Les amigues de la infantesa són com pedres precioses, gemmes que ens acompanyen sense que ho notem, com braçalets agafats a la pell. Una nit càlida d’estiu a Barcelona, més de trenta anys després de la dolorosa mort prematura de la Gema, el seu record emergeix del pou de l’oblit amb la força d’una onada. La protagonista d’aquesta història, una escriptora en la quarantena, es veu arrossegada pels dubtes sobre la seva antiga companya d’escola: quan la va veure per última vegada? Es va poder acomiadar d’ella? En quina dona s’hauria convertit, aquella jove d’ulls inquisitius? La feina, els plans de vacances els fills adolescents, l’idil·li amb un actor de teatre... Tot queda paralitzat per la necessitat de la narradora de reconstruir un passat que creia oblidat. Milena Busquets ens ofereix una novel·la emotiva i vitalista sobre el valor de l’amistat, l’amor, les pèrdues que ens marquen i les petites alegries quotidianes. «Juntes havíem viatjat, ens havíem enamorat, ens havíem emborratxat, havíem vist fer-se de dia. I ens havíem estimat, detestat i criticat les unes a les altres amb passió. També havíem compartit roba, nedat al mateix mar, plorat de riure i plorat a seques.»