i ens obliga a modificar la relació que tenim amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos. Però ¿és just que la mort signifiqui una separació definitiva i absoluta? L’esperit que compartíem ¿pot quedar fossilitzat en un grapat de fotografies i en uns quants records materials? Sense la presència física de l’ésser estimat, ¿podem compartir-hi encara els fets nous que afecten la intimitat de la nostra solitud? ¿Podem dialogar-hi més enllà dels límits temporals? En aquest assaig, que és fill de la seva tesi doctoral en Filosofia, Joan Rigol prova de donar resposta a aquestes i altres preguntes, seguint el fil conductor del seu pensament cristià sobre la mort i l’amor, i posa en ordre els motius d’una esperança que pot ser compartida per molts.  

Una història commovedora sobre una nena que volia ser lliure en una època en què néixer dona era una condemna.Som a l'any 1960, l'Oliva Denaro té quinze anys, viu en un petit poble de Sicília i des de petita té claríssim (perquè l'hi han repetit milions de vegades) que les dones són com un càntir: qui el trenca, se'l queda. A ella li agrada estudiar, anar corrent amunt i avall com un «xicotot», buscar cargols amb el pare i tirar pedres a qualsevol que es rigui del seu millor amic, un noi coix que es diu Saro. Pateix pel dia que li vingui la regla, ja que se li haurà acabat fer totes aquestes coses que li encanten i haurà de començar a «defensar-se dels mascles per arribar intacta al casament». Però el dia que es veu obligada a acceptar un abús, l'Oliva es rebel·la contra el patriarcat salvatge en què viu fent valer el seu dret a triar però pagant-ne un preu altíssim.Viola Ardone ha escrit una història meravellosa que explica les contradiccions humanes que genera l'amor, entre mares i filles, entre pares i filles, i l'ambigüitat del desig, que afalaga i alhora espanta. Amb aquesta història, també, denuncia la violència dels rols socials, que afecta tothom, també els homes. Si l'Oliva és un personatge inoblidable, aquell pare seu que contra tot pronòstic la deixa decidir és una de les figures masculines més commovedores de la literatura recent. Què han dit de La decisió:«Un crit de llibertat». La Stampa «Viola Ardone torna amb aquesta meravella. Un novel·la que confirma que té molt de talent i gens de por». Cosmopolitan «La novel·la explica què vol dir la paraula llibertat i el que ens ha costat aconseguir-la. La llibertat de les nenes, tan fràgil. I ho fa sense alliçonar, a través d'una història tan senzilla com commovedora». La Repubblica «Una història addictiva, amb personatges plens de clarobscurs. Una novel·la que un cop acabada t'acompanya durant molt de temps». Il Cittadino «Oliva Denaro diu NO a segles d'imposicions injustes contra les dones. I Viola Ardone ho explica de manera magistral, impecable». Il Foglio «Una història intensa i important». Il Mattino «Una novel·la dolorosa que parla de com s'han lluitat les llibertats de les dones, però també parla de relacions familiars, de vincles i d'amor». La Lettura