Una vegada, ja fa molt de temps, vaig veure un fantasma. I després, quatre anys més tard, en vaig veure un altre. El primer fantasma era amable, fins i tot feia bona olor. De nards. Era lesperit de Beatriz Obregón; gràcies a ella vaig trobar les Llàgrimes de Shiva, un collaret extraordinari que havia estat perdut durant setanta anys. El segon fantasma va ser molt menys amable. Feia por i, sens dubte, no feia olor de nards precisament. Vaig tenir una topada desagradable amb ell a la Mansió Kraken, poc després de sentir a parlar per primera vegada del Cercle Escarlata, una obscura i sinistra secta tan antiga com el temps. Això va passar lestiu de 1973, quatre anys després de la meva estada a Villa Candelaria, la casa dels oncles i de les cosines, els Obregón. AIXÍ COMENÇA LA CONTINUACIÓ DE LES LLÀGRIMES DE SHIVA!