La novel·la per adults més venuda en menys temps en la història dels Estats Units: dos milions d'exemplars en tres mesos. Traduïda a 46 llengües. Adaptada al cinema per DreamWorks amb Emily Blunt com a protagonista.

La Rachel agafa cada matí el mateix tren. Sap que cada dia s'atura en un semàfor vermell i que des d'allà veurà els jardins del darrere d'una renglera de cases.

En una d'aquestes cases hi viu una parella que la Rachel no pot evitar mirar cada vegada. Fins i tot els ha batejat, com si els conegués: són la Jess i en Jason. A ella li sembla que tenen una vida perfecta. Tant de bo ella pogués ser igual de feliç que ells.

Fins que un dia veu una escena que la deixa de pedra. Dura només un minut, perquè el tren de seguida es torna a posar en marxa; però n'hi ha hagut prou.

De sobte tot ha canviat. Ara la Rachel té l'oportunitat d'entrar en unes vides que fins a aquest moment només havia mirat delluny, i no la pensa deixar escapar. S'ha acabat ser només la noia del tren.

La crítica ha dit...
«La ciència de les pors, l'estira-i-arronsa entre el desig i l'autocontrol, el pes de la culpa, els límits del periodisme i la imperfecció de l'amor en el món neuròtic i tecnològic d'avui fan de La noia del tren un dels pocs best sellers que fan treure el barret al crític més despietat.»
Anna Carreras, TimeOut

«Una de les millors virtuts d'aquest llibre és que fa lectors. Si fa temps que no llegeixes, si et costa que un llibre t'atrapi, si fa temps que ho intentes i no passes de la pàgina cinquanta... prova-ho amb aquest. Complirà les teves expectatives.»
Tot és una mentida

«Un thriller d'allò més absorbent. Ruth Rendell pot descansar d'allò més tranquil·la. La gràcia consisteix en el fet que li acabem agafant afecte a una dona frustrada, alcohòlica i xafardera. Una gran novel·la policial i una amarga reflexió sobre l'amor i la capacitat d'autoengany dels que estimen.»
Ramón de España, El Periódico

«Una novel·la de suspens boníssima. Em va tenir gairebé tota la nit despert. La narradora alcohòlica és absolutament perfecta.»
Stephen King

«Un debut impressionant.»
The Guardian

«Una lectura absorbent.»
The Boston Globe

«Addictiva.»
The Observer

«Quina col·lecció de personatges, quina situació, quin llibre! És Alfred Hitchcock per a una nova generació.»
Terry Hayes

«El narrador que millor t'enganya d'aquest any és la protagonista de La noia del tren. Voto per ella.»
The Times

«Hawkins ha escrit un thriller intel·ligent i mordaç que ofereix als lectors una visió de 360 graus del desig, l'amor, el matrimoni i el divorci.»
Good Housekeeping

«No hi ha res com un possible assassinat per trencar la monotonia del teu viatge diari a la feina.»
Cosmopolitan

«D'una astúcia fascinant.»
Publishers Weekly

«A poc a poc, Hawkins va deixant al descobert la dura realitat de l'amor.»
Kirkus

«Prepara't per quedar captivat, prepara't per obsessionar-t'hi.»
Laura Kasischke

Aquesta primera novel·la de joventut de Joël Dicker va guanyar el Premi d'Escriptors Ginebrins del 2010, dos anys abans queel serventes La veritat sobre el cas Harry Quebert, traduït a quaranta-dos idiomes, el convertís en un fenomen literari global.

Amb Els últims dies dels nostres pares, la seva primera novel·la, Joël Dicker ens descobreix la desconeguda història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics creada l'any 1940 que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los després a organitzar les xarxes de la resistència i a realitzar accions de sabotatge i d'espionatge des de l'altra banda de les línies enemigues.

Després de ser reclutats a través de la resistència francesa i de superar un duríssim període d'entrenament per diferents punts d'Anglaterra, nou joves francesos s'infiltren a la França ocupada i aprenen a conviure amb la por, l'enyorança i la mort en una novel·la que parla també de l'amistat, la força del «nosaltres» i el vincle sagrat amb els pares.

Amb un rigorós treball de documentació, Dicker és dels primers d'abordar la història d'una organització que durant molts anys va ser un secret i que va contribuir a les importants operacions que van posar fi a la Segona Guerra Mundial.

