Per als que ja són pares i per als que ho seran en un futur, Coi de criatures! és un llibre de capçalera, amb cinquanta consells desenfadats i plens d'humor que et faran veure la paternitat amb uns altres ulls, com una aventura, i descobriràs que no estàs sol en aquesta cursa d'obstacles.

Estàs preparat per ser pare?

Ets un d'aquells que quan vas a la platja sembla que te'n vagis d'acampada?

Ja t'han explicat que no hi ha cap nen que dormi dotze hores seguides?

I el carnaval, saps que és el responsable d'un munt de traumes desenvolupats en les edats més tendres?

I val més que no parlem de les deposicions del teu fill o filla... Si Newton hagués tingut descendència hauria introduït com a mínim una excepció a la teoria de la gravetat i hauria dit que tots els cossos se senten atrets cap a la Terra, tret d'un cas: les cagarades dels nadons, que poden anar en qualsevol direcció.

Sabies que les males maneres de James Dean eren llegendàries? Que als estudis de la Warner es dedicava a escopir a les fotos de les estrelles? O que el seu sentit de l'humor consistia a fer-se fotos dins d'un taüt? O que ni Cousteau, ni Charlie Rivel, ni Félix Rodríguez de la Fuente eren tan angelicals com semblen?

Després de l'èxit aconseguit amb Il·lustres execrables, Malcolm Otero i Santi Giménez tornen a la càrrega amb trenta personatges més, sempre amb la intenció de descobrir la seva cara b.

Un volum mordaç, irònic i amb cops d'enginy i d'humor brillants, que arrossegarà els incondicionals del programa Via Lliure de RAC1, a més d'un públic àvid d'entreteniment.

No apte per a avorrits o primmirats, aquest llibre ens fa petar-nos de riure, però a vegades també ens glaça el somriure, perquè els il·lustres que hi apareixen han fet més d'una malifeta. (Per als de l'ESO: una malifeta és una trapelleria... Ai no, que tampoc s'entén, què és una trapelleria. En fi, que no són models de conducta, per molta fama que hagin adquirit).

Otero i Giménez fan una autòpsia moral a cadascun d'ells i ens ensenyen com es pot ser il·lustre i execrable alhora, perquè qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra...

Més il·lustres execrables és el llibre de l'exitós programa de ràdio Via Lliure del cap de setmana de RAC 1, conduït per Xavi Bundó que va néixer amb l'ànim de destacar els clarobscurs de personatges que han estat fonamentals per a la història de la humanitat, que són idolatrats, però de qui no s'ha explicat tota la veritat.

La Satu, la Enfermera Saturada, la Florence Nightingale de les xarxes socials, torna a la càrrega amb un llibre més il·lustrat i acolorit que mai.

Haurà aconseguit la plaça fixa? Haurà trobat l'amor? O, millor encara..., tindrà ja el seu propi armariet?

Cansada dels torns de nit que no s'acaben mai? La teva supervisora no col·labora en el pot de cafè i, a sobre, esmorza dues vegades? No suportes aquella companya que s'amaga al lavabo quan sona el timbre del pacient aïllat? La teva tutora et demana que prenguis la pressió amb l'aparell de l'any de la picor?

No pateixis més!

La Florence Nightingale de les xarxes socials ha tornat a posar-se el pijama!

Aquest llibre no farà que deixis de fer torns de nit, però si més no farà que els facis amb un gran somriure.

Benvinguda al nou món de la infermeria amb humor!
Benvinguda al món de la Enfermera Saturada!

-------

Piràmide de Maslow dels pacients ingressats
Tinc visió?
Em molesta la via.
Conec una infermera que treballa en aquest hospital (és baixeta, morena...).
Em sembla que hi ha aire al sèrum.
Fa quatres dies que no cago (i me'n recordo a les 4.00 de la matinada.).

Piràmide de Maslow dels acompanyants/visites
La meva mare fa quatre dies que no caga.
Com funciona la tele?
En aquesta planta, hi ha el Pep, de la Lucita? El van ingressar ahir.
Es que no penseu portar-li res per menjar?
A quina hora passa el metge?

-------

Opinions:
«Un llibre molt bo.»
Paco. 74. S'arrenca la via i diu que se li ha caigut.

«Jo vinc a l'hospital a veure si m'hi trobo la Enfermera Saturada.»
Rosa. 37. Ve a Urgències perquè té vòmits i pregunta si pot menjar alguna cosa.

«Aquesta infermera és una crac. Miri, miri quin sèrum m'ha posat, ni una bombolla d'aire!»
María Luisa. 56. Viu amb la por que una bombolla li prengui la vida.

«M'he rigut tant amb aquest llibre que se m'han escapat unes gotetes.»
Carmen. 94. Més anys que saturació d'oxigen.

Després de La vida és sèrum i El tiempo entre suturas, i després d'haver recorregut mitja Espanya infructuosament fent turisme d'oposició cercant la plaça fixa, l'Infermera Saturada, «Satu» pels amics, torna a la càrrega més saturada i més llançada que mai amb Les uvis de la ira.

