El secret de les grans històries: un llibre indispensable per gaudir encara més de les lectures, les pel·lícules i les sèries.

Aquest llibre no explica com s’escriu una història; aquest llibre explica com s’escriuen totes les grans històries que s’han escrit i que mai s’escriuran, i per què han captivat milions i milions de lectors. És una afirmació tan rotunda com certa.

I per què cal llegir aquest llibre? De ben segur, per dos motius. Primer, perquè aquells que comencen a escriure no hagin de passar pel mateix suplici que va haver de patir al començament l’autor de novel·les tan populars com Victus o La pell freda. I segon, i més important, perquè els lectors de Les estructures elementals de la narrativa gaudiran el doble de les lectures, de les pel·lícules i de les sèries televisives.

Per què ens agraden tant, les bones històries? Com s’imaginen i es creen des del no-res? Com es desenvolupa un argument? Com s’articula correctament una trama? Com ha de començar i acabar una història perquè sigui reeixida? Són preguntes cabdals, perquè, en contra de la percepció més generalitzada —que considera les històries com una eina d’oci sense transcendència—, el fet és que sense narrativa moriríem.

Els relats no ens fan ser millors persones, sinó que exerceixen una funció superior: ens fan persones. Penseu en la vostra infància i en els textos que us explicaven com era el món. O en els somnis: el fet narratiu és una pulsió tan poderosa que cada nit... ens expliquem històries a nosaltres mateixos! Per això, a cavall de l’antropologia i partir d’exemples molt diversos —dels relats dels mbuti africans a La metamorfosi de Kafka, de Moby Dick de Melville al Tiburón de Spielberg, del Quixot a Joc de trons, entre d’altres—, Les estructures elementals de la narrativa revela amb enginy i amenitat el secret de tots els relats que, en paraules de l’autor, «fan d’aquest món, abismalment horrorós, un lloc suportable».

Xavier Baladia ha fet reviure un món que ja no existeix, però que mostra una manera genuïna i europea de ser català.

L'avi Ninus no és una ficció, però és un testimoni que es llegeix com una novel·la.

¿Qui era la besàvia de l'autor? La Ben Plantada, el mite literari d'Eugeni D'Ors. I la tia besàvia? Isabel Llorach, la protagonista de la Vida privada de Sagarra. Però els vincles d'aquesta família amb personatges crucials de la nostra història no s'aturen aquí: el pintor de la família era el mateix Casas; els arquitectes, Gaudí i Puig i Cadafalch; el cosí, Pompeu Fabra; i el professor de violoncel, Pau Casals.

El protagonista d'aquesta història és el Ninus, l'avi de l'autor i encara una criatura quan la seva mare va fugir de casa a cavall per reunir-se amb el seu amant. El Ninus, meticulós i cerimoniós, es va convertir amb el temps en un model dela seva condició de gran senyor de Barcelona. Un testimoni excepcional dels grans canvis del segle XX.

Del palauet a Mataró a l'«apartament» a la Casa Milà. Dels estius a Camprodon als primers xalets de la Molina. Del frac als texans. De la llotja del Liceu al Centre Excursionista. L'avi Ninus és al mateix temps tradició i impuls innovador.

Ressenyes:
«Una obra literària profunda de gran valor històric i documental. Una aportació biogràfica en base a dades econòmiques amb gran atractiu novel·lesc. Una exquisidesa literària.»
Jordi Capdevila, El Punt Avui

«Homenatge al llegat d'uns ancestres abans no es venguessin l'ànima al diable del poder.»
Pau Vidal, Vilaweb

«M'ha quedat la recança que sempre queda quan tastes un bon vi, o quan estàs amb aquells amics entranyables que et fan desaparèixer el temps. Un llibre amè i molt recomanable.»
El Barrinaire

«Aquest llibre deliciós fa exactament el contrari: tornar els ulls benvolents a un món tan esvaït com irrepetible. Una certa nostàlgia plana sobre aquestes pàgines, que acaba amarant el lector com si fos una oportunitat perduda.»
Patricia Gabancho, Ara

«Llegir les històries de l'avi Ninus és llegir el retrat d'una època marcada per la burgesia catalana.»
L'illa dels llibres

«Un llibre carregat d'estimació i d'elegància que ens retrata un home que va estimar, que va ser estimat i que va fer de l'elegància norma de vida. Clarivident i savi, l'avi Ninus...»
Joan Josep Isern, Vilaweb

«És una delícia. Explica detalls fabulosos.»
Julià Guillamon, La Vanguardia