Què n'han dit:
«Dicker no només demostra conèixer a fons el tema sinó que es compromet amb els personatges, es torna líric. Transmet amb força el poder reconfortant d'aquest "nosaltres" que sorgeix en les hores crítiques de la història.»
Emmanuel Gehrig, Le Temps

La increïble vida de l'Alexandre Alekhine, conegut com «el sàdic dels escacs», «més immoral que Richard Wagner i Jack l'Esbudellador», consagrat pel tsar, perseguit per Stalin i esbirro de Goebbels.

«Un gran llibre, entre el thriller iniciàtic i la reconstrucció històrica [...]. Diabòlic Alekhin, malèvol Larrue. Una novel·la que no t'has de perdre!»
Gilles Pudlowski, Service Littéraire

«Compto el nombre d’imperis que he vist com s’ensorraven al llarg de la meva vida. Hi ha hagut l’imperi tsarista, l’imperi austrohongarès, l’imperi otomà i l’imperi nazi. Hi queda el meu, l’imperi de les seixanta-quatre caselles».

A l'edat de quaranta-set anys, el campió del món d'escacs Alexandre Aleksàndrovitx Alekhine, rus de naixement i nacionalitzat francès, fa partides de la mateixa manera que fa anar la seva vida: de victòria en victòria i de continent a continent.

Som a setembre del 1939 quan embarca des de Buenos Aires cap a Europa, amb la seva dona i el gerro de porcellana del qual no se separa des del moment que el tsar Nicolau II li va lliurar com a trofeu. Alekhine no té més preocupació que continuar negant la revenja a què sospira des de fa dotze anys el seu etern rival, el cubà Capablanca. Però quan arriba a París l'espera una carta que el crida a files i el Reich, per la seva banda, l'insta a sumar-se a la seva causa creant una escola d'escacs per a les generacions futures alemanyes. En un moment en què tot encara es pot resoldre en el tauler, el geni dels escacs pren una decisió que el convertirà en ostatge dels nous amos d'Europa i en col·laborador de Hans Frank i Joseph Goebbels. De mica en mica, les peces de la seva jugada mestra —la seva esposa Grace i Spielmann, Rubinstein, Przepiórka: els grans mestres jueus perseguits, que havien estat els millors rivals— aniran caient l'una rere l'altra.

La crítica n'ha dit:

«Una novel·la apassionant. [...] Una ploma brillant de vegades afuada com una fulla d’afaitar».
Europe Échecs

«Hàbil narrador, Arthur Larrue va canviant de ritme i de registre al llarg dels capítols, i manté el suspens durant tota aquesta implacable crònica d'una mort anunciada. Impressionant, La diagonal Alekhin és un nou èxit d'aquest escriptor únic que seria una llàstima perdre-se'l.»
Alexandre Fillon, Les Échos

«Una barreja entre un thriller subtil i una novel·la històrica.»
Lisa Vignoli, Marie Claire

«Esglaiadora.»
Le Parisien

Una fabulosa novel·la riu en quatre entregues, que perdurarà com a una de les obres mestres de la literatura del segle XXI.

Una tetralogia fascinadora que té com a teló de fons la ciutat de Nàpols a mitjans de segle passat, i la Lenù i la Lila com a protagonistes, dues dones joves que tot just comencen a aprendre a governar la seva vida en un entorn ben difícil.

La relació sovint tempestuosa entre ambdues ve acompanyada d'un cor de veus que donen cos a la història i que ens mostren la realitat d'un barri pobre, habitat per gent humil que obeeix sense dir ni piu la llei del més fort. Però en les quatre novel·les trobem personatges de carn i ossos, que ens intriguen i ens captiven per la força i la urgència de les seves emocions, així com per la manera en què aconsegueixen seguir endavant amb la empenta de la seva intel·ligència.

«Volia explicar només la vida de duesdones -diu l'autora-. I per fer-ho era necessari filtrar la història en el transfons de les seves existències, les coses que d'una manera o altra tenien a veure amb elles. M'agradaria que el relat contribuís a contemplar en termes narratius un pedaç de la història d'Itàlia.».

