La veritable història del Caso Palau, o de com Félix Millet va comprar la classe política catalana.

El periodisme no es pot limitar a narrar el que succeeix, ha d'intentar explicar el perquè, en això consisteix la veritable informació. Per aconseguir-ho, Música celestial va més enllà de l'anècdota. No hi ha un «cas Palau» ni un «cas Millet». Convertir-lo en un més dels molts casos de corrupció que esquitxen el país és reduir el que va passar a un simple delicte i centrar l'atenció en uns delinqüents. Però això escatimaria a l'opinió pública una explicació completa i una interpretació del que es va esdevenir. Quan la policia va entrar al Palau, els fonaments de la societat catalana i el pacte vigent des de la Transició es van esmicolar de tal manera, que, tot i el clamorós silenci imposat, encara avui no se n'han refet.

La classe política, les administracions, els mitjans de comunicació, la justícia, l'anomenada societat civili el mateix Orfeó Català encara han de passar comptes. Aquesta és la raó d'aquest llibre: explicar el que va passar i exigir els comptes.

«Aquesta selecció de 36 anys d'articles m'ha fet descobrir un Espinàs nou, més poderós, sensual i radical. Llegir-los tots d'un glop ha tingut en mi un efecte molt intens.» (Jordi Graupera, autor del pròleg).

«Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja són a la impremta.

»"La vida fuig i no s'atura una hora", va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. M'agradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina.

»Perquè la vida sí que s'atura, admirat Petrarca. El que no s'atura és el temps. La vida s'atura cada vegada que tenim la sort de saber mirar-la.

»Carrego lentament la pipa. L'encenc. S'enfila el primer fum. Miro el cel gris de gener.

»Gener és una paraula que prové del llatí janua, que significa «porta». Obro ara la porta d'aquesta hora nova. La vida sempre escriu.

»És el temps el que esborra.»
Josep M. Espinàs

Ressenyes:
«La gran audàcia de Josep M. Espinàs, allò que el converteix en un escriptor singular, és la constant referència a la naturalesa transparent de cada cosa. No es refugia en allò que és concret per no haver de mirar el món. Al contrari. Només en cada objecte i en cada cas concret el món es fa visible.»
Jordi Graupera

«Una obra mestra.»
Albert Om, Ara

«Un dels millors títols mai vistos. Un llibre canònic.»
Xavier Pla

«Un monumental treball d#orfebreria.»
Ignasi Aragay, Ara

La Satu, la Enfermera Saturada, la Florence Nightingale de les xarxes socials, torna a la càrrega amb un llibre més il·lustrat i acolorit que mai.

Haurà aconseguit la plaça fixa? Haurà trobat l'amor? O, millor encara..., tindrà ja el seu propi armariet?

Cansada dels torns de nit que no s'acaben mai? La teva supervisora no col·labora en el pot de cafè i, a sobre, esmorza dues vegades? No suportes aquella companya que s'amaga al lavabo quan sona el timbre del pacient aïllat? La teva tutora et demana que prenguis la pressió amb l'aparell de l'any de la picor?

No pateixis més!

La Florence Nightingale de les xarxes socials ha tornat a posar-se el pijama!

Aquest llibre no farà que deixis de fer torns de nit, però si més no farà que els facis amb un gran somriure.

Benvinguda al nou món de la infermeria amb humor!
Benvinguda al món de la Enfermera Saturada!

-------

Piràmide de Maslow dels pacients ingressats
Tinc visió?
Em molesta la via.
Conec una infermera que treballa en aquest hospital (és baixeta, morena...).
Em sembla que hi ha aire al sèrum.
Fa quatres dies que no cago (i me'n recordo a les 4.00 de la matinada.).

Piràmide de Maslow dels acompanyants/visites
La meva mare fa quatre dies que no caga.
Com funciona la tele?
En aquesta planta, hi ha el Pep, de la Lucita? El van ingressar ahir.
Es que no penseu portar-li res per menjar?
A quina hora passa el metge?

-------

Opinions:
«Un llibre molt bo.»
Paco. 74. S'arrenca la via i diu que se li ha caigut.

«Jo vinc a l'hospital a veure si m'hi trobo la Enfermera Saturada.»
Rosa. 37. Ve a Urgències perquè té vòmits i pregunta si pot menjar alguna cosa.

