«Aquesta selecció de 36 anys d'articles m'ha fet descobrir un Espinàs nou, més poderós, sensual i radical. Llegir-los tots d'un glop ha tingut en mi un efecte molt intens.» (Jordi Graupera, autor del pròleg).

«Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja són a la impremta.

»"La vida fuig i no s'atura una hora", va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. M'agradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina.

»Perquè la vida sí que s'atura, admirat Petrarca. El que no s'atura és el temps. La vida s'atura cada vegada que tenim la sort de saber mirar-la.

»Carrego lentament la pipa. L'encenc. S'enfila el primer fum. Miro el cel gris de gener.

»Gener és una paraula que prové del llatí janua, que significa «porta». Obro ara la porta d'aquesta hora nova. La vida sempre escriu.

»És el temps el que esborra.»
Josep M. Espinàs

Ressenyes:
«La gran audàcia de Josep M. Espinàs, allò que el converteix en un escriptor singular, és la constant referència a la naturalesa transparent de cada cosa. No es refugia en allò que és concret per no haver de mirar el món. Al contrari. Només en cada objecte i en cada cas concret el món es fa visible.»
Jordi Graupera

«Una obra mestra.»
Albert Om, Ara

«Un dels millors títols mai vistos. Un llibre canònic.»
Xavier Pla

«Un monumental treball d#orfebreria.»
Ignasi Aragay, Ara

La «cambra pròpia» d'Elena Ferrante: les lliçons de literatura de l'autora que més intriga suscita entre els lectors de tot el món, amb més de vint milions de lectors.

Elena Ferrante dibuixa un recorregut històric i personal sobre la inspiració i sobre la crida que va sentir des de ben menuda per esdevenir una escriptora. Així, de mica en mica, ens enumera les figures clau de la seva formació literària i alhora va afinant els seus consells sobre la creació dels personatges i de la trama.

Des de Shakespeare fins a Gertrude Stein, passant per les obres de Diderot, Jane Austen o Virginia Woolf, fins a la culminació amb Dante i Beatriu, la Ferrante relliga les seves lectures amb l'obra i la biografia pròpies i per primera vegada les comparteix amb el lector des d'una nova intimitat.

«Quan escric, ni tan sols jo sé qui soc».
Gazzetta del Sud

Egmont de Goethe adaptada per Joan Lluís Bozzo. Musicada per Beethoven (Egmont, Op. 84) I amb pròleg de Carles Puigdemont.

«Egmont no és l'escrit de cap català tocat pel vici de reescriure la història amb la voluntat de desencadenar una llegenda negra que estigmatitzi la dominació espanyola. És l'escrit d'algú que s'ho mira amb distància i que sap que no descriu cap fantasia, i que, sense saber-ho, ens va llegar un retrat prou precís perquè, 230 anys després, el puguem reconèixer sense dificultats. I és que hi ha una constant que recorre les diferents èpoques, règims i maneres d'exercir el poder: la dominació.»
Del pròleg de Carles Puigdemont

El secret de les grans històries: un llibre indispensable per gaudir encara més de les lectures, les pel·lícules i les sèries.

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada —que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència—, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos —dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres—, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

Xavier Baladia ha fet reviure un món que ja no existeix, però que mostra una manera genuïna i europea de ser català.

L'avi Ninus no és una ficció, però és un testimoni que es llegeix com una novel·la.

¿Qui era la besàvia de l'autor? La Ben Plantada, el mite literari d'Eugeni D'Ors. I la tia besàvia? Isabel Llorach, la protagonista de la Vida privada de Sagarra. Però els vincles d'aquesta família amb personatges crucials de la nostra història no s'aturen aquí: el pintor de la família era el mateix Casas; els arquitectes, Gaudí i Puig i Cadafalch; el cosí, Pompeu Fabra; i el professor de violoncel, Pau Casals.

El protagonista d'aquesta història és el Ninus, l'avi de l'autor i encara una criatura quan la seva mare va fugir de casa a cavall per reunir-se amb el seu amant. El Ninus, meticulós i cerimoniós, es va convertir amb el temps en un model dela seva condició de gran senyor de Barcelona. Un testimoni excepcional dels grans canvis del segle XX.