La crítica ha dit:
«Les novel·les d'Elena Ferrante m'han tingut lligat a la butaca, llegint i celebrant unes pàgines on l'emoció mai no és banal: el dolor i l'alegria de sentir-se vius són allà per a què que el lector se'ls faci seus».
Juan Marsé

«El més meravellós de l'enigma Ferrante és que podem concentrar-nos només en les seves obres».
Roberto Saviano

«Estimo tant la Lenù... Vaig plorar llegint-la».
Jonathan Franzen

«Res del que llegim sobre Elena Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les. [...] Expliquen una història de dones amb tanta sinceritat que, en lloc d'observar una vida, hom quasi sembla experimentar-la en primera persona».
The New York Times

«La primera obra italiana en dècades mereixedora el Premi Nobel».
The Guardian

«A la meva tauleta de nit hi ha els diaris de Virgina Woolf, els contes de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante».
Leïla Slimani

«Soc fan de les seves novel·les, que aborden amb tots els ets i uts l'amistat tal com l'entenem les dones».
Zadie Smith

«M'ha corprès. M'ha causat un gran impacte».
Elizabeth Strout

«Quan una lectora entra en aquestes pàgines, comença a sentir coses que ha viscut, que ha patit, que ha gaudit, i les sent explicades per primera vegada des d'un altre lloc, lluny dels llocs comuns, de la ideologia, de la militància».
Roberto Saviano

«La revelació més transcendent de la narrativa europea en el darrer quart de segle».
Robert Saladrigas, La Vanguardia

Des de la mort d'una noia escanyada a la platja, una maledicció terrible cau sobre el Poblenou. Quin monstre pot haver comès un crim tan cruel?

En ple segle XIX, la formidable i misteriosa Mamà Asya obre les portes del seu luxós prostíbul al Poblenou i atrau clients de tota la ciutat però ignora que acaba de posar la primera pedra d'un llinatge familiar que serà perseguit per una maledicció terrible fins als nostres dies. Tot comença quan la bellíssima prostituta Kàtia Soloviov, criada al bordell per la imponent i despòtica madame, apareix morta a la platja amb una expressió d'horror a la mirada i la marca d'una corda al voltant del coll. Qui és el monstre que pot haver comès un crim tan cruel?

Poc abans de celebrar-se el seu funeral, els veïns descobreixen que el cadàver de la jove no mostra cap senyal de descomposició i surten meravellats al carrer a predicar el miracle. Mentre el mossèn demana consell a l'arquebisbe de Barcelona, el cos de la Kàtia és dipositat a l'altar de l'església de Sant Bernat Calbó, on, sense pansir-se, rep a diari les visites de devots de tot el país. Fins que una nit d'hivern del 1885 en Serafí Carcosa, un pertorbat obsessionat amb aquesta pobra noia, entra d'amagat a l'església per jeure finalment al seu costat...

Amb un extraordinari pols narratiu i una intriga trepidant, la Crònica fabulosa de Mamà Asya i la seva descendència ens endinsa en un univers màgic i dibuixa, al llarg de cinc generacions estrambòtiques i tragicòmiques, un retrat del Poblenou evocador d'un món fascinador sepultat sota una ciutat que no deixa de créixer. Aquesta novel·la n'és la porta d'entrada. Només cal obrir les seves pàgines i començar a llegir.

El Don Tillman pensa casar-se aviat. Però encara no sap amb qui.

Una novel·la hilarant, sorprenent i enginyosa.

El Projecte Dona per Tota la Vida resoldrà el problema. El Don, amb una síndrome d'Asperger no diagnosticada que el converteix en una persona molt organitzada i sistemàtica, però incapaç de tenir relacions socials normals, ha dissenyat un qüestionari de setze pàgines per trobar la parella perfecta, que evidentment no serà ni cambrera, ni fumadora, ni bevedora, ni impuntual.

La Rosie és tot això. I també és impetuosa, intel·ligent i guapíssima. I està intentant descobrir qui és el seu pare biològic. En això sí que el Don, professor de genètica, segurament la podrà ajudar.

El Projecte Dona per Tota la Vida li ensenya al Don unes quantes coses que no s'esperava. Per què la llargada del lòbul de l'orella no serveix com a indicador de l'atracció sexual. Per què a Nova York els gelats tenen un altre gust. Per què no ha aconseguit mai tenir una segona cita amb ningú. I per què, per molts esforços científics que facis, no trobes mai l'amor. És l'amor qui et troba a tu.

La crítica ha dit...
«Per moltes riallades que provoqui aquesta meravellosa novel·la, El Projecte Rosie és una seriosa reflexió sobre la necessitat que tenim de trobar companyia i una identitat pròpia.»
John Boyne, autor d'El noi del pijama de ratlles

«Un dels més atractius, simpàtics i fascinants personatges literaris que he trobat en molt de temps.»
The Times

Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d'una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

500.000 exemplars venuts a Alemanya.