COMPOSICIÓ
Principi actiu (75 %): Humor sanitari.
Excipients (25 %): Ironia, humor negre, algun tuit i moltes segones intencions.

POSOLOGIA
Als adults no sanitaris, administrar un capítol cada 8 hores. Si pertany al gremi, administrar lliurement.

INDICACIONS
Capítols d'humor sanitari per a infermeres saturades, estudiants, supervisores, dones que criden de la borsa de treball, sanitaris en general i pacients en particular.

CONTRAINDICACIONS
No se'n recomana l'administració a ministres de Sanitat.

PRECAUCIONS
Aplicar amb compte a consellers de Sanitat i caps d'Infermeria.

EFECTES SECUNDARIS
Explosions descontrolades de riure, pèrdues lleus d'orina, desig irrefrenable d'estudiar infermeria i addicció al món de la Enfermera Saturada.

INTOXICACIÓ
En cas de sobredosificació, no trucar al Centre Nacional de Toxicologia.

PRESENTACIÓ
100% digital. Tinta electrònica no comestible.

ADVERTÈNCIES
Mantenir fora de l'abast de les infermeres tristes.

Laboratoris Infermera Saturada®. Mirant el dolor amb un somriure des del 2012.

Troba a la Infermera Saturada a:
Facebook: EnfermeraSaturada
Twitter: @EnfrmraSaturada
Instagram: Enfermera_Saturada
Web: enfermerasaturada.es

Benvingut al món de la Infermera Saturada. Un món on el deliri es barreja amb l'humor, de vegades negre i sempre molt fi, però on el dia a dia de l'hospital sempre supera la ficció.

Un fenomen editorial més addictiu que el Lorazepam.

Si no tens clar si una infermera que punxa en el torn de nit, és una DJ. Si estàs convençut que que l'inventor de la mida de les pastilles no és bona persona. Si creus fermament que dir-ne pijama, a la roba de feina, no és seriós. Si no suportes a les senyores que et diuen en quina vena has de punxar o alguna vegada t'has quedat mirant fixament les venes d'algú al metro, aquest és el teu llibre.

La Infermera Saturada pertany a una generació de dones que ha après abans a cosir ferides que botons, és possible que per això sigui capaç de reposar-se més fàcilment d'un amor complicat que d'una cremallera trencada en aquests texans de temporada d'Amancio que tant li ha costat trobar. Es defineix com una infermera que busca el seu lloc a la sanitat. Els torns els comença a planta, baixa a l'UCI, puja a prematurs i acaba a urgències. Aquesta infermera es mou a la perfecció per les xarxes socials des d'on, cada dia, desenes de milers de persones veuen com repassa, amb bon humor i desvergonyiment, l'actualitat del seu hospital, de qualsevol hospital d'Espanya.

El decàleg de l'Infermera Saturada:
1. La vena bona sempre és a l'altre braç.
2. T'adonaràs que et falta el tap quan ja tinguis la via canalitzada.
3. Un timbre de nit no sona mai sol: si en sona un, se n'hi sumarà un altre.
4. El pacient que més protesta és el que està millor.
5. L'apòsit de la mida adequada no existeix.
6. Hi ha dues menes d'esparadrap: el que no s'enganxa i el que no es pot desenganxar.
7. Si només portes un tub d'analítica, serà el que ha perdut el buit.
8. No et creguis mai el que el pacient diu que li ha dit el metge.
9. El pastiller amb la medicació del pacient de l'última habitació sempre està malament.
10. Ningú que truqui al timbre no ho fa per res urgent.

Troba a la Infermera Saturada a:
Facebook: EnfermeraSaturada
Twitter: @EnfrmraSaturada
Instagram: Enfermera_Saturada
Web: enfermerasaturada.es

Ressenyes:
«La infermera escriptora que vacuna contra l'avorriment.»
El Mundo

«Després de triomfar a les xarxes socials, una enginyosa infermera es converteix en escriptora supervendes.»
Amazon.es

De la nanotecnologia a l'espai; dels microbis a la realitat virtual. Tot té cabuda a Ciència optimista, un llibre divulgatiu divertit i apte per a totes les edats.

«ENS ESPERA UN FUTUR BRILLANT!»

Aquesta frase del pròleg de Ciència optimista resumeix molt bé l'esperit del llibre.

Les cèl·lules mare, la intel·ligència artifi cial, l'enginyeria genètica, els vehicles autoconduïts, la realitat virtual, els robots, l'exploració espacial... en un segle en què el creixement tecnològic ens sorprèn contínuament, Josep M. Mainat, capítol a capítol, tecnologia a tecnologia, ens posa al dia del que la Ciència està fent ara mateix per a nosaltres, però, sobretot, de com revolucionarà la nostra vida en un futur no molt llunyà.

En Mainat és un home del camp de l'entreteniment i, òbviament, no ha pogut evitar que aquest llibre li sortís entretingut, molt entretingut. Però en Mainat és també un apassionat de la Ciència, per això, aquest llibre és un compendi rigorós i ben documentat dels últims descobriments científics i de tots aquells avenços que ens meravellaran en els propers anys.