«Aquesta infermera és una crac. Miri, miri quin sèrum m'ha posat, ni una bombolla d'aire!»
María Luisa. 56. Viu amb la por que una bombolla li prengui la vida.

«M'he rigut tant amb aquest llibre que se m'han escapat unes gotetes.»
Carmen. 94. Més anys que saturació d'oxigen.

Lluís Companys va morir afusellat el 15 d'octubre de 1940. I d'aquesta manera es va convertir en un màrtir. Si no l'haguessin afusellat, què n'hauria quedat de la seva vida? Quina visió tindríem sobre la seva obra política?

La de Lluís Companys és una de les biografies més complexes, contradictòries i apassionants de la primera meitat del segle XX. Aquest llibre ressegueix la seva vida política: des del jove estudiant republicà i antisistema fins a l'advocat laboralista que tantes vegades va compartir presó amb els seus amics anarcosindicalistes; des del fundador de la Unió de Rabassaires fins el polític audaç que va contribuir a unificar les forces d'esquerra, republicanes i catalanistes i que en un gest d'audàcia va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona; des de l'hàbil negociador del primer estatut català fins l'home de govern; i, finalment, el president de la Generalitat que enmig de la pitjor tempesta de la història de Catalunya va saber salvar la institució i mantenir la dignitat del país fins la mort.

El viatge de Companys segueix el fil de les històries que els guionistes de Joan Gallifa, Antoni Tortajada i Eloi Vila van aconseguir per a la sèrie documental de TV3. Però hi aporta noves informacions i reflexions sobre les llums i les ombres d'un personatge fascinant.

El llibre de memòries íntim, poderós i inspirador de l'ex-primera dama dels Estats Units.

Protagonista d'una vida plena i d'èxit, Michelle Obama ha esdevingut una de les dones més icòniques i captivadores de la nostra era. Com a primera dama dels Estats Units d'Amèrica i primera afroamericana en realitzar aquesta funció, va contribuir a fer que la Casa Blanca assolís els índex d'obertura i pluralitat més grans de la història; es va erigir com a defensora destacada de les dones i les nenes als Estats Units i a la resta del món; va proposar canvis dràstics amb la finalitat de promoure uns hàbits saludables i actius en les famílies i va acompanyar el seu marit quan el país passava per alguns dels moments més terribles de la seva història. Durant aquesta trajectòria, ens va ensenyar passos de ball, va fer furor al programa Carpool Karaoke i va aconseguir criar dues filles que toquen de peus a terra tot i l'implacable escrutini dels mitjans de comunicació.

A les seves memòries, profundament reflexives i fascinants, Michelle Obama invita el lector a entrar dins el seu món tot narrant les experiències que han bastit el seu caràcter: des de la infantesa a la zona del sud de Chicago fins als anys que va viure a la residència més famosa del món, passant també per l'etapa de directiva empresarial, durant la qual va haver de compaginar la maternitat amb la vida professional. Fent gala d'una honestedat sense límits i d'un agut enginy, descriu els seus triomfs i les seves decepcions a l'esfera pública i també a la privada, i narra sense embuts la història de la seva vida amb veu pròpia. Càlid, lúcid i revelador, Becoming és un relat excepcionalment íntim d'una dona de gran moralitat i vàlua, que una vegada rere una altra ha superat les expectatives. La seva història ens inspira a seguir el seu exemple.

Quant de temps resta perquè l'humà contemporani acabi essent devorat per la seva pròpia supèrbia?

Relats curts de fets reals, anècdotes, personatges i reflexions que el coneixement exhaustiu del medi natural per la immersió absoluta de l'autor en ell, juntament amb el seu passat urbanita, li han permès tenir aquesta consciència profunda de les dues realitats i l'autoritzen, per tant, a sacsejar-les fins a deixar-les nues, sense filtres.

Amb la ironia com a única arma per a sobreviure a l'absurd i a la contradicció, a la qual els quatre titellaires de dalt porten a les societats contemporànies. Però donat que la rebel·lia rau precisament en la disconformitat davant la injustícia, el romanticisme, la nostàlgia i la tendresa són presents de manera inequívoca en aquest llenguatge ric, sentit i fermament ancorat en aquest primer mig metre de terra, escenari de tota la nostra vida i única universitat per aprendre realment què som.