Premi dels Llibreters de Madrid al millor llibre de l'any.

« La meva mare era tan complicada com un trencaclosques de mil peces, i jo en vaig haver de reunir tots els fragments i fer-los encaixar.»
Angelika Schrobsdorff

_________________________

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l'Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.

Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l'ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l'adolescent que reviuen els records d'aquella mare tan poderosa.

Ressenyes:
«Fascinante, abrumador, único.»
Andrés Trapiello, El País

«Una novel·la enormement important, necessària i significativa.»
I. Simmel, Frankfurter Allgemeine Zeitung

Un western català que esdevé un homenatge a la família, als lligams indestructibles que hi ha entre quatre germans i una mare.

La Míriam Cabot, que per a la gent del poble sempre ha estat una forastera, es queda vídua amb quatre fills. Són temps d'una gran sequera al sud de Catalunya. La dona, però, lluitarà per les seves terres i per mantenir unida la família. El seu llegat serà una pregària, una promesa: «Passi el que passi, estigueu sempre junts i cuideu els uns dels altres».

Una desgràcia farà que el Jacob, el fill gran, hagi d'assumir la voluntat de la mare fins a les últimes conseqüències, obligant-lo a allunyar-se dels germans. Dotze anys més tard, il·lusionat, anirà a retrobar el Dylan, el Jona i el Samuel. Però el que es trobarà en tornar a casa no serà, ni per casualitat, el que havia esperat.

Amb moments plens de tendresa i d'altres d'hilarants, Els germans Cabot és un homenatge a la família, als lligams indestructibles entre quatre germans i una mare. A la lluita de tots els suds del món.

Retrat hilarant d'una família disfuncional explicat des de la mirada viva i penetrant d'una adolescent.

Una divertidíssima història de família explicada amb un estil trepidant i amb una llengua punyent.

L'Esther ha tingut la mala sort de néixer en una família de bojos. Cadascun dels seus parents viu pendent de la pròpia dèria. La mare reivindica tothora el Maig del 68; el pare viu obsedit amb la idea d'un segon holocaust; els avis enyoren un passat gloriós i maten el temps jugant a la ruleta amb els cigrons del cuscús, i el germà petit... aquest no sap per on navega! Tot d'una, però, es gira la truita i sembla que s'imposa l'ordre.

Amb el suport del Departament de Cultura.

Ressenyes:
«Periodista, Ingrid Seyman publica la seva primera novel·la. La infantesa, l'absurd, els anys setanta es recullen en aquest llibre sobre la vida d'una nena de dretes que neix en una família d'esquerres.»
Ouest France

«Vas passant les pàgines, una rere l'altra, sense poder-te aturar i, quan arribes al final, tot és una altra cosa.»
L'Est Républicain

Després de la Veritat, la Desaparició.

NOMÉS DICKER PODIA SUPERAR-SE A SÍ MATEIX.

Més de 9.000.000 de lectors l'estaven esperant.

Pel guanyador del Premi Goncourt del Lycéens, del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, del Premi Lire, del Premi Qué Leer i del Premi San Clemente.

30 de juliol del 1994. Orphea, una petita ciutat costanera dels Hamptons, a l'estat de Nova York, està molt trasbalsada per un succés esgarrifós: l'alcalde i tota la seva família han mort assassinats a casa seva, juntament amb una noia que passava per allà fent jòguing i havia sigut testimoni del crim.

Investigaran el cas dos joves policies, el Jesse Rosenberg i el Derek Scott. Ambiciosos i tenaços, aconseguiran desemmascarar l'assassí gràcies a tot un seguit de proves incontestables, cosa que els valdrà els elogis dels seussuperiors i fins i tot una condecoració.

Però vint anys més tard, a principis d'estiu del 2014, el Jesse rep, pocs dies abans de deixar el cos de policia, la visita d'una periodista, la Stephanie Mailer, que li assegura que es va equivocar de culpable. Poc després, la jove desapareix en circumstàncies misterioses. Què li ha passat a la Stephanie Mailer? Què ha descobert? I, sobretot: què va passar en realitat el vespre del 30 de juliol del 1994 a Orphea?