Del palauet a Mataró a l'«apartament» a la Casa Milà. Dels estius a Camprodon als primers xalets de la Molina. Del frac als texans. De la llotja del Liceu al Centre Excursionista. L'avi Ninus és al mateix temps tradició i impuls innovador.

Ressenyes:
«Una obra literària profunda de gran valor històric i documental. Una aportació biogràfica en base a dades econòmiques amb gran atractiu novel·lesc. Una exquisidesa literària.»
Jordi Capdevila, El Punt Avui

«Homenatge al llegat d'uns ancestres abans no es venguessin l'ànima al diable del poder.»
Pau Vidal, Vilaweb

«M'ha quedat la recança que sempre queda quan tastes un bon vi, o quan estàs amb aquells amics entranyables que et fan desaparèixer el temps. Un llibre amè i molt recomanable.»
El Barrinaire

«Aquest llibre deliciós fa exactament el contrari: tornar els ulls benvolents a un món tan esvaït com irrepetible. Una certa nostàlgia plana sobre aquestes pàgines, que acaba amarant el lector com si fos una oportunitat perduda.»
Patricia Gabancho, Ara

«Llegir les històries de l'avi Ninus és llegir el retrat d'una època marcada per la burgesia catalana.»
L'illa dels llibres

«Un llibre carregat d'estimació i d'elegància que ens retrata un home que va estimar, que va ser estimat i que va fer de l'elegància norma de vida. Clarivident i savi, l'avi Ninus...»
Joan Josep Isern, Vilaweb

«És una delícia. Explica detalls fabulosos.»
Julià Guillamon, La Vanguardia

En un recorregut per tot el planeta que abraça uns quants segles, El gen relata la recerca per desxifrar el codi principal que ens conforma i ens defineix com a humans, que determina com som per fora i per dintre.

La història del gen comença en una retirada abadia agustina de Moràvia l'any 1856, quan un monjo concep la possible existència d'una «unitat hereditària». Enllaça amb la teoria de l'evolució de Darwin, i topa amb els horrors de l'eugenèsia nazi de la dècada del 1940. El gen transforma la biologia de postguerra. Reconfigura la nostra percepció de la sexualitat, el caràcter, la capacitat d'elecció i el lliure arbitri. Per sobre de tot, però, aquesta història és filla de l'enginy humà i d'uns esperits obsessius com Charles Darwin, Gregor Mendel, Francis Crick, James Watson o Rosalind Franklin, i de milers de científics que continuen investigant per comprendre el codi més important de tots els codis.

Aquest relat espectacular i emotiu sobre un supòsit científic que acaba cobrant vida és obra de l'autor de The Emperor of All Maladies, un dels grans llibres divulgatius que s'han escrit sobre el càncer. Entrellaçada amb la trama de El gen, però, com un fil vermell, hi ha també una història íntima: la història de la família de Mukherjee i el seu patró recurrent de trastorns mentals, que ens recorda que la genètica té una importància transcendental en la vida quotidiana de tothom. Aquestes qüestions esdevenen encara més vibrants i peremptòries avui dia, en què estem aprenent a «llegir» i a «escriure» el genoma humà, amb totes les possibilitats que comporta de modificar el destí i la identitat dels nostres infants.

El gen, amb una noble ambició i una honestedat incorruptible, ens proporciona un relat insuperable sobre la unitat fonamental de l'herència i un panorama tant del passat com del futur de la humanitat.

Què n'han dit:
«Excepcional. Segurament un dels llibres de ciència més captivadors, potents i elegants que es pugui llegir.»
The Times

«Segurament es tracta de la història de detectius més important de tots els temps: una recerca de milers d'anys feta per una infinitat d'exploradors, des d'Aristòtil a Collins passant per Mendel, per mirar de descobrir els interrogants que hi ha al cor de totes les cèl·lules. El gen és un llibre prodigiós, de gran envergadura, absolutament cabdal. Tothom qui estigui interessat a saber què significa -i que significarà en el futur- ser humà, necessita llegir aquest llibre.»
Anthony Doerr, Premi Pulitzer 2015