elBulli s'ha convertit en un referent gastronòmic mundial per sempre. La inventiva, sofisticació, imaginació i tècnica de Ferran Adrià i el seu equip han revolucionat la manera d'entendre la restauració. Però, què menjava diàriamente la família d'elBulli? Com és possible cuinar cada dia per a una brigada de 75 persones? Voleu organitzar-vos a casa com es fa en un restaurant per tenir el menú a punt a l'hora de l'apat?
Ferran Adrià ha reunit 31 menús equilibrats i saborosos, amb ingredients frescos i una elaboració acuradíssima però senzilla, perquè la vostra família pugui aprofitar l'experiència del dia a dia a la …

El camp d’interessos intel·lectuals de Miquel Caminal engloba la democràcia, el catalanisme, el socialisme, els partits polítics, les polítiques públiques de memòria, la reflexió sobre la funció social de la universitat, el nacionalisme i, especialment, les teories sobre el federalisme. Caminal va exposar les seves idees en llibres, articles de recerca, assaigs i capítols de llibres que conformen una àmplia aportació acadèmica, juntament amb la massa discursiva de conferències, pròlegs i articles en premsa.
Aquesta antologia, a cura dels professors Raül Digon i Joaquim Lleixà, reuneix per primer cop una tria àmplia i exhaustiva dels textos d’aquest pensador agut, mancat de …

Els germans Torres ens conviden a casa seva per conèixer tots els secrets de la seva cuina. De la mà d’aquests dos reconeguts xefs, descobriràs noves possibilitats dels productes més habituals, amb els quals podràs preparar receptes delicioses a l’abast de tots els cuinetes. Espaguetis de carbassa a la carbonara, paella d’arròs de muntanya amb botifarra negra, cuixa de xai farcida, suquet de rap i el nostre strudel de poma són alguns dels gairebé 90 plats inclosos al llibre, explicats pas a pas i amb els trucs culinaris dels germans Torres.
• El llibre més personal dels cuiners més mediàtics del …

Ara mateix vivim en l’ull de l’huracà, en la crisi de totes les crisis. En aquest racó d’Europa i del món, se’ns està dient que s’ha acabat el bròquil, que ja no hi ha contracte social, que la democràcia i els drets socials no tenen per què ser compatibles. I que ho hem d’acceptar perquè no hi ha més remei. Però la democràcia no és votar per poder canviar governs sense poder canviar polítiques. La crisi és el fruit d’una profunda desigualtat, una desigualtat que el capitalisme financer només contribueix a augmentar, una desigualtat afavorida per una democràcia on decideixen …