Què n'han dit:
«Va i ve en el temps com si res. Un narrador extraordinari. Endimoniada lectura que, com bé adverteix l'autor, s'ha de fer gairebé d'una tirada. Dicker no escriu paràgrafs en els quals aturar-se i meditar. El vertigen creixent en què es desenvolupa aquesta trama és una gran maniobra que requereix entregada atenció. La lleugeresa, la ferocitat; i també l'alegre frivolitat i impunitat del jove Dicker per deixar anar a l'arena narrativa aquestes bèsties negres, hauria deixat bocabadat el jove Hamlet.»
Lilian Neuman, La Vanguardia

«Ben travada i, sobretot, molt real. Dicker és sinònim d'una bona estona de literatura que permet al mateix temps evasió i desconnexió sense deixar en el fons d'estar pensant en la realitat que ens envolta.»
Martí Gironell, L'Illa dels Llibres

Una novel·la preciosa, tremendament humana i emocionant, que descriu les peripècies d'una nena alemanya de nou anys des que és donada en adopció per la seva mare, fins el final de la Segona Guerra Mundial.

La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d'enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria de les flames d'una de les moltes fogueres que encenien els nazis.

Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann -potser el personatge més encantador de la novel·la-, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures. I Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani.

Una història inoblidable i emocionant. Vides que s'entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d'un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d'acolorits fragments de bellesa.

Què n'han dit...
«Desconcertant, intrigant, triomfant i tràgica. És una novel·la magistral que talla la respiració. No em cansaré de recomanar-la.»
The Guardian

«Un cant a l'amor per la lectura, als lligams familiars, a la solidaritat humana.»
Le Monde des Livres

«Un d'aquests llibres que et canvien la vida, perquè ofereix poderosos motius d'esperança.»
New York Times

«És admirable com aquesta novel·la pot descobrir la bondat que s'amaga en un món cruel.»
Booklist

SENSE LÍMITS

Torna Carmen Mola, l'últim fenomen de la novel·la negra espanyola (600.000 lectors) i la seva autora més audaç amb una entrega encara més revulsiva, violenta i sorprenent.

«Ningú torna indemne de l'infern.»

És la nit del cap d'any xinès, comença l'any del porc. La Chesca, al capdavant de la Brigada d'Anàlisi de Casos des de fa un any, ha quedat amb l'Ángel Zárate, però a l'últim moment aquest no s'hi presenta. Tot i així, ella surt a divertir-se, coneix un home i passa la nit amb ell. L'endemà al matí, tres individus se li planten al voltant del llit i una olor repulsiva de porc impregna el dormitori. Després d'un dia sencer sense tenir notícies de la seva companya, els membres de la BAC comencen a buscar-la. Compten per a la recerca amb una ajuda inestimable: la de l'Elena Blanco, que va deixar la policia després del daltabaix que va suposar el cas de la Xarxa Porpra, però és incapaç de donar l'esquena a una amiga, encara que la gelosia pot jugar-li una mala passada. Molt aviat la brigada anirà entrellucant l'horror, físic i moral, del qual la Chesca no és l'única víctima.

«A cada cas perdem un tros d'ànima», diu l'Elena al Zárate. A mesura que avancem en la lectura, fins i tot nosaltres podríem sentir el mateix.

La crítica ha dit:
«Tots cauen rendits (qui l'agafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat d'una història que no desmereix el millor noir de Pierre Lemaitre, comparteix elements amb Sandrone Dazieri i té com a protagonista una (sí, és una dona) detectiva d'aquelles que fan època (i sèries).»
Inés Martín Rodrigo, ABC

«L'Elena Ferrante espanyola? Carmen Mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.»
Juan Carlos Galindo, El País

«Qui és Carmen Mola? Potser importa? Les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar més, molt més, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en l'última pàgina.»
Jordi Llobregat, director de València Negra

«La novel·la negra o muta o s'estanca. Carmen Mola, l'escriptora mutant. El pitjor d'ella, que no la pots convidar a un festival.»
Carlos Zanón, director de BCNegra

«Sigui qui sigui, Mola s'ha superat a si mateix/a.»
M. Rodríguez Rivero, «Babelia» (El País)

«Des de la primera pàgina, Carmen Mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pròpia, i això, en el gènere negre i fora d'aquest, ja és molt, potser la meitat de tot. O més.»
Lorenzo Silva, director de Getafe Negre

«On estava amagada aquesta narradora?»
Ángel Del Carrer, director de Gijón Negro