I, finalment, en Mainat és un home optimista. Per això les pàgines d'aquest llibre traspuen optimisme. Després de llegir-lo no et quedarà més remei que reconèixer que sí, que anem bé, que ens espera un futur brillant!

Amb Ciència optimista tots hi aprendrem coses perquè, si ens les explica en Mainat, la ciència és divertida.

El experts opinen...
«Ciència optimista és un llibre molt entretingut, amb un contingut científic molt rigorós i, a la vegada, explicat d'una manera molt senzilla. Segur que aquest llibre despertarà en els joves la inquietud per la recerca, i això és molt important per a un país que vol ser. La seva lectura "enganxa" i se't fa molt curt. Enhorabona! No és fàcil fer la ciència tan amena.»
Dr. Bonaventura Clotet Cap de la Unitat de VIH de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Director de l'Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa). President de la Fundació Lluita contra la Sida.

«Amb aquest llibre que tens a les mans, en Josep Maria Mainat construeix un pont d'accés a la torre d'ivori on molta gent situa els científics. En aquestes pàgines, en Josep Maria ens apropa a molts dels temes científics que "fan por a la majoria convertint-los en una conversa agradable, divertida i molt optimista!"»
Sònia Fernández-Vidal. Doctora en Física Quàntica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en el CERN, el Laboratori Nacional de Los Alamos i l'Institut de Ciències Fotòniques. Autora de les novel·les La porta dels tres panys, Esmorzar amb partícules i Quantic Love.

El regal perfecte perquè qualsevol culer recuperi l'autoestima: un llibre il·lustrat amb màximes de filosofia blaugrana plenes d'optimisme.

Quan pensàvem que l'autoajuda era el gènere dels pericos, i l'èpica, el gènere del Barça, arriba el catacrack: el Barça perd la lliga l'última jornada i els culers ens preguntem, com posseïts per un esperit aliè, «Per què?, per què?».

Tothom té la seva teoria, la seva explicació, el seu culpable, però el que realment cal és tornar a visualitzar-se campions, creure en la resurrecció del Barça i entendre que de vegades cal perdre una mica per tornar-ho a guanyar tot.

Si Del Bosque arreglava el seu colesterol amb un iogurt, els culers tornarem a estabilitzar els nostres nivells de blaugranisme amb aquest llibre que conté xuts carregats d'aminoàcids i vitamines per recuperar la rauxa i l'alegria.

Si tanques d'esperó el calaix de la roba interior i t'agrada l'olor de gespa mullada, si pel carrer et preguntes per quina banda pujaries més ràpid i penses en l'Iniesta quan veus una croqueta, o si ets amic, parella, amant, conegut o saludat d'algun culer, aquest llibre és el millor regal que us podeu fer.

Després de la terapèutica lectura us notareu alleugerits, recuperareu l'orgull de ser blaugranes i gaudireu de la incerteza del que ha de venir, de l'adrenalina del qui guanya per primer cop, de l'oxitocina del qui pareix un equip nou.

VISCA EL BARÇA!

El mètode del Dr. Estivill per aconseguir que l'hora de menjar dels nens deixi de ser el malson dels pares.

«Ja ho he provat tot i no hi ha manera que mengi». Per molts pares, l'hora de menjar dels nens es converteix en un infern. La boca tancada -que no s'obre ni quan traiem totes les joguines, encenem la televisió o disfressem els plats amb la seva salsa preferida- és el nostre pitjor malson.

Vist l'èxit del seu mètode per resoldre els problemes de l'insomni infantil, el doctor Eduard Estivill es va preguntar si hi hauria també un mètode que pogués aplicar-se al problema de l'alimentació infantil. Per això va sol·licitar l'ajuda d'una pedagoga, Montse Domènech, i entre els dos varen desenvolupar un mètode senzill, pràctic, amb unes sòlides bases científiques, per ensenyar a menjar bé, i de tot, als nens.

Després d'haver-lo posat en pràctica durant tres anys, amb èxit en més del 98% dels casos, s'han decidit a publicar aquest manual tan amè que ajudarà els pares a ensenyar els seus fills a menjar.

«La resistència dels nens a menjar és habitual. Forma part del seu esperit de rebel·lia davant allò que se'ls imposa. Però en això consisteix educar-los, oi? Han d'anar aprenent que gairebé tot té un moment i un lloc. I també una manera de fer-se. Per això cal un mètode i un temps d'aprenentatge.»
Dr. Eduard Estivill

La nova obra d'Aleix Saló després de l'imparable èxit d'Españistán.

Les causes de la crisi.
Els antecedents de la crisi.
Els efectes de la crisi.

La corrupció irracional.
La involució social.
El govern disfuncional.

Ha arribat la simiocràcia.

Aleix Saló torna a la càrrega després d'Españistán. En el seu llibre nou i esperat t'explica tota la veritat sense embuts i sense anar-se'n per les branques. No podràs parar de sacsejar l'